Nova tragèdia a la costa italiana: almenys 41 migrants morts
L'embarcació, precària, va sortir de la ciutat de Sfax, considerada la capital del sud de Tunísia
TunisAlmenys 41 persones han mort en un nou naufragi d’una embarcació plena de migrants a la vora de la costa italiana, segons ha informat l'agència de notícies italiana ANSA. L’estimació es basa en les declaracions de quatre persones, tres homes i una dona originaris de Costa d’Ivori i de Guinea Conakry, que eren a l'embarcació i han estat rescatades pels guardacostes italians. Entre els passatgers de la nau, la gran majoria de nacionalitats de països de l’Àfrica subsahariana, hi havia almenys tres nens. Segons la Organizació Mundial de les Migracions, aquest any ja han mort o desaparegut 2.387 persones a la mar Mediterrània, quasi un 40% sortides de Tunísia.
D’acord amb el seu testimoni, la barca va sortir de la ciutat de Sfax la setmana passada, considerada la capital del sud de Tunísia, i es dirigia cap a l’illa italiana de Lampedusa quan ha patit el sinistre. Lampedusa és el territori europeu més proper al continent africà, ja que només hi ha una distància de 180 kilòmetres des de la ciutat de Sfax. Per aquesta raó, es calcula que més del 40% de les embarcacions que surten de Tunísia en direcció a les costes italianes ho fan des d’aquesta ciutat. Sovint, les barques són d’una naturalesa molt precària, fetes amb plaques metàl·liques preparades en tallers clandestins.
Durant els darrers mesos s’han multiplicat les sortides d’embarcacions plenes de migrants des de Tunísia, la qual cosa ha fet que aquest país hagi desbancat Líbia com a principal port de sortida clandestí cap a Europa. Segons les dades del ministeri de l'Interior italià, durant els sis primers mesos de l'any almenys 34.761 migrants van arribar a les costes italianes procedents de Tunísia, mentre que s'estima que els que havien salpat de Líbia no van superar les 28.000. En les últimes setmanes, el ritme d’arribades encara s’ha incrementat.
Fronteres segellades i mortíferes
Des que la UE va segellar la frontera oriental amb un acord amb Turquia el 2016, Líbia s'havia convertit en el centre neuràlgic de l'emigració de la ribera sud de la Mediterrània. Més que a una caiguda de la sortida d'embarcacions de Líbia, el sorpasso de Tunísia ve donat perquè es van disparar les seves. El 2022, el mateix període de l'any, van arribar a Itàlia menys de 7.000 persones amb procedència de Tunísia, per la qual cosa la xifra aquest any gairebé s'ha multiplicat per cinc.
La gran majoria d'aquestes persones són originàries de l'Àfrica subsahariana, i els guineans i els ivorians són els més nombrosos. En canvi, el nombre de migrants de nacionalitat tunisiana s'ha mantingut força estable. “Hi ha una nova ruta migratòria que passa per Tunísia i que ha cobrat importància davant del tancament de les altres rutes, com la de les illes Canàries i dels Balcans”, comenta Romdhane Ben Amour, investigador del Fòrum Tunisià per als Drets Econòmics i Socials especialitzat en migracions. Segons Ben Amour, van augmentar significativament els migrants que arriben a Tunísia a través de la frontera amb Algèria gràcies a la permissivitat de les forces de seguretat.
Una de les raons que explica el sorpasso de Tunísia és la potent onada de violència racista que es va desencadenar al país magribí després que el president fes unes declaracions al febrer en què avalava la teoria del “gran reemplaçament” defensada per l'extrema dreta europea. “Des de llavors, molts migrants que treballaven a Tunísia per estalviar diners van decidir accelerar la marxa a Europa”, sosté Ben Amour.
Viatges de la UE
Això explica el renovat interès de les autoritats europees per estrènyer les relacions amb Tunísia, tot i estar governada per Kaïs Saïed, un autòcrata que fa dos anys es va arrogar poders absoluts amb una mena d’autocop d'estat. El 16 de juliol passat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i els primers ministres d’Itàlia i els Països Baixos, Giorgia Meloni i Mark Rutte, respectivament, van signar amb el president Saïed un acord per establir un “partenariat integral i estratègic” entre Tunísia i la UE.
Tot i que el document abasta àmbits com l'econòmic i el cultural, el principal és la cooperació per al control de les fronteres i els fluxos migratoris. Amb aquesta finalitat, la UE aportarà al país magribí 105 milions d'euros per reforçar les capacitats dels seus guardacostes, a més de 150 milions més per quadrar el seu pressupost, ja que Tunísia pateix una greu crisi financera. Més a llarg termini, i condicionats a la signatura d'un crèdit amb l'FMI, la UE ha promès desemborsar 900 milions d'euros més en ajuts al petit país magribí.
