Internacional Europa 11/02/2024

Els plans de Meloni per frenar la immigració, de moment frustrats

Inversions a l'Àfrica i CIES a Albània, les dues noves vies de la primera ministra italiana

4 min
Mural titulat  'Enjoy - Tutti al mare' creat per l'artista de carrer Harry Greb per criticar la gestió política italiana sobre el tema de la immigració. A l'obra apareixen els polítics italians Marco Minniti, Giorgia Meloni, Matteo Salvini, Luciana Lamorgese i Mario Draghi.
Dossier La radiografia de la immigració Desplega
1
Dels sis als vuit milions: així és la immigració a Catalunya
2
Així són les 90.000 treballadores de la llar de Catalunya
3
L’impacte de la immigració en la llengua: qui aprèn català?
4
"Em senten parlar català i em volen fer petons i abraçades"
5
“Ja no vull tornar a Romania, la meva vida ara és aquí"
6
Tres vegades més difícil: la cursa d’obstacles d’un alumne immigrant
7
“Vull anar a la universitat per demostrar-li a la meva mare que tot el que ha fet ha valgut la pena”: parlen els fills de la immigració
8
Immigrant: tres vegades més pobre
9
La segregació residencial creix entre els immigrants pobres... i els rics
10
"Tant preocupa la secessió dels rics com el confinament dels pobres"
11
Els estrangers cometen delictes menys greus i tenen menys permisos
12
Sunak i Khan, les dues cares d'un model d'integració de raonable èxit
13
Els plans de Meloni per frenar la immigració, de moment frustrats
14
Francesos d'origen àrab: "La República no ens tracta igual que a la resta de ciutadans"
15
Immigració: a qui li fa por?

RomaProp d'un centenar de persones han perdut la vida a la Mediterrània des de l'inici del 2024, més del doble que el mateix període de l'any anterior, que va ser el més mortífer des del 2016, segons l'Organització Internacional per a les Migracions. El 31 de gener l'ONG SOS Humanity va rescatar 64 persones que viatjaven a bord d'una embarcació precària de fusta, però les autoritats italianes van assignar-li el vaixell humanitari al port de Marina di Carrara, a 1.200 quilòmetres de distància. Aquesta és la penúltima estratègia del govern ultradretà de Giorgia Meloni per desincentivar el treball de les organitzacions humanitàries que operen a la Mediterrània central. Una mesura, però, que no ha permès reduir les arribades dels migrants.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Itàlia es va convertir un any més en la principal porta d'entrada per a milers de migrants i refugiats. Més de 155.000 van desembarcar a les costes del país transalpí al llarg del 2023, un 33% més que l'any anterior, segons les dades del Ministeri de l'Interior, mentre que almenys 2.500 persones es van ofegar intentant-ho.

En vista de les dades, el ministre de l'Interior transalpí, Matteo Piantedosi, no ha tingut més remei que admetre recentment que la mesura estrella del seu Govern, que prohibeix a les ONG dur a terme més d'una operació de rescat alhora i les obliga a desembarcar en un port allunyat, no ha donat els resultats esperats. També ho va reconèixer la primera ministra a la roda de premsa de final d'any, quan Meloni va anunciar que reduir els fluxos de migrants irregulars seria una prioritat a partir de llavors.

Amb aquest objectiu marcat en vermell, la líder de Germans d'Itàlia va rebre la setmana passada a Roma els líders de dues desenes de països africans i representants d'institucions europees per presentar un pla ambiciós d'inversions a l'Àfrica. "Mai aturarem la immigració il·legal en massa ni derrotarem els traficants d'éssers humans sense afrontar les causes que empenyen una persona a abandonar casa seva", va defensar Meloni durant l'obertura de la cimera Itàlia-Àfrica, celebrada a la seu del Senat romà.

Azali Assoumani, president de la Unió Africana, i Giorgia Meloni, primera ministra italiana, a la cimera africana, que s'ha celebrat a la seu del Senat a Roma.
Una barca amb nombrosos immigrants és interceptada prop de l'illa italiana de Lampedusa, en una imatge d'arxiu. / Marina Militar Italiana

El Pla Mattei, com va ser batejat en honor d'Enrico Mattei, fundador de la petroliera ENI, inclou una bateria de projectes encara per definir a diversos països africans en matèria d'educació, agricultura o energia. En total, Itàlia invertirà uns 5.500 milions d'euros entre crèdits i garanties que el Govern ha retallat d'altres partides, com ara el Fons Italià per al Clima (3.000 milions) o el Fons per a la Cooperació al Desenvolupament (2.500 milions), perquè no hi ha recursos extres per afrontar la crisi migratòria. La intenció de Meloni és que donants privats s'uneixin a aquest pla amb què la primera ministra va prometre als líders africans inaugurar una nova relació entre els dos extrems del Mediterrani. “Itàlia i Europa no poden raonar sobre el futur sense tenir en compte l'Àfrica”, va reivindicar.

Tot i això, el que es va anunciar com la solució definitiva del govern italià per acabar amb la immigració irregular va ser rebut amb fredor pels mandataris africans, als quals els hauria agradat ser consultats abans que Itàlia presentés el seu projecte, tal com va lamentar el president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat. “No podem estar contents amb promeses que mai no es compleixen”, va advertir Faki, exprimer ministre del Txad.

El Pla Mattei és un pas més cap a l'estratègia de Meloni de destinar recursos econòmics ingents a les nacions africanes per frenar la immigració irregular. L'experiència, però, ha resultat poc fructífera fins ara. El 2023 el govern italià va intentar arribar a un acord amb l'autoritari president de Tunísia, Kais Saied, que va aconseguir el vistiplau de la Unió Europea. Però no va servir per frenar les sortides des d'aquell país.

La patrullera 648 dels guardacostes de Trípoli, una embarcació regalada per Itàlia a les autoritats de la capital líbia i implicada en l’assetjament a les ONG.

L'última mesura impulsada per la líder ultradretana és un polèmic pacte amb Albània –que no pertany a la UE–, perquè es faci càrrec de l'acolliment dels immigrants irregulars que són rescatats a la Mediterrània mentre es tramiten les sol·licituds d'asil. El Tribunal Constitucional d'Albània ha rebutjat el recurs de l'oposició albanesa contra l'acord bilateral, que permetrà la construcció de diversos centres d'identificació i acolliment al país balcànic gestionats per Itàlia, i des d'on els immigrants es podran repatriar. Una mesura que va despertar la inquietud de la comissària de drets humans del Consell d'Europa, Dinja Mitjatovic, preocupada per la tendència europea a externalitzar la gestió de la immigració, en al·lusió també al Regne Unit i a Dinamarca, que busquen enviar els sol·licitants d'asil a Ruanda.

Dossier La radiografia de la immigració
Vés a l’ÍNDEX
stats