Els reptes del canceller Friedrich Merz
El dirigent alemany serà nomenat canceller aquest dimarts, deu setmanes després de les eleccions
BerlínEl líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Friedrich Merz, serà nomenat aquest dimarts desè canceller de la República Federal Alemanya si, tal com es preveu, supera la votació al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany. Merz jurarà el càrrec en una cerimònia sòbria a Berlín, deu setmanes després que els conservadors guanyessin les eleccions federals del 23 de febrer passat. Amb l’arribada de Merz a la cancelleria, es posarà fi a sis mesos d’incertesa política a Alemanya, després de la ruptura, al novembre, de la coalició de socialdemòcrates, verds i liberals que liderava el canceller socialdemòcrata Olaf Scholz.
Els líders de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la Unió Social Cristiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD) van signar dilluns oficialment a Berlín l’acord de coalició de 144 pàgines titulat “Responsabilitat per a Alemanya”. Es tracta de la cinquena coalició entre conservadors i socialdemòcrates.
Merz i els seus ministres no podran encantar-se: hauran de posar-se a treballar ràpidament per afrontar els reptes que tenen al davant. “Estic segur que a partir de demà aconseguirem governar el nostre país de manera enèrgica, planificada i digna de confiança”, va dir Merz en el moment de signar l’acord de coalició.
El primer repte: l'escepticisme
Una de les primeres tasques de Merz com a canceller serà recuperar la confiança dels seus compatriotes. Els alemanys es mostren escèptics tant amb el nou canceller com amb la coalició negra-vermella, anomenada així pels colors dels partits que la integren. Només el 38% dels alemanys estan a favor de Merz com a canceller, i el 56% el rebutgen, segons l’últim baròmetre polític de la cadena de televisió ZDF. Gairebé la meitat dels enquestats creu que la coalició de conservadors i socialdemòcrates no pot aportar solucions als problemes actuals.
Internament, Merz haurà de reactivar la feble economia alemanya, treure el país de la recessió i de la crisi industrial, combatre l’auge de l’extrema dreta, frenar la immigració il·legal, augmentar la despesa en defensa i controlar les finances públiques. Segons el líder conservador, els primers resultats del nou govern han de ser perceptibles abans de l’estiu.
Merz també haurà d’afrontar la qüestió espinosa de què fer amb el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que en el nou Bundestag serà el principal partit de l’oposició. Els alemanys debaten aquests dies si cal prohibir aquest partit, després que els serveis d’intel·ligència interiors alemanys l’hagin qualificat d’“extremista” i considerat incompatible amb l’ordre democràtic.
En política exterior, el nou canceller haurà de rellançar el motor francoalemany de la Unió Europea, que fa temps que està encallat. El fet que Merz hagi triat París com a destí del seu primer viatge oficial com a canceller mostra la importància que atorga a la relació entre tots dos països, vuitanta anys després de la derrota de l’Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial. “Després d’anys de disputes internes i de mirar-se el melic sota el govern anterior, ara cal un lideratge alemany que no es limiti a observar la política europea, sinó que contribueixi a donar-li forma”, afirma Jana Puglierin, directora de l’oficina de Berlín del laboratori d’idees europeu ECFR.
Però Merz no només mira cap a París, sinó també cap a Varsòvia i Londres, i no deixarà de seguir donant suport a Kíiv després de la guerra d’agressió russa, amb el suport de Washington o sense. “La coalició negra-vermella podria tenir enfrontaments en aspectes concrets, com la participació en una força de dissuasió per a Ucraïna. Però hi ha un nou consens estratègic entre conservadors i socialdemòcrates: Alemanya ha de dotar-se de capacitat militar i de resiliència política davant la crisi de seguretat més gran que ha viscut Europa des del 1989. I, sobretot, les bases financeres per fer-ho es van establir des del principi”, recorda Puglierin.
El dirigent conservador ja va aconseguir, abans d’arribar a la cancelleria, que el Parlament alemany aprovés canvis constitucionals per flexibilitzar el fre del deute, fixat a la llei fonamental, la Constitució alemanya. Això li donarà un gran marge de maniobra per posar en marxa el pla de rearmament, rellançar l’economia alemanya malmesa i impulsar un paquet multimilionari d’inversions en infraestructures anunciat pels conservadors i socialdemòcrates.
Merz, que es considera profundament europeista i atlantista, haurà de redefinir el paper d’Alemanya a Europa i al món, després del gir en la política exterior del president nord-americà, Donald Trump, i davant l’amenaça de la Rússia de Vladímir Putin. El líder conservador defensa l’autonomia estratègica europea. Abans d’arribar a la cancelleria, ja va proclamar la independència en matèria de seguretat d’Alemanya respecte dels Estats Units i es va mostrar obert a ampliar el paraigua nuclear francès, davant la incertesa sobre el suport de Washington a la defensa europea després del retorn de Trump a la Casa Blanca i davant l’amenaça de Moscou. Al capdavant d’una potència exportadora com Alemanya, Merz també haurà de fer front als reptes de la guerra comercial mundial engegada per Trump i gestionar la relació amb el gegant xinès.
