Zelenski es reunirà amb Trump i li reclamarà que imposi sancions a Rússia

MoscouVolodímir Zelenski està frustrat per la inacció de Donald Trump i la setmana que ve li reclamarà que sigui més contundent contra Rússia. El president ucraïnès té previst trobar-se amb el líder de la Casa Blanca a l'Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, segons ha explicat en una conversa amb periodistes a Kíiv. "Si la guerra continua i no hi ha passos cap a la pau, esperem sancions", ha dit.

Zelenski discrepa de la posició de Trump, que exigeix als països de l'OTAN que deixin de comprar petroli rus abans d'incrementar les sancions contra Rússia. Per al líder ucraïnès, demanar que Europa faci el primer pas és "rebaixar la pressió sobre Putin". "El president Trump espera una acció contundent d'Europa. Penso que estem malgastant molt temps si no s'imposen sancions", ha rematat.

Kíiv espera que Europa endureixi la posició contra Moscou, en al·lusió a Hongria i Eslovàquia, que s'han negat a deixar de comprar energia a Rússia. Zelenski pretén que Trump utilitzi l'ascendència sobre els seus dos primers ministres, propers ideològicament a la nova administració nord-americana, perquè canviïn de parer.

El president ucraïnès també vol treure l'entrellat sobre quines garanties de seguretat està disposat a oferir els Estats Units a Ucraïna i insistirà en la necessitat d'una reunió a tres bandes amb Vladímir Putin perquè es comprometi a un alto el foc. La nit passada, l'exèrcit rus ha llançat 580 drons i 40 míssils i va matar tres persones i en va ferir desenes més. Per la seva banda, Kíiv va colpejar refineries de petroli russes a les regions de Saràtov i Samara, on va deixar quatre víctimes mortals i un ferit.

Moscou nega haver violat l'espai aeri d'Estònia

Mentrestant, el Kremlin assegura que no va violar l'espai aeri d'Estònia després que divendres aquest país denúncies que tres avions caces MiG-31 russos havien sobrevolat durant prop de dotze minuts una illa del golf de Finlàndia, a uns 100 quilòmetres de la capital estoniana, Tallinn, i que avions de l’Aliança els havien interceptat. El manual del Kremlin és clar: davant de qualsevol acusació de l’OTAN d’haver violat les seves fronteres, la màxima és negar-ho sempre.

Això és el que ha tornat a fer Moscou: no va ser ni un accident ni va ser intencionat, senzillament no va passar. En un comunicat, el ministeri de Defensa rus confirma que tres aparells “van realitzar un vol planificat des de Carèlia [una regió russa limítrofa amb Finlàndia] fins a un aeròdrom a la regió de Kaliningrad [territori rus entre Lituània i Polònia]”. Ara bé, assegura que “el vol es va dur a terme estrictament d'acord amb les normes internacionals d'ús de l'espai aeri” i que els caces “no es van desviar de la ruta acordada ni van violar l’espai aeri d’Estònia”, sinó que van sobrevolar aigües neutrals. 

El Kremlin acusa Europa de fabricar acusacions

Mentre la Unió Europea parla d’una “provocació extremadament perillosa” i ho emmarca en la voluntat de Putin de posar a prova la capacitat de resposta de l’OTAN, el Kremlin capgira l’argument: no és Rússia qui duu a terme provocacions, sinó que són els països europeus els que fabriquen acusacions falses per a mirar d’entorpir el procés de pau a Ucraïna. Hores abans de l’incident, la portaveu del ministeri d’Exteriors rus, Maria Zakhàrova, també carregava contra Polònia per insistir a responsabilitzar Moscou de l’entrada de 19 drons russos en territori polonès la setmana passada. “Es tracta d’una campanya de desinformació a gran escala destinada a demonitzar Rússia i mobilitzar un suport addicional per al règim de Kíev, així com un intent de soscavar una solució política del conflicte a Ucraïna.”

Davant la por dels països del flanc oriental de l’OTAN que Rússia estigui intentant forçar una escalada, el ministre d’Exteriors rus, Serguéi Lavrov, ha repetit una de les frases que més sovint pronuncia Putin: “mai hem tingut, no tenim, ni tindrem cap pla per atacar cap país de l’OTAN o de la Unió Europea”.