El socialistes salven el govern francès de la censura

ParísEl primer ministre de França, Sébastien Lecornu, ha escapat de la censura pels pèls. L'Assemblea Nacional ha rebutjat aquest dijous la moció de censura presentada per l'esquerra radical per molt poc: la moció ha estat votada per 271 diputats, 18 menys dels 289 que es necessitaven per tombar el govern. Els socialistes i la dreta han decidit no votar-la, tot i que alguns diputats rebels de les dues formacions han optat per desobeir la consigna del seu partit. Poc després ha estat rebutjada també una segona moció de censura presentada per l'extrema dreta.

El nou cap de govern es va comprometre dimarts a suspendre la reforma de les pensions per evitar que els socialistes se sumessin a la censura. La jugada li ha sortit bé. Lecornu, macronista procedent de la dreta, s'ha salvat. En del debat previ, havia advertit que votar la censura era tornar al desordre i al caos. “És el moment de la veritat. ¿Volem l’ordre republicà, amb debats que tinguin lloc a l’Assemblea Nacional, o volem el desordre?”, ha demanat.

El primer ministre ha evitat la caiguda del govern però el resultat tan ajustat torna a posar en evidència la fràgil situació política que viu el país i la debilitat de l'inquilí de l'Elisi. Amb tot, superar la censura dona aire al primer ministre i al president de la República, Emmanuel Macron, que va apostar per Lecornu contra vent i marea quatre dies després que aquest hagués dimitit.

Dimarts Lecornu va presentar les seves prioritats a l'Assemblea i va centrar el seu discurs en l'aprovació dels pressupostos. Tanmateix, el seu projecte per als comptes preveu mesures d'estalvi molt polèmiques, com la congelació de les pensions o l'augment de la part que els ciutadans paguen per anar al metge, propostes àmpliament rebutjades pels partits de l'oposició, un fet que augura unes negociacions explosives. Els governs anteriors van ser tombats a conseqüència dels pressupostos i el de Lecornu podria acabar igual. "Calia que les negociacions poguessin començar i ara podran començar", s'ha felicitat el primer ministre.

Tot i haver superat la votació d'aquest dijous, no hi ha res que li garanteixi l'estabilitat a mitjà termini –en qualsevol moment pot haver-hi una altra moció de censura–, tot i que ara per ara s'allunya la possibilitat d'unes eleccions legislatives anticipades. Macron havia advertit que votar la moció de censura era votar per la dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions legislatives.

L'extrema dreta guanyaria les eleccions

Segons les enquestes, si se celebressin ara els comicis per renovar l'Assemblea, la primera força seria l'extrema dreta de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional, que podria créixer en nombre d'escons i dominar l'hemicicle. En els últims dies s'ha parlat fins i tot de pactes: la dreta (Els Republicans) aposta per una aliança amb els de Le Pen. Segons un sondeig d'Ifop publicat aquesta setmana, el 52% dels francesos són favorables a un govern format per l'extrema dreta i els conservadors. "Esperem la dissolució amb una impaciència cada vegada més gran", ha afirmat Le Pen aquest dijous.

Amb el perill d'una censura immediata apartat, ara Lecornu se centrarà en negociar els pressupostos amb els partits polítics. "La no censura d'avui no és en cap cas un pacte" pels comptes, han advertit els socialistes. De fet, la promesa de Lecornu de suspendre la reforma s'ha de plasmar en una proposta legal formal i el cap de govern vol incloure-la en el pressupost de la seguretat social, una decisió que ha aixecat les crítiques dels partits d'esquerra. Els comptes de la seguretat social són els que inclouen les retallades més polèmiques i serà difícil que els socialistes votin a favor de tot el paquet.

França fa temps que està en una situació econòmica complicada, amb un creixement molt baix i un deute i dèficit molt elevats, molt per sobre del que permeten les normes de l'eurozona. Lecornu es troba amb la gran dificultat d'haver de reduir el dèficit, almenys fins al 5%, i alhora busca fórmules que siguin acceptades tant per l'esquerra com per la dreta. Sense un ampli consens a l'Assemblea, els comptes no es poden aprovar.

Impost als ultrarics

Tots els partits d'esquerra reclamen un impost als ultrarics, la coneguda com a taxa Zucman, que consisteix en gravar un 2% d'impostos als patrimonis superiors als 100 milions d'euros. Els macronistes rebutgen la idea, així com la dreta i l'extrema dreta, tot i que la proposta ajudaria a reduir el dèficit i evitaria retallades socials, com la congelació de les pensions el 2026, una de les propostes que inclou el projecte de pressupostos.

Segons l'economista que ha llançat la idea, Gabriel Zucman, director de l'Observatori Europeu de Fiscalitat, l'impost afectaria 1.800 contribuents francesos ultrarics i aportaria a les arques públiques uns 20.000 milions d'euros anuals. L'esquerra presentarà una esmena per introduir la taxa, però és poc probable que s'aprovi.