Xarxes clandestines per ajudar a fugir els russos que no volen fer la guerra

BarcelonaUns dies abans que el president rus, Vladímir Putin, decretés la mobilització de 300.000 reservistes per combatre a la guerra d’Ucraïna, tot just fa cinc mesos, el Nikita va saber que s’havia de posar en marxa si no volia convertir-se també en carn de canó del Kremlin. El jove anarquista havia estat un mes a la presó a Moscou per haver participat en protestes contra la guerra i temia ser dels primers a rebre la carta. Amb un amic van marxar immediatament a Geòrgia, un dels pocs països que no exigeix visat als russos. “Putin menteix, jo he estat a Ucraïna molts cops i conec gent d’allà. La gent està morint per res, aquesta guerra és un crim sagnant”, explica a l’ARA des de Barcelona, on ara espera que li concedeixin l’estatut de refugiat.

El Nikita i el seu amic van trigar quatre setmanes a poder arribar a un lloc segur: per als que no volen anar a la guerra o són dissidents és molt difícil sortir de Rússia, i també molt difícil entrar a una Unió Europea que els tanca les portes. Ho denuncia Ivan Pustovalov, de l'associació opositora Russia Tomorrow, que ajuda els exiliats quan arriben a Espanya "els russos que no fan costat a Putin i es veuen forçats a l'exili no troben cap país democràtic que els ajudi, perquè les rutes de sortida només passen per antigues repúbliques soviètiques o per Turquia".

Vol a Colòmbia, asil a Barcelona

Abans d’arribar a la frontera amb Geòrgia la policia va escorcollar el Nikita i el seu amic diverses vegades i van haver de canviar de cotxe més d’un cop perquè als controls no deixaven passar els vehicles amb matrícula d’altres regions. “Els policies van veure que allò era una bona oportunitat per fer diners i ens reclamaven suborns per deixar-nos passar”. Van haver de dormir a la carretera, i a la frontera, que van trigar dies a creuar a peu perquè la cua de cotxes feia desenes de quilòmetres, van tenir la sort de trobar un voluntari que els va donar aigua.

Després de Geòrgia va passar per Armènia abans d’arribar a Turquia, però no va trobar cap ambaixada europea que li fes un visat. “L’única sortida va ser comprar un bitllet d’avió a Bogotà [Colòmbia, com molts països de l’Amèrica Llatina, no exigeix visat als russos], via Barcelona”. Quan va fer l’escala al Prat va presentar-se a la policia i va demanar asil. “Primer em van dir que em retornarien a Turquia, però a l’arribar a la comissaria un comandament se’m va acostar i li vaig explicar tota la història”. El van portar al Centre d’Internament d’Estrangers, on s’hi va passar dos dies fins que un advocat va poder presentar el seu cas i va obtenir protecció temporal de les autoritats espanyoles.

Amb el pas del temps s’han creat xarxes clandestines, de russos que viuen dins del país o en altres llocs d’arreu del món, per ajudar els dissidents i els desertors a fugir de Rússia, si cal clandestinament. És la feina que fan grups com Go by the Forest [Passa pel bosc]. Contactat a través de Telegram, un dels membres, l’Anton, advocat a Sant Petersburg abans de la guerra, explica com operen. “El nostre principal objectiu és sabotejar la campanya de mobilització militar a Rússia perquè la gent no sigui còmplice dels crims de les autoritats russes a Ucraïna”. Ajuden a fugir els cridats a files o fins i tot els ja mobilitzats. El seu canal de Telegram està ple de consells pràctics per esquivar el reclutament: no viure a l’adreça d’empadronament, no obrir la porta a desconeguts encara que no vagin uniformats, portar sempre a sobre documents que acreditin una malaltia, estudis en curs o la sol·licitud del servei civil alternatiu...

Llocs on amagar-se i suport psicològic

“També hi ha casos més complicats: oferim suport psicològic i llocs on amagar-se o comprem bitllets de transport. I si és un desertor d’una unitat militar o directament de zones de guerra, els ajudem creant-los rutes segures fins que aconsegueixen sortir”, relata l’Anton. Si algú que ja és al front es posa en contacte amb ells, l’informen sobre com desertar o lliurar-se, per convertir-se en presoners de guerra dels ucraïnesos.

L’activista relata que s’hi va posar en contacte un noi de més de 20 anys, arrestat als carrers de Moscou la nit de Cap d’Any i enviat a una base militar. “Allà va fer veure que s’havia desmaiat i el van portar a un hospital, d’on va aconseguir fugir. Després d’algunes setmanes voltant per diverses regions, ens va contactar per Telegram quan ja havien obert un procediment penal contra ell. El vaig ajudar a fugir del país a través dels forats a les fronteres", recorda. Aquests forats s'obren "perquè sota el règim de Putin, la corrupció s’ha escampat a totes les esferes, inclòs el sistema repressiu i l’exèrcit". El noi es va escapolir pels pèls. "Just quan sortia del país, la policia va assaltar casa seva a Moscou”, explica l'Anton. I conclou: “És molt gratificant arrencar un home de les urpes del sagnant règim de Putin”.

Dossier Un any de guerra a Ucraïna

Següent

Com ha canviat el món la guerra d'Ucraïna?

Anterior

Ucraïna: on és la guerra, un any després?

Vés a l’ÍNDEX