BIRMÀNIA

El genocidi dels rohingyes: a ells els maten a trets i a elles amb matxets

Les ONG aporten detalls de la “neteja ètnica” i reclamen a l’ONU un embargament d’armes

Separen els homes de les dones i nens. A ells els executen a trets. A elles, amb matxets i ganivets. A algunes les violen. Als nadons els assassinen davant les mares. Els relats sobre les atrocitats de l’exèrcit birmà que han explicat alguns supervivents rohingyes a les ONG són realment esgarrifosos. “Tenim el convenciment legal que el que està passant a Birmània són crims contra la humanitat, amb atacs massius a la població civil i una clara voluntat de neteja ètnica”, explica a l’ARA des de Bangladesh el cap de Human Rights Watch (HRW) a l’Àsia, Richard Weir.

Ningú ha pogut entrar a l’estat de Rakhine, al nord-oest de Birmània, des que va començar la violència el 25 d’agost, suposadament en represàlia per l’atac d’un grup rebel de la minoria musulmana rohingya. Sospitosament, deu dies abans, el 15 d’agost, les ONG i el personal internacional present a Rakhine van haver de marxar-ne perquè Birmània no els va renovar el permís per treballar-hi, segons explica Metges Sense Fronteres (MSF).

Des del 25 d’agost, 501.800 rohingyes han creuat la frontera amb Bangladesh fugint de la violència, segons l’últim recompte de l’ONU. El Consell de Seguretat s’ha reunit aquesta matinada a Nova York, finalment, per debatre la crisi. De fet, ahir mateix, i sense donar-ne cap explicació, les autoritats birmanes van cancel·lar la missió de l’ONU que havia de visitar Rakhine per comprovar de primera mà què hi passa. Ara el que en sabem és només el que expliquen els refugiats.

Sobreviure als matxets

La Rashida, de 25 anys, va sobreviure al tall al coll que li va fer un soldat birmà abans de deixar-la morir dins una casa en flames. L’exèrcit l’havia enxampat al riu quan intentava fugir de l’atac al seu poble, amb uns quants veïns més. Mentre mantenien les dones i els nens dins l’aigua, van separar els homes i els van executar a trets. Quatre soldats van portar llavors la Rashida i quatre dones més a una casa. Li van arrencar dels braços el seu nadó de 28 dies i el van encastar a terra fins que va morir. Van fer el mateix amb tres nadons de pocs mesos de les altres dones. Llavors les van atacar a elles amb matxets i ganivets i van calar foc a la casa. La Rashida es va despertar enmig de les flames i va aconseguir fugir enfilant-se per una paret de bambú de la casa. Va ser l’única supervivent i ho va poder explicar a HRW.

Imatges per satèl·lit recollides per les ONG mostren fins a 80 incendis de grans dimensions a Rakhine l’últim mes. Un investigador d’Amnistia Internacional (AI) que acaba de tornar de Bangladesh, Olof Blomqvist, considera que hi ha “un patró clar d’actuació” dels militars birmans: “Els habitants d’alguns dels pobles atacats van ser advertits el dia abans que n’havien de marxar: l’endemà l’exèrcit va arribar al poble i va incendiar-ne totes les cases, va executar els homes que s’hi oposaven, i va tancar les dones i els nens a les cases”, explica Blomqvist a l’ARA, convençut que es tracta d’una “campanya sistemàtica i organitzada” de “neteja ètnica” de l’exèrcit birmà.

“El grau i l’abast de la violència i la depravació que estem veient aquí és exclusiu dels escenaris de neteja ètnica, amb afusellaments massius, assassinats amb matxets i cremant vius homes, dones i nens”, relata Weir.

Suu Kyi no controla l’exèrcit

Tot i que la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi és la presidenta de facto del país, gràcies a la victòria del seu partit en les eleccions del 2015 sense que ella pogués ser-ne la candidata oficial (la junta militar que governava fins llavors ho va prohibir), els analistes admeten que “no té cap poder de control sobre l’exèrcit birmà”. La premi Nobel ha sigut molt criticada per la seva passivitat en la crisi. I malgrat que sembla improbable que sigui ella qui hagi impulsat l’operació militar, les ONG li critiquen que no hagi fet res per aturar-la. “El fet que negués les acusacions de neteja ètnica com vam veure al seu discurs mostra una clara tolerància amb les informacions que està rebent de la zona”, l’acusa Weir. “Podria haver fet molt més del que està fent amb el poder polític que té al país”, l’acusa també Blomqvist.

Tant HRW com AI reclamen al Consell de Seguretat de l’ONU que faci pressió sobre Birmània perquè aturi la violència i decreti un embargament d’armes al país asiàtic, a més de “dur els responsables d’aquestes atrocitats als tribunals internacionals per crims contra la humanitat”, remarca Weir.

Les ONG també demanen una resposta coordinada a la crisi humanitària que es viu ara a Bangladesh, on el mig milió de refugiats arribats en un mes s’han sumat als prop de 100.000 rohingyes que ja s’hi amuntegaven en dos camps des de la crisi migratòria de finals de l’any passat. Ara ja són sis camps, gestionats pel govern bengalí i les ONG. “Hi ha una necessitat urgent d’aigua potable per a tanta gent, i sobretot de sanejament i higiene per evitar qualsevol epidèmia, que agreujaria encara més la situació d’aquesta gent”, relata per telèfon des d’allà Luis Montiel, cap d’emergències de MSF, que ha obert dues clíniques més a la zona.

Més continguts de