Internacional 08/03/2022

La gent d'Odessa s'entrena per al combat urbà

Els civils reben nocions bàsiques de maneig d'armes i primers auxilis en un centre d'entrenament

4 min
Dues noies entrenant a Odessa

Enviada especial a Odessa (Ucraïna)L’acadèmia militar de la Universitat Politècnica d’Odessa s’ha convertit aquests dies en un improvisat centre d’entrenament de civils, que es preparen per a la guerra urbana. Les tropes russes són a només 130 kilòmetres de la ciutat portuària del mar Negre, al sud d’Ucraïna, i també s'hi espera un atac amfibi des del mar, a banda dels bombardejos aeris. La gent creu que l’atac és inevitable i volen aprendre a defensar-se.  

“El nostre país està en guerra i ens hem de protegir. I jo vull tenir el màxim de possibilitats de sobreviure i d’ajudar la gent que tinc a prop”, diu la Katherina, una psiquiatra de 36 anys, quan fa una pausa per fumar un cigarret entre les tres fases que té l’entrenament: primers auxilis, tècniques de guerrilla urbana i aprendre a muntar i desmuntar un Kalàixnikov i una armilla antibales. "Aquí ningú estava preparat per a la guerra", conclou.

Als passadissos d’aquest edifici d’aire soviètic, els instructors militars entrenen mestres, metges, infermeres, mecànics, conductors, periodistes, advocats i paletes. Ells són l’última línia de la defensa: primer hi ha l’aviació, la infanteria, el cos de voluntaris de la Defensa Territorial i després tothom que estigui en condicions de plantar cara, com pugui.

Instrucció en rus

“Tac-tac-tac”, diu l’instructor fent veure que dispara, col·locat al davant de dues files de cinc persones, homes i dones, que avancen empunyant Kalàixnikovs en desús. La classe es fa en rus, perquè Odessa és una ciutat de majoria russòfona. O sigui, són ucraïnesos russòfons aprenent a utilitzar armes de fabricació russa, en una classe en rus, per combatre els invasors russos. Queda clar que a Odessa tampoc rebran les tropes enviades pel Kremlin amb pa i sal, com mana la tradició eslava, per molt que Vladímir Putin ho hagi promès als seus soldats. L’oficial es posa esquena contra esquena amb un company i crida “Stoy!” (Atura’t!) per indicar-li que se li han acabat les bales, aleshores el de darrere passa a davant i hi torna: “Tac-tac-tac”. Els alumnes repeteixen la seqüència tres vegades, concentrats per no oblidar cap detall i amb una expressió de vertigen. El següent exercici és aprendre a moure’s en grup, vigilant sempre el company del davant i amb els fusells apuntant amunt. A la sala del costat un metge explica tècniques de reanimació amb un ninot de plàstic com els que s’utilitzen a les facultats d’infermeria, però el seu consell més important és senzill: “Mantenir la calma. Mentre estàs viu hi ha esperança i has de pensar que tot anirà bé”. En un altre racó aprenen a carregar les armes amb bales de fogueig. La gent no té armes a casa, però sabem que a Kíiv el govern ha repartit 25.000 fusells entre la gent dels barris.

Curs de primers auxilis a Odessa.

De cop sona l’alarma antiaèria. Abans que se sentin les sirenes al carrer, sonen en l’aplicació que gairebé tothom té instal·lada al telèfon mòbil. S’obren totes les portes i una vuitantena de persones baixen en ordre al soterrani, que no és exactament un refugi. Al cap d’uns minuts l’aplicació indica que ha passat el perill. A Odessa no hi cauen míssils russos des del 24 de febrer, el primer dia de la invasió, quan van destruir dos edificis civils pròxims a dues instal·lacions militars. A l’acadèmia militar tres homes s’afanyen a col·locar planxes gruixudes de fusta a totes les finestres. L’entrada està protegida amb sacs terrers i no ens hi deixen accedir fins que ens hi acompanya un periodista local i demostrem amb documents i ensenyant els nostres articles publicats a la web de l’ARA que realment som periodistes.

“Els russos estan entrant al nostre país i no mostren cap mena d’humanitat; hem vist com han atacat els civils a Kíiv, Khàrkiv i a Mariúpol. És més que probable que Odessa, la nostra ciutat, sigui la propera i vull estar preparat per protegir la gent que m’estimo i tothom que pugui al meu voltant: protegir-nos i protegir la nostra manera de viure. Només ens volem defensar, no volem ser part de Rússia”, diu el Vlad, un traductor de 30 anys, i ens explica que li va costar treure la seva mare d’Ucraïna, perquè volia quedar-s'hi, i no gosa dir-nos on és ara. El seu germà és mariner i ara es concentra en guanyar diners per mantenir la família a la diàspora. Ningú sap dir quan s’allargarà aquesta guerra.

Excés de voluntaris

Els joves que trobem al centre d’entrenament diuen que van presentar-se voluntaris a la Defensa Territorial, però no els van acceptar perquè ja tenien massa gent dos dies després de l’inici de la invasió. La idea d’entrenar civils a l’acadèmia va sortir d’un grup anomenat Centre d’Idees de la Resistència, ens explica el Mikhaïlo, un ceramista que ara s’encarrega de coordinar els instructors mèdics.  

La gent d’Odessa ha passat de l’estat de xoc de trobar-se enmig d’una guerra que no s’esperaven, que els ha destrossat la vida i els ha trencat la família a preparar-se per fer front a l’invasor. Si cal carrer per carrer i porta per porta.

stats