PRÒXIM ORIENT

Els joves de l’Iraq diuen prou

Milers de manifestants surten al carrer per protestar per la corrupció, l’atur i l’actual sistema polític

Els joves iraquians n’estan tips. Tips de trobar-se a l’atur tot i que viuen en una potència petroliera. Tips de la corrupció, tips de la manca de serveis bàsics com l’educació i la sanitat i tips d’un sistema polític, heretat de la invasió dels EUA del 2003, basat en les divisions sectàries i que no els escolta. Almenys 27 persones, entre les quals dos policies, han mort i més de 1.500 han quedat ferides des que dimarts van esclatar protestes al carrer, convocades a través de les xarxes socials i sense cap direcció política ni religiosa. El gran nombre de manifestants ha sorprès les forces de seguretat.

Confrontat per primer cop a la mobilització popular, després de menys d’un any al govern, el primer ministre, Adil Abdul Mahdi, ha optat per la mà dura: repressió de les manifestacions, censura d’internet i toc de queda a Bagdad, Najaf i Nassiriya. Els manifestants desafiaven aquest dijous la prohibició i intentaven arribar a la plaça Tahrir de la capital iraquiana, molt a prop de la “zona verda”, on hi ha els ministeris i les ambaixades, totalment blindada. Les protestes s’estan estenent arreu del país.

“El govern és totalment estúpid. No ens reconeix cap dret”, deia al portal Middle East Eye Oussama Walid, un manifestant del barri d’Al-Washash, proper a l’aeroport. La corrupció és un dels principals motius d’indignació dels manifestants, la majoria dels quals tenen menys de 30 anys. Segons estimacions oficials, 400.000 milions de d’euros de fons públics han desaparegut a mans de polítics i empresaris des del 2004, en un país que ocupa el 12è lloc en el rànquing mundial de corrupció de Transparència Internacional. Entre els menors de 30 anys -que constitueixen la gran majoria de la població- l’atur es dispara al 25%, segons dades del Banc Mundial. “Ho volem tot: volem un país que sigui el nostre, perquè ara tenim la impressió de ser estrangers a la nostra terra”, asseverava a l’agència AFP Mohammed Al-Joubouri, un llicenciat universitari que treballa de jornaler: “Nosaltres som pacífics, i ells ens disparen”.

Després de dècades de guerra contra els seus veïns, les sancions de l’ONU sobre el règim de Saddam Hussein, dues invasions nord-americanes, l’ocupació estrangera i una guerra civil sectària, la derrota del Daeix [acrònim àrab d’Estat Islàmic] el 2017 va portar una mica de tranquil·litat i el país ha tornat a exportar petroli. Però les infraestructures d’electricitat i aigua potable continuen en un estat lamentable, els serveis públics no funcionen i falta feina. La gota que ha fet vessar el got sembla haver estat el cessament del general Abdulwah al-Saadi, que s’havia guanyat una reputació per haver liderat la lluita contra el Daeix a Mossul i que és vist com un home honest i que no té un perfil sectari.

“La gent que surt al carrer són joves, menors de 30 anys. Són els mil·lennialsque no se senten representats pel sistema polític. N’hi ha que provenen dels barris més pobres, que s’enfronten a serioses dificultats per sobreviure, però també llicenciats universitaris que, com que no han tingut cap espai en els partits, han crescut en l’activisme social, en lluites mediambientals o pels drets de la dona, per exemple. També gent que va fer la guerra contra el Daeix i que dos anys després no reben cap salari. Els uneix la desafecció amb la casta política”, explica l’analista Judit Nevrink.

Un sistema polític impopular

Des de la primera onada de manifestacions anticorrupció del 2015 a les de l’any passat a Bàssora, al sud del país, la contestació social ha evolucionat cap al rebuig a les autoritats polítiques i religioses xiïtes, al poder des de la invasió nord-americana del 2003. “El sistema polític establert per Washington va reforçar les divisions sectàries”, explica Maria Fantappie, especialista en l’Iraq de l’International Crisis Group. “Van donar el poder a partits organitzats partint de línies ètniques o sectàries i era impossible moure’s en l’estructura del poder sense afiliar-se a aquests partits. Una política etno-sectària, amb una economia basada en el petroli, ha estimulat el clientelisme al sector públic, que dona feina a la majoria de la població. Al final tothom depenia de l’elit política per accedir a la salut, l’educació, la feina. I aquesta elit està molt desacreditada, les seves polítiques són disfuncionals i impopulars”, afegeix.

Després que dimarts es coneguessin les primeres víctimes entre els manifestants, milers més van sortir als carrers de Bagdad i de diverses ciutats del sud del país durant la nit. Les forces antiavalots tornaven a disparar ahir contra els joves, que començaven a formar barricades a les principals artèries de la ciutat. En diverses localitats del sud cremaven les seus dels organismes oficials. Finalment ahir el líder xiïta Moqtada al-Sadr, crític tant amb la invasió nord-americana com amb les institucions iraquianes i guanyador de les legislatives del 2018, cridava a la vaga general.