Àfrica
Internacional 24/07/2021

L'aigua del Nil agreuja la tensió entre Etiòpia, el Sudan i Egipte

Addis Abeba acaba la segona fase d'ompliment de la polèmica presa al seu tram del riu i augmenta la rivalitat entre els tres països

3 min
La Gran Presa del Renaixement, en construcció, l'any 2019

El CaireEn condicions normals, saber si un pantà s'està omplint hauria de ser un procés senzill. Però en el cas de la monumental presa que Etiòpia està ultimant en el tram del riu Nil que passa pel seu territori, qualsevol progrés està condemnat a generar confusió amb els altres dos països riu avall, el Sudan i Egipte, amb els quals manté un profund conflicte diplomàtic des de fa una dècada arran d'un embassament que, ara que toca omplir-lo, està elevant perillosament la tensió. Aquesta setmana el govern d'Addis Abeba ha anunciat que ha acabat la segona fase d'ompliment del polèmic embassament.

Enguany, el Sudan va afirmar a principis de març que Etiòpia ja havia començat aquesta segona fase, mentre que Etiòpia ho negava i Egipte aguantava la respiració. La falta total de coordinació va il·lustrar, un cop més, com la sintonia entre les parts està sota mínims en un moment clau per a la que es convertirà, quan es completi, en la presa hidroelèctrica més gran de l'Àfrica.

La segona fase d’ompliment és molt més ambiciosa que la primera, efectuada el 2020 i que ja va causar problemes importants al Sudan. I encara no hi ha cap acord sobre com gestionar la infraestructura.

Infraestructura clau

Construïda sobre el principal afluent del Nil, el Nil Blau, que aporta el 85% del cabal total del Nil, l'anomenada Gran Presa del Renaixement està en una fase molt avançada de construcció. Per a Etiòpia, el segon país més poblat de l'Àfrica, el projecte, que calcula que augmentarà en un 115% la seva capacitat de generació d'energia, és clau per al seu desenvolupament. El Sudan, en canvi, tem que l'embassament afecti les seves preses i estacions d'aigua, essencials per a la producció elèctrica, l'agricultura i el consum. I a Egipte, que depèn de l’aigua del Nil en un 98% i on els seus 100 milions de ciutadans ja pateixen una aguda escassetat d'aigua, li preocupa que es redueixi el seu accés a aquest recurs.

Des del 2011, quan Etiòpia va començar les obres, aquest país, el Sudan i Egipte han celebrat múltiples negociacions, però han estat incapaços de forjar un acord sobre com omplir i operar l’embassament. Aquest any, l’únic intent va tenir lloc a l'abril al Congo, però va tornar a fracassar en només tres dies.

Des d'aleshores, el Sudan i Egipte han proposat que la Unió Europea, els Estats Units i l'ONU, a més de la Unió Africana, intervinguin en el conflicte per facilitar un acord. Però Etiòpia, que prefereix el marc africà, rebutja aquesta mediació perquè la considera un intent d’internacionalitzar el conflicte, en un moment en què la seva imatge exterior s'ha vist molt afectada per la guerra a la regió septentrional de Tigre, segons assenyala a aquest diari una font diplomàtica etíop.

Els efectes de la guerra

Des de finals del 2020, la relació entre el Sudan i Etiòpia s'ha tensat per la disputa que mantenen sobre la cobejada i fèrtil zona fronterera d'Al-Fashaga. Aprofitant la guerra a Tigre, per a la qual el govern central d'Etiòpia va mobilitzar persones d’ètnia amhara provinents d’Al-Fashaga, el Sudan hi va desplegar l'exèrcit i va expulsar milers d’agricultors etíops. Des de llavors s'hi han registrat alguns enfrontaments militars esporàdics.

A més, el recent revés d’Addis Abeba a Tigre, sumats a altres brots de violència ètnica interna, afegeixen pressió sobre el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, per complir amb la presa i reforçar així les seves credencials.

Egipte, al seu torn, ha aprofitat l'espai deixat per Etiòpia, fins fa poc estret aliat del Sudan, per reforçar vincles amb Khartum. En els últims mesos, tots dos països han ampliat la cooperació econòmica, diplomàtica i militar, una sintonia estratègica que han aprofitat per coordinar-se en les qüestions relatives a la presa del Nil. Paral·lelament, el Caire també ha intentat teixir aliances amb països de l'Àfrica Oriental, encara febles, per, en part, intentar augmentar-hi la seva influència i servir de contrapès a Etiòpia.

Per ara no es tem que la disputa per l'embassament derivi en un conflicte militar, ja que l’escalada retòrica d’Egipte i el Sudan, que insisteixen que totes les opcions estan obertes, no s'ha vist acompanyada d’accions concretes. Però ningú no descarta que un error de càlcul, enmig de la cada vegada més tensa i complexa relació entre tots tres actors, pugui alimentar la resta de disputes i arribar a desestabilitzar la regió.

stats