L'Imperi Britànic 'perd' una altra possessió

LondresEn les últimes hores ha tingut lloc una altra pèrdua simbòlica per al ja prou esfilagarsat i inexistent Imperi Britànic, i per a la Commonwealth. Barbados, país independent però fins ara formalment sota l’autoritat de la reina d’Anglaterra en tant que cap d’estat, ha esdevingut finalment una nova república. L’acte ha tingut lloc coincidint amb el 55è aniversari de la declaració d’independència, que va tenir lloc el 30 de novembre del 1966. Així doncs, Elisabet II ja no n’és la monarca. L’advocada Sandra Mason, de 72 anys, s'ha convertit en el primer president de la nova república.

De fet, des del 1973 la figura de la monarca ja no apareixia ni tan sols al paper moneda de l’illa, i en les encara no 48 hores d’existència del nou país no s’han hagut de remoure ni estàtues ni quadres de la reina d’enlloc. Només es va haver d’abaixar l’estendard oficial d’Elisabet II en la cerimònia oficial de trànsit.

Com a representant de la Corona anglesa, ha assistit a l'acte el príncep Carles, que en el seu discurs ha reconegut "la terrible atrocitat de l'esclavitud" al Carib i ha afirmat que "taca per sempre la història", un molt tardà reconeixement de responsabilitats històriques de la metròpoli. Ho va fer parlant davant d'una multitud a la National Heroes Square de Bridgetown, antigament coneguda com a Trafalgar Square.

Un dels moments més emotius de l’acte, per la dimensió global del personatge, va ser la declaració de la cantant Rihanna com a heroïna nacional de l’illa. "Que continuïs brillant com un diamant i aportant honor a la teva nació amb les teves obres, amb les teves accions", li ha dit la primera ministra Mia Mottley, en referència al seu single Diamonds del 2012.

La història colonial de Barbados es remunta a principis del segle XVI, quan va ser inicialment envaïda pels espanyols, que van reclamar-ne la sobirania per a la Corona, aleshores encara en mans de Ferran II d'Aragó. Entre el 1532 i el 1536, el territori va ser reclamat per l'Imperi Portuguès, que el va abandonar més tard, el 1620.

Cinc anys després, el 14 de maig del 1625, hi va arribar un vaixell anglès, l'Olive Blossom. Els tripulants en van prendre possessió en nom del rei Jaume I. Dos anys més tard, el 1627, van arribar a l'illa els primers colons permanents des d'Anglaterra, que la van convertir en una colònia anglesa i posteriorment britànica. Com a territori ric en sucre, es va convertir en un important centre del comerç anglès i de tràfic d'esclaus d'Àfrica, fins que el 1807 es va prohibir. Amb tot, l'emancipació no va arribar fins més enllà del 1833, quan la possessió d'éssers humans va quedar prohibida definitivament al Regne Unit.

L’economia de l’illa, basada en l’esclavitud, ha ajudat a crear les condicions de suport popular al republicanisme a Barbados, un descontentament que es va atiar encara més quan la causa del Black Lives Matter es va estendre arreu del món durant la primavera i l’estiu del 2020. A Barbados, una estàtua de Lord Nelson, anterior al monument a Trafalgar Square de Londres, va ser retirada de la National Heroes Square de Bridgetown després que el suport de l'almirall a les pràctiques esclavistes tornés a ser focus d'atenció públic.

En els mesos anterior a la declaració de la república, aquest fet va tenir un "efecte de galvanització en termes de nacionalisme", segons Peter Wickham, un analista polític de l'illa. "Potser ens ha portat fins a aquest punt, quan hem dit: «Fem un pas més en termes de nacionalisme; potser el Black Lives Matter va encendre l’espurna definitiva»", ha declarat a la premsa britànica.

La primera ministra laborista Mia Mottley va anunciar la decisió el setembre de l'any passat.

Oficialment, la reina d'Anglaterra és encara la cap d'estat de quinze països, inclòs el Regne Unit. La resta de nacions són: Austràlia, el Canadà, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, les Bahames, Belize, Granada, Jamaica, Papua Nova Guinea, Santa Llúcia, les Illes Salomó, Saint Kitts i Nevis i Sant Vicenç i les Granadines. També és reconeguda com a cap d'estat en diversos territoris d'ultramar pertanyents al Regne Unit, com Gibraltar, les Malvines, les Bermudes i les Illes Caiman. Abans de Barbados, l'últim país que va prendre la mateixa decisió va ser Maurici el 1992. El 1978 ho va fer Dominica, el 1976 Trinitat i Tobago i el 1970 Guyana.