L'accident al laboratori de Wuhan és improbable però no impossible

BarcelonaD’on ha sortit el SARS-CoV-2? Aquesta és una de les moltes preguntes del milió sobre la pandèmia. L’explicació amb més consens científic és que el virus prové d’alguna espècie de ratpenat del sud-est asiàtic i que ha fet el salt als humans a través d’un altre animal que ha actuat d’hoste intermediari, un procés conegut com a zoonosi. De moment, però, no s’ha trobat la pista d’aquest hoste. Ahir la Casa Blanca va ordenar als serveis secrets investigar si el virus va sortir accidentalment d'un laboratori.

"En el cas del SARS-CoV-1, al cap d’uns mesos es va descobrir que el virus havia passat als humans a través de la civeta", explica Joaquim Segalés, professor de la UAB i investigador del Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA) de l’IRTA. "En el cas del MERS —continua—, al cap d’un any es va descobrir que l’hoste intermediari havia sigut el dromedari, però amb el SARS-CoV-2, tot i que s’hi han destinat molts més recursos, encara no s’ha trobat". Això podria donar peu a pensar que la pandèmia s’ha originat d’alguna altra manera, com, per exemple, en un accident de laboratori? No necessàriament: "Hi ha virus, com el VIH o l’Ebola, que encara no sabem del tot com van arribar als humans", diu Segalés. "Traçar el recorregut d’un virus és com buscar una agulla en un paller", rebla.

Trobar aquesta agulla, o almenys acotar-ne l’origen, era justament l’objectiu d’una missió de l’OMS a la Xina, de la qual es va publicar un informe de 313 pàgines (annexos inclosos) a finals de març. Els experts de l’organització hi concloïen que el salt des d’un hoste intermediari era un origen entre probable i molt probable de la pandèmia, i qualificaven d'extremadament improbable un origen de laboratori, que algunes veus havien situat a l’Institut de Virologia de Wuhan, on es treballa amb coronavirus animals. A mitjans de maig, un grup de 18 investigadors publicaven una carta a la revista Science en què criticaven l’informe: "Només 4 de les 313 pàgines se centren en la possibilitat d’un accident de laboratori", escrivien. En aquesta línia, el mateix director general de l’OMS, Tedros Ghebreyesus, va declarar que no hi havia proves que permetessin descartar la hipòtesi. Els científics demanaven a la carta que calia considerar les hipòtesis de la zoonosi natural i de l’accident de laboratori seriosament fins que hi haguessin prou dades, i reclamaven una investigació més detallada.

Un problema de transparència

"L’informe de l’OMS podria haver sigut més detallat, però està limitat per la transparència de l’Institut de Virologia de Wuhan", considera Julià Blanco, cap de virologia i immunitat cel·lular d’IrsiCaixa. "En aquest institut treballen amb coronavirus animals i tenen moltíssimes mostres, però no sabem quines dades han proporcionat ni quins virus tenen emmagatzemats", afegeix. A parer de Segalés, l’informe "no és gaire precís, però potser no ho podia ser, perquè a l’Institut de Virologia de Wuhan hi ha milers i milers de mostres de virus emmagatzemades i analitzar-les totes seria com buscar una agulla diminuta en un paller molt gran".

"El que sí que es pot descartar és que el virus sigui sintètic i s’hagi creat en un laboratori", diu Blanco. L’investigador d’IrsiCaixa considera que un accident en el qual s’alliberés el virus "és possible, però les seqüències genètiques que tenim de l’Institut de Virologia de Wuhan no són prou semblants a la del SARS-CoV-2 per assegurar-ho, i, a més, el que s’ha reportat és que els virus de ratpenat amb què treballen no són capaços d’infectar cèl·lules humanes". De tota manera, "no sabem si hi ha més informació", reitera. "I en ciència, si no tens dades, no pots descartar una hipòtesi", afegeix. A parer de Segalés, "l’accident de laboratori és improbable, però no impossible".

Segons Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester i la UOC, "s’han de separar dues coses: l’origen del virus i l’origen de la pandèmia. El virus gairebé segur que va sorgir dels ratpenats. No hi ha cap indici que no sigui un virus natural. Una altra cosa és si la pandèmia va començar en un mercat o en un laboratori. Totes dues opcions són plausibles, el problema és que l’hermetisme xinès impedeix que s’analitzin les dades a fons". De tota manera, Macip considera que "continua tenint més pes la hipòtesi del mercat com a moment en què el virus salta dels animals als humans, encara que no s’ha de descartar que hi hagués una fuga del virus en un laboratori que l’estudiava". En aquest sentit, investigadors del Tulane University Medical Center dels Estats Units han publicat recentment al fòrum de debat en virologia Virological.org un estudi segons el qual han trobat llinatges diferents del SARS-CoV-2 en diversos mercats de Wuhan, cosa que avalaria l’origen de la zoonosi natural.

Interferències polítiques

El que està clar és que a la complicació tècnica d’una investigació com aquesta s’hi sumen els interessos polítics. Tot i tenir-ne indicis molt vagues, senadors nord-americans com Tom Cotton van pressionar l’administració Trump des del principi perquè considerés l’accident de laboratori. A parer de Segalés, "a part d’aquesta malfiança, no hi ha proves de cap accident". "Mentre la política hi estigui ficada pel mig, serà difícil aclarir què va passar", diu Macip. "Els xinesos s’ho prenen com una qüestió d’orgull nacional i, si realment va ser un accident, ho intentaran amagar", afegeix.

Tant Blanco com Segalés estan d’acord que investigar amb més profunditat l’activitat de l’Institut de Virologia de Wuhan seria profitós. "Tot la informació serà útil", diu Segalés. "La informació sobre aquest institut és rellevant per a la comunitat científica", assegura Blanco.