Internacional 11/10/2021

Els migrants al Canal, nou motiu de l'eterna disputa franco-britànica

França reclama al Regne Unit els diners promesos per controlar el flux de refugiats entre Calais i Dover

3 min
Un grup de migrants en les aigues del Canal de la Mànega, a primers del mes d'agost

LondresEntre l'1 de gener i el 31 de setembre d'aquest any, 17.084 persones van arribar a les costes de la Gran Bretanya després de creuar en tota mena d'embarcacions les aigües del canal de la Mànega, 2,5 vegades més que en el mateix període del 2020 . I la dinàmica ha continuat creixent a l'octubre.

Divendres i dissabte, després de deu dies de condicions molt dolentes per a la navegació a la zona, les xifres es van tornar a disparar. Dissabte funcionaris de la Força Fronterera del Regne Unit van recollir 491 migrants en 17 vaixells, i les autoritats franceses van impedir que 114 fessin la travessia. El dia anterior, divendres, 624 persones la van fer en 23 vaixells i 300 van ser interceptats abans de salpar per agents de la gendarmeria francesa. I diumenge, onze embarcacions més, amb 364 persones a bord, van arribar a les costes de Kent, ha informat aquest dilluns a la tarda el ministeri de l'Interior. Aquest cap de setmana, de fet, un nadó ha sigut un dels rescatats de la perillosa ruta.

I tot i així, Londres es queixa que França no fa prou per aturar un flux que s'ha multiplicat exponencialment des del 2018 –quan en els primers nou mesos de l'any només van arribar 28 migrants–, i París lamenta que el Regne Unit no pagui els diners compromesos (63 milions d'euros) per contribuir en les tasques de vigilància dels més de 400 quilòmetres de costa de què ha de vetllar.

I a mesura que el nombre de migrants ha anat creixent, la tensió entre París i Londres també ha augmentat. Dissabte Gérald Darmanin, ministre de l'Interior francès, va declarar a l'agència Associated Press: "De moment no s'ha pagat ni un euro. Demanem als britànics que compleixin les seves promeses de finançament perquè els mantinguem la frontera". La denúncia arribava després que la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, hagi afirmat que no enviaria els diners si França no aturava els migrants.

La política de Patel ha despertat crítiques no només a França, sinó també al Regne Unit. El ministre de l'Interior a l'ombra, el laborista Nick Thomas-Symonds, ho ha denunciat aquest diumenge a Sky News: “Sempre he pensat que la ministra de l’Interior necessita adoptar un enfocament diferent. Tot i que, per descomptat, les patrulles a la costa que impedeixen que la gent pugui llançar-se a l’aigua i arriscar la vida són enormement importants, també hem de lluitar contra els contrabandistes i les bandes criminals que actuen més allunyades de la costa”.

Importància del voluntariat

Mentre que França i el Regne Unit segueixen en una disputa eterna de veïns mal avinguts, i la vida dels migrants continua en joc a expenses de les màfies i les inclemències de la climatologia en les 21 milles (34 quilòmetres) que hi ha entre els punts més pròxims dels dos països, a les costes de Dover el grup de voluntaris Channel Rescue intenta dia a dia vetllar pels migrants.

Fel que oinclou que les tàctiques de la força fronterera britànica no violin les lleis més elementals dels drets humans. A primers de setembre el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, va assegurar davant del Parlament que estava disposat a "fer tot el possible" per aturar l'arribada "d'il·legals". Fins i tot blocar el pas de les embarcacions al mar per forçar-les a tornar a les costes franceses. El grup Channel Rescue ha documentat ja algunes d'aquestes maniobres, tot i que oficialment encara no s'han autoritzat.

Tot plegat ha tornat a atiar el debat sobre la immigració al país. Amb els veïns francesos, a més, el problema s'ha afegit a la disputa sobre els drets de pesca al voltant de l'illa de Jersey i la tensió originada arran de la signatura de l'acord Aukus entre Londres, Canberra i Washington, que n'ha fet saltar pels aires un de previ, de fabricació de submarins, entre França i Austràlia .

La situació a la zona anglesa encara s'ha complicat més per l'arribada a les costes de Kent de grups d’extrema dreta, disposats a esperonar el sentiment antiimmigrants, prou elevat al país des de la campanya del referèndum del Brexit, i la creació d'un clima hostil cap als estrangers, en especial en determinades zones d'Anglaterra . "És un entorn hostil realment malaltís", declarava fa uns dies al New York Times un dels voluntaris, que demanava que no s'utilitzés el seu nom després de les amenaces que ha rebut dels radicals d'extrema dreta.

D'acord amb els activistes pro refugiats, tot plegat pot encara empitjorar més arran de la futura aprovació de la llei d'estrangeria i control de les fronteres, a hores d'ara en discussió al Parlament de Westminster.

stats