Milers de persones recorden les víctimes de la dictadura de Videla en contra del negacionisme de Milei

Buenos Aires“Milei, basura, vos sos la dictadura”, coregen milers de persones amuntegades les unes sobre les altres en una plaça de Mayo plena a vessar aquest diumenge a la ciutat de Buenos Aires. Cada 24 de març, a l'Argentina es recorda el cop d’estat militar del 1976 i les víctimes de la brutal dictadura que el va seguir. Però enguany és un 24 de març diferent: és el primer Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia amb Javier Milei al poder, el primer president des del retorn de la democràcia al país el 1983 que nega obertament la xifra oficial de 30.000 detinguts i desapareguts pel règim de Jorge Rafael Videla. Segons els organitzadors, mig milió de persones han participat en la manifestació reivindicativa.

“A mi em van venir a buscar a casa, una nit, i se’m van endur cap al centre de detenció Club Atlético”, explica a l’ARA la Raquel, de 75 anys, contenint les llàgrimes. El 1975, ella era dirigent sindical i estava embarassada de tres mesos. Al cap de quinze dies la van alliberar. “No sé per què, suposo que no van trobar res que els interessés. Vaig tenir aquesta sort, a diferència de tants altres companys”. Ella i la seva amiga Graciela, de 71, es manifesten cada 24 de març, sens falta: “No podem permetre que aquest govern repeteixi la història. Està reflotant la teoria dels dos dimonis que es va instaurar durant la dictadura”.

Un vídeo negacionista

Javier Milei, juntament amb la seva vicepresidenta, Victoria Villarruel –filla de militars i cara visible de la lluita pels drets de les víctimes del terrorisme d’esquerres dels anys 70–, ha repetit incomptables vegades que allò va ser una “guerra”, que no va haver-hi terrorisme d’estat i, el més polèmic de tot, que no van ser 30.000 els detinguts i desapareguts per la dictadura. Aquest discurs ha indignat organismes de drets humans com les Madres de la Plaza de Mayo i les Abuelas de la Plaza de Mayo, que fa anys que lluiten per la recuperació de la identitat dels seus fills i nets desapareguts. 

Poques hores abans de la manifestació, des de la Casa Rosada s’ha publicat un vídeo en què un historiador, un exguerriller i la filla d’un militar assassinat reivindiquen memòria, veritat i justícia per a tothom: “On són els drets humans de la meva germana?”, pregunta la dona. La seva germana va morir amb només 3 anys en el mateix atemptat que va posar fi a la vida del pare. El vídeo fins i tot rebateja el nom del festiu nacional i ara li diu "Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia Completa".

“No importa si van ser 30.000 o si en va ser un –discuteix amb fervor la Graciela–. El que importa és que hi havia un pla sistemàtic de tortura i desaparició de persones i que l’Estat va utilitzar tot el seu poder repressiu per eliminar qualsevol mena de dissidència". Els anys més foscos de l'última dictadura militar es poden reviure en antics centres de detenció clandestins, que es van reconvertir en espais de memòria arran del govern de Néstor Kirchner (2003-2007).

Una denúncia enrareix l'ambient

L’ambient s’ha tensat durant els últims dies després que una militant de l’organització de drets humans HIJOS, formada per fills i filles de persones desaparegudes, denunciés una agressió per part de militants de Milei. Segons el seu relat, a principis de març, dos homes armats la van esperar a casa seva, la van emmordassar, van abusar-ne sexualment i li van robar documents de l’organització. Abans de marxar, els assaltants van pintar a la façana de l'habitatge les sigles VLLC, en referència al popular clam de Milei “Viva la libertad, carajo”.

D'altra banda, coincidint amb la jornada commemorativa d'aquest diumenge, una delegació de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra els Crims del Franquisme (CEAQUA) ha viatjat a Buenos Aires amb l’objectiu d’aportar noves proves a la causa que encapçala la jutgessa María Romilda Servini de Cubría a l'Argentina per demostrar que els crims del franquisme són crims contra la humanitat i, en conseqüència, no prescriuen i poden ser jutjats. En conversa amb l’ARA, la portaveu de CEAQUA, Lucila Aragó, reconeix que “l’Argentina ha estat sempre un far dels drets humans” però que, amb l’actual govern, “corre el perill d’oblidar, com ens ha passat a nosaltres”.