El peronisme torna al poder en una Argentina enfonsada en la crisi econòmica

Alberto Fernández guanya en primera volta a un Macri castigat per la inflació i les desigualtats

Canvi de rumb a l’Argentina. El peronista Alberto Fernández és el nou president del país a l’imposar-se en les eleccions presidencials amb el 48% dels vots, vuit punts més que Mauricio Macri, que abandona la Casa Rosada amb un sol mandat. La derrota a les urnes de Macri ha sigut, però, sensiblement menys dura del què pronosticaven els sondejos i, a més, la seva formació –Canviem– conserva la majoria al Parlament nacional que va guanyar en els comicis legislatius de fa dos anys, així que el macrisme encara té oxigen.

Fernández, advocat i professor de 60 anys, arriba a la presidència després d’haver estat en les administracions dels presidents Alfonsín i Menem amb càrrecs més o menys tècnics fins que el 2003 Néstor Kirchner el va fitxar com a cap de campanya i al guanyar les eleccions el va nomenar cap de Gabinet. Arrencava així una relació amb el matrimoni Krichner que continuarà durant el primer any de l’executiu de Cristina Fernández. L’equip va partir peres fa una dècada i sorprenent propis i estranys, Fernández va convèncer el professor perquè liderés amb ella el tàndem electoral per fer fora Macri del govern. En aquell moment, pocs confiaven amb ell, perquè és un home amb poc focus mediàtic i no és un personatge carismàtic. No obstant això, a les primàries generals del passat mes d’agost a tot el país ja es va perfilar la seva victòria.

L'Argentina vota sota la pitjor crisi econòmica

A Macri li ha passat factura l’economia i el context regional, apunta l professor de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernesto Pascual, que assenyala que l’electorat mostra “l’afartament de les polítiques neolobierals” que s’han imposat a bona part de l’Amèrica Llatina per complir amb les pautes del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Les eleccions s’han convocat, precisament, en un moment en què els països veïns estan en plena ebullició social i revoltes a molts països –de l’Equador al Perú– per la falta d’expectatives de futur de bona part de la societat. També l’estable Xile està sacsejat per protestes i Macri “s’havia emmillarat” en la receta de retallades i pujades de preus dels serveis públics del govern de Sebastián Piñera. “Macri es va presentar com a un home de negocis d’èxit al Boca Juniors i una bona gestió a l’alcaldia de Buenos Aires”, subratlla el professor Pascual, però una altra cosa és governar un país a la deriva.

L’Argentina no se n’escapa dels problemes regionals, amb la crisi més greu després del corralito del 2001. Els argentins no han perdonat a Macri que no hagi sigut capaç de posar ordre a una economia desbordada per una descontrolada inflació, l’increment de la pobresa i de les desigualtats socials i de frenar la devaluació del peso, la moneda local que cada vegada val menys. Ja ho va dir la mateixa nit electoral Alberto Fernández: “Arriben temps difícils”. El nou govern haurà de batallar amb una herència difícil perquè ha de tornar el crèdit de més de 56.000 milions de dòlars que el president Macri va demanar a l’FMI l’any passat. El país està a punt del col·lapase econòmic i ofereix una imatge als antípodes del què el 2015 va presentar un Macri que es va marcar com a mesura estrella endreçar la gestió dels 12 anys de governs Kirchneristes. Al principi va aplicar l’anomenat “gradualisme”, amb què poc a poc va intentar reduir la inversió pública però a mig mandat es va adonar que la situació no millorava i es va abonar a les retallades.

Alberto Fernández rebrà un país força dividit políticament perquè els vuit punts de diferència amb Macri revelen que hi ha una meitat que confia en el peronisme però un 40% opta pel fracàs de Macri, malgrat tot. Tots dos van escenificar ahir la transició tranquil·la que Cristina Fernández li va negar al propi Macri al evitar fer-li el relleu formal. Guanyador i perdedor van esmorzar a la Casa Rosada prometent consens.

La incògnita de Cristina

Ningú no sap quin serà el paper de Cristina Fernández, que abans de ser presidenta va ser una influent primera dama durant dues legislatures. Sobre el paper serà la vicepresidenta però que ningú té clar si es conformarà a ser la segona d’un tíquet que ella ha ideat. Durant la campanya, és cert que ha deixat el seu company molt d’espai i un paper predominant. El tàndem Fernández ha funcionat perquè Cristina ha captat el vot dels simpatitzants de la vella guàrdia peronista, capaços de personar les nombroses causes judicials que l’expresidenta té pendents i que l’obliguen, per exemple, a demanar permís per anar a Cuba a visitar una filla malalta. El president Fernández, en canvi, és més obert a escoltar i dialogar, valors que haurà de posar en pràctica.

La revolta global

Al saber-se el resultat electoral i davant el grau d'incertesa en els mercats, el Banc Central argentí ha anunciat que endurirà les restriccions canviàries: només es podran comprar 200 dòlars mensuals en les transaccions bancàries i 100 en les d'efectiu. Les mesures, que es detallaran aquest dilluns en una roda de premsa, tindran vigència fins al desembre i suposen una significativa reducció al límit de 10.000 dòlars mensuals que Macri havia anunciat a principis de setembre, pocs dies després que el triomf de l'oposició a les eleccions primàries provoqués un terratrèmol financer.

Els mercats van operar la setmana passada amb alta volatilitat i amb creixent incertesa sobre el rumb que prendrà l'economia i per les dificultats per pagar el deute, i divendres el dòlar va tancar a un valor rècord de 65 pesos.

L'Argentina decreta l'emergència alimentària per alimentar els més pobres