Internacional 26/01/2021

Tercera nit de protestes contra el toc de queda als Països Baixos

Més de 250 detinguts arreu del país en uns disturbis incitats per la ultradreta

Javier de la Sotilla
3 min
Els manifestants cremen un cotxe davant de l'estació d'Eindhoven
Disponible en:

Barcelona“Violència criminal”. Així definia Mark Rutte, el primer ministre dels Països Baixos, les protestes contra el confinament, amb els aldarulls més greus que ha viscut el país en els últims 40 anys. Per tercera nit consecutiva en diverses ciutats hi ha hagut forts xocs entre la policia i els manifestants, que protesten contra el toc de queda entre les 21 h i les 4.30 h imposat dissabte pel govern. Són manifestacions amb poca mascareta i distància social, en què joves organitzats a través de xarxes socials acaben provocant batalles campals. “El que motiva aquestes persones no té res a veure amb la protesta, és violència criminal i serà tractada com a tal”, va condemnar Rutte, que en un any ha vist com la crisi sanitària s’ha convertit en malestar social. La polarització sobre la gestió de la pandèmia als Països Baixos ha arribat a tal nivell que l’alcalde d’Eindhoven afirmava ahir que el país s’encamina cap a una “guerra civil”.

Centenars de persones protesten en contra de les mesures de la Covid19

És la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que al país s'aplica el toc de queda, unes restriccions que molts veuen excessives i que no han tardat a contestar: saquejos, atacs amb pedres i focs artificials, barricades, crema de cotxes i bicicletes... Fins i tot han incendiat un centre de diagnòstic de covid-19. La policia ha dispersat les marxes a cop de porra, amb canons d’aigua i gasos lacrimògens a les principals ciutats del país, com Rotterdam, la Haia, Amsterdam i Amersfoort. La tercera nit de protestes s’ha saldat amb més de 250 detencions al llarg del país.

El líder de l’esquerra verda, Jesse Klaver, ha assenyalat la ultradreta per haver “incitat a la violència”. El Partit de la Llibertat, dirigit pel populista Geert Wilders, va fer una crida a la revolta contra la restricció a la mobilitat, que considera “inacceptable, antidemocràtica i francament perillosa”. Els sectors més radicals han protagonitzat una violència només comparable a la dels anys 80, en els enfrontaments entre okupes i policia. “A Eindhoven la situació se n’ha anat tant de les mans que fins i tot hi ha hagut atacs amb ganivets”, ha dit el portaveu del sindicat de la policia, Koen Simmers.

Unes mesures inèdites

Al principi de la pandèmia, el de Rutte va ser un dels governs que van aplicar mesures menys restrictives per frenar els contagis. Apel·lant a la responsabilitat individual i per evitar el cop a l’economia, el govern va optar per no fer obligatori l’ús de la mascareta ni aplicar tocs de queda. Però gairebé un any més tard, amb prop d’un milió de contagis i més de 13.600 defuncions, al desembre va fer un gir en les seves polítiques per evitar la saturació dels hospitals: es van tancar llars d’infants, escoles i instituts, es va prohibir tota activitat no essencial i es van restringir els vols a alguns països. Rutte, en funcions des de la dimissió en bloc del govern, sempre havia volgut evitar-ho, però aquest dissabte va entrar en vigor el toc de queda, que s’emmiralla en mesures dels seus veïns europeus.

La frustració dels manifestants també té a veure amb la distribució de les vacunes. El país ha sigut l'últim de la Unió Europea a iniciar el programa de vacunació i fins dilluns només 135.000 persones havien rebut la primera dosi. És a dir, aproximadament un 0,8% de la població, una xifra molt baixa comparada amb el Regne Unit (10,1%), Malta (4,3%), Dinamarca (3,5%) o Espanya (2,5%). El govern holandès, que va començar a vacunar dues setmanes més tard que els veïns europeus, va admetre errors de càlcul en assumir que la primera vacuna que s’autoritzaria seria la d’AstraZeneca i no la de Pfizer/BioNtech, que requereixen cadena de fred. El Partit Liberal de Rutte, que ha rebut crítiques a esquerra i dreta per la gestió de la pandèmia, mesurarà en les eleccions legislatives del 17 de març el suport que encara li queda.

stats