Israel respon a Biden i a la votació de l'ONU: "Continuarem la guerra amb suport internacional o sense"

BarcelonaIsrael ha contestat aquest dimecres a les primeres crítiques de Joe Biden, que dimarts va renyar públicament Benjamin Netanyahu, i a la votació, també dimarts, de l'Assemblea General de l'ONU, que va aprovar una resolució no vinculant en què es demana "un alto el foc humanitari immediat" a Gaza.

"Israel continuarà la guerra contra Hamàs amb suport internacional o sense", ha assegurat el ministre d'Exteriors, Eli Cohen, en clara referència als dos moviments de dimarts. Cohen ha descartat així qualsevol opció de treballar per un alto el foc, que alleujaria el patiment de milers de civils que continuen atrapats a la Franja, víctimes de les bombes israelianes. 18.500 palestins, segons els càlculs de Gaza, ja han mort des de l'inici de la resposta d'Israel als atacs de Hamàs del 7 d'octubre. "Un alto el foc en l'actual conjuntura suposaria un regal per a l'organització terrorista Hamàs i els permetria tornar a amenaçar de nou els habitants d'Israel", ha afegit el cap de la diplomàcia de Tel-Aviv.

Dimarts, i per primer cop des que va arrencar la guerra a la franja de Gaza, el president dels Estats Units va renyar públicament el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i va abandonar la seva alineació total amb les posicions israelianes. En un acte privat a Washington, Biden va advertir Israel que "està començant a perdre suports" internacionals després de més de dos mesos de guerra. Alhora, va dir que Netanyahu hauria de canviar el seu govern de coalició amb l'extrema dreta, per allunyar-se d'uns socis que s'oposen a la solució dels dos estats.

Biden, més concretament, va criticar que Netanyahu lideri "el govern més conservador de la història d'Israel" i va considerar que aquesta coalició amb l'extrema dreta hauria de canviar per poder arribar a una solució a llarg termini amb els palestins.

El mateix Netanyahu havia reconegut poques hores abans, i també per primer cop, que hi havia diferències de posició entre Israel i els Estats Units. En especial, ha explicat que difereixen en la manera de veure el que cal fer després de la guerra, ja que Israel encara es nega rotundament que Gaza sigui governada per l'Autoritat Nacional Palestina, la proposta que més agrada a Washington i que la Unió Europea ja ha beneït.

L'aliança entre les dues potències, doncs, comença a esquerdar-se. I això són, sobretot, males notícies per a Tel-Aviv: Washington és el seu gran aliat, qui més ajuda econòmica i militar li ofereix i qui, políticament, més suport i influència li pot garantir quan les coses van mal dades. Sense la Casa Blanca, Netanyahu quedaria desprotegit. Les matances de civils a la Franja, víctimes de bombes israelianes, hi han tingut a veure: Biden ha perdut índexs de popularitat pel fet d'haver donat "suport total" a Israel. Molts nord-americans consideren que el seu govern és còmplice de les imatges de mort i horror que arriben des de l'enclavament palestí.

El paper de Washington a l'ONU

Que Israel seria molt més dèbil sense l'aixopluc dels Estats Units es va tornar a demostrar dissabte passat. El govern nord-americà va ser l'únic que va votar en contra d'un alto el foc en la sessió del Consell de Seguretat de l'ONU. Es van quedar sols defensant els postulats israelians davant dels altres membres del Consell: tota la resta hi van votar a favor excepte el Regne Unit, que es va abstenir.

Aquest dimarts, però, l'Assemblea General de l'ONU sí que ha aconseguit aprovar, tot i l'oposició de Washington, una resolució no vinculant en què es demana "un alto el foc humanitari immediat" a Gaza. El text, presentat per una vintena de països i l'Autoritat Nacional Palestina, ha tirat endavant amb 153 vots a favor, 10 en contra i 25 abstencions. Entre els que han rebutjat la proposta, hi ha, a més d'Israel i els EUA, dos països europeus, Àustria i Txèquia, secundats per altres d'Amèrica Llatina i Oceania i un d'africà (Libèria).

La resolució també demana a les dues parts que compleixin amb el dret internacional i el respecte a la protecció dels civils, a més d'exigir l'alliberament "immediat i incondicional de tots els ostatges".

És, per tant, la segona resolució que l'assemblea ratifica per demanar un alto el foc a Gaza. L'anterior, que demanava una "treva humanitària immediata, duradora i sostinguda", es va aprovar el 26 d'octubre amb 120 vots a favor, 14 en contra i 45 abstencions.

El mateix alt comissionat de l'ONU per als drets humans, Volker Türk, ha admès aquest dimarts que la situació a la franja de Gaza és "un fracàs en l'aplicació del dret internacional" i ha reclamat tornar "als fonaments legals que la comunitat internacional va adoptar després de la Segona Guerra Mundial".

Només 11 hospitals en tota la Franja

També aquest dimarts, l'OMS denunciava que a la franja de Gaza, que continua sota intens bombardeig israelià –especialment al sud–, ja només queden 11 hospitals "parcialment operatius" dels 36 que funcionaven abans del conflicte. D'aquests centres que encara funcionen a mitges, n'hi ha un al nord i 10 al sud. La població es concentra al sud de la Franja per ordre d'Israel, que els va obligar a evacuar el nord, però ara els combats i les bombes s'acarnissen amb el sud. Aquest dimarts eren especialment cruents a Rafah.

L'OMS ha denunciat també un altre incompliment més del dret internacional per part d'Israel: l'acusa de detenir, assetjar i amenaçar personal sanitari palestí que estava fent una evacuació sanitària d'urgència. Un membre palestí de la Lluna Roja Internacional havia denunciat que els soldats israelians el van obligar a agenollar-se a punta de pistola, el van colpejar, el van fer despullar i dirigir-se cap al sud caminant descalç, despullat i amb les mans lligades a l'esquena.

Poc abans de l'inici de la sessió de l'ONU a Nova York, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda han publicat aquest dimarts un comunicat conjunt per demanar un alto el foc sostingut a Gaza. "Estem alarmats per la reducció dels espais segurs per als civils a Gaza. El preu de derrotar Hamàs no pot ser el patiment continuat de tots els civils palestins", diuen els tres primers ministres en el seu comunicat conjunt. Hi afegeixen que el cessament d'hostilitats no pot ser unilateral i que Hamàs ha d'alliberar tots els segrestats i deixar d'utilitzar els civils com a escuts humans.