Borrell reclama que no s'oblidi Gaza en la seva estrena com a president del Cidob

BarcelonaDesprés d'haver dirigit durant cinc anys la diplomàcia europea, Josep Borrell ha assumit la presidència del Cidob, el Centre d'Afers Internacionals de Barcelona. S'ha estrenat aquest dissabte en una trobada d'experts sobre el Pròxim Orient en què ha reclamat que no s'oblidi la gent de Gaza. "La guerra de Gaza ja no ocupa les portades dels diaris i tothom està pendent del que farà Trump demà a Washington, però a la Franja la situació continua sent horrorosa i des que Israel ha trencat l'alto el foc tenim més morts, sobretot dones i criatures, que al principi", ha alertat el dirigent socialista català.

Quan es compleixen els 30 anys del procés de Barcelona que va donar lloc a la pau fallida entre israelians i palestins, Borrell recorda que Europa està dividida i ha caigut en la irrellevància, però no vol tirar la tovallola. "Parlar de construir la pau pot semblar utòpic en una guerra llarga en què dos pobles han lluitat durant cent anys per una terra, però el pitjor que podem fer és oblidar-nos-en o pensar que no hi ha solució i que els palestins només poden triar entre morir o ser expulsats". També ha admès que "la gent arreu del món veu el contrast entre el nostre compromís amb Ucraïna i la nostra incapacitat d'actuar a Gaza i pensen que tenim una doble vara de mesurar, que no donem la mateixa importància a les vides" en un lloc i l'altre. Borrell ha destacat que l'aposta de Trump i Netanyahu per "buidar Gaza i convertir-la en un centre de vacances és una cosa que Europa no hauria d'acceptar, encara que la majoria d'estats europeus estan disposats a ajudar Israel faci el que faci i no a posar-li límits".

Un dels temes que s'han posat sobre la taula en el debat entre diplomàtics europeus i analistes d'Israel, Palestina, Egipte, Jordània, Líban i Síria és quin rol hauria de jugar Hamàs en el futur i si és factible la seva transformació en una organització política que renunciï a les armes. En aquest sentit, Borrell ha destacat que "les transformacions passen" i ha recordat que "hi va haver personalitats polítiques molt importants a Israel que havien estat membres d'organitzacions terroristes".

Mentre liderava la diplomàcia europea, Borrell va protagonitzar un xoc obert amb la presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula Von der Leyen. Ara, lliure de responsabilitats institucionals, parla més clar. "Europa està dominada per la mala consciència de l'Holocaust i hi ha països que diuen que hem de donar suport a Israel incondicionalment pel que van fer amb els jueus: estan presoners d'aquesta culpa per la seva responsabilitat històrica, sobretot Alemanya, que dirà que té la raó d'estat. Però jo no crec en els suports incondicionals per a ningú: l'atac terrorista de Hamàs és un crim condemnable, ¿però això justifica matar 50.000 persones? Destruir completament una societat? Europa hauria de dir que no, però no ho diem. Diem que Israel té dret a defensar-se i no som capaços de posar-hi límits. I penso que els europeus s'equivoquen". També ha criticat que Hongria, estat membre de la UE, hagi acollit Netanyahu i s'hagi retirat del Tribunal Penal Internacional quan està duent a terme una guerra que és "una absoluta violació del dret internacional".

Borrell ha estat substituït després del seu mandat per la política estoniana Kaja Kallas, que s'ha alineat amb els països més proisraelians del club europeu. Tot just després que Israel trenqués la treva a Gaza, Kallas va visitar Jerusalem i va fer una roda de premsa conjunta amb Gideon Sa'ar, ministre d'Exteriors d'Israel, a qui va considerar "un soci molt important". Kallas es va limitar a demanar-li "propocionalitat". Membres de l'equip de Borrell lamenten en privat com la solució dels dos estats o qualsevol referència a les aspiracions del poble palestí han quedat pràcticament anorreades en el discurs de la Comissió Europea.

Napoleó ja ho deia

Al Palau de Pedralbes, on ha tingut lloc la jornada, han ressonat les paraules de l'exambaixador francès a Israel, Gerard Araud: "Europa s'ha oblidat que la guerra es decideix al camp de batalla, on el més fort imposa la seva pau al vençut. La història ha tornat: Napoleó ja deia que qui té la millor artilleria és qui té raó. Israel és el poder militar hegemònic i pot fer el que vulgui i ningú pot esperar que faci concessions".