Israel colpeja el feu de Hezbollah a Beirut mentre la treva trontolla
Almenys cinc morts i vint ferits en un atac dirigit a matar el cap de l'estat major de la milícia xiïta proiraniana
BeirutAquest diumenge, Haret Hreik, feu de Hezbollah als afores del sud de Beirut, ha tornat a tremolar sota el brogit dels avions de guerra. La tarda, que semblava tranquil·la, s’ha trencat en segons amb l’estrèpit de diverses detonacions. Famílies senceres han sortit de casa esporuguides, alguns infants plorant als braços de les seves mares, mentre corrien cap al carrer. Entre fum i pols, es comptaven les runes d’un edifici residencial impactat per almenys sis míssils. Segons fonts mèdiques locals, almenys cinc persones han mort i vint han resultat ferides. Voluntaris i personal sanitari treballaven a contrarellotge, improvisant lliteres, organitzant espais i atenent ferits amb talls, fractures i cremades. “No podem més amb tot això”, deia una veïna, amb la veu tremolosa entre la ràbia i el cansament.
Totes les fonts coincideixen que l’objectiu declarat era Abu Ali Tabatabaei, cap d’estat major militar de Hezbollah, una figura clau de la milícia xiïta proiraniana. Hores més tard, Hezbollah ha confirmat la mort de Tabatabaei.
Israel ha justificat l’atac assegurant que volia impedir que Hezbollah “reconstrueixi la seva força militar” i ha reafirmat que no tolerarà que l’organització recuperi la capacitat ofensiva des de dins del Líban. L’acció és, a més, un cop simbòlic, ja que es tracta del primer atac als suburbis de Beirut en mesos, just quan fa un any de l’alto el foc mediat pels Estats Units, que havia posat fi a tretze mesos d’escalada oberta entre Israel i Hezbollah.
El bombardeig, tot i ser selectiu, projecta un missatge clar: per a la milícia, representa una prova de la seva capacitat de resistència i, per a Israel, una reafirmació de l’estratègia de dissuasió.
Clam per una intervenció internacional
La reacció libanesa no s’ha fet esperar. El president Joseph Aoun ha qualificat l’atac de violació de la sobirania nacional i ha demanat una intervenció internacional per frenar l’escalada. Al carrer, la indignació és palpable. La gent mira el cel amb desconfiança i es pregunta quant temps durarà una treva que fins ara només ha contingut, però no ha resolt, la tensió. Analistes adverteixen que colpejar un comandament militar tan alt com Tabatabaei pot provocar represàlies més agressives de Hezbollah, especialment en un context en què qualsevol error de càlcul pot derivar en enfrontaments oberts. La capacitat de la milícia per sobreviure a aquests atacs i alhora mantenir el seu pes polític il·lustra la paradoxa del poder al país.
Entre les runes, els testimonis dels veïns de Haret Hreik reflecteixen l’impacte humà de l’acció militar. La sensació d’inseguretat es barreja amb el temor a noves ofensives. Enmig del caos, se senten declaracions de ràbia, qüestions sobre qui decideix sobre les seves vides i una sensació generalitzada de vulnerabilitat. La població civil torna a pagar el preu de decisions estratègiques que sobrepassen la seva quotidianitat, recordant que l’alto el foc no ha representat una seguretat real.
L’atac és també un recordatori que, més enllà de xifres i estratègies, Beirut encara és un escenari on política i vida quotidiana s’entrellacen de manera dolorosa. Israel reafirma la seva capacitat de projectar força, Hezbollah afronta el repte de mantenir la seva autoritat i organització i la ciutadania comprova, una vegada més, que la treva no és sinònim de pau estable.
La perifèria de Beirut torna al focus internacional després del bombardeig a Haret Hreik, un fet que marca un nou moment de tensió a la ciutat. L’atac no es pot veure com un episodi militar aïllat: té un fort significat polític, ja que Israel demostra que pot projectar la seva força al cor de Beirut, mentre Hezbollah es debat entre respondre o mantenir la prudència per evitar una altra guerra. Per als civils, la treva no ha garantit seguretat, i per a la comunitat internacional, l’atac reflecteix la fragilitat de l’estabilitat regional. Entre runes i por, Haret Hreik recorda que la memòria dels conflictes passats i la incertesa del futur continuen marcant cada carrer i cada vida.
