Israel bombardeja Rafah i allibera dos ostatges

BarcelonaIsrael ha bombardejat aquesta nit la ciutat de Rafah, al sud de la franja de Gaza, on ha deixat desenes de ferits (50 segons fonts hospitalàries i 100 segons AFP), i ha aconseguit alliberar dos ostatges segrestats per Hamàs des del 7 d'octubre. L'exèrcit els ha identificat com a Fernando Simon Marmar (60) i Louis Har (70), i diu que estan en bon estat de salut després de l'operació de rescat, que ha tingut la "cobertura aèria" dels bombardejos. "Aquesta és una de les operacions de rescat més exitoses en la història de l'Estat d'Israel", ha afirmat poc després el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una visita a la unitat especial que havia dut a terme l'operació.

Des de l'inici de la invasió israeliana de Gaza fa 4 mesos, Israel ha aconseguit alliberar només tres dels gairebé 250 ostatges segrestats per Hamàs i n'ha donat per morts 31. Durant la treva temporal de finals de novembre es van alliberar 105 ostatges, que se sumaven als sis que havia alliberat Hamàs de manera unilateral en els primers dies. Així doncs, encara queden 130 ostatges retinguts a la Franja, dels quals una trentena es calcula que estan morts. Segons el ministeri de Salut de Gaza, en les últimes 24 hores Israel ha matat 117 palestins a Gaza, que eleven el balanç des del 7 d'octubre a 28.064 morts (12.000 dels quals menors), més de 67.000 ferits i més de 8.000 desapareguts.

Netanyahu ha visitat la unitat Yaman de la Policia de Fronteres d'Israel, que ha participat en l'operatiu de rescat juntament amb tropes de l'exèrcit israelià i agents del Shin Bet. "Fa uns dies em van portar l'operació per a la seva aprovació i la vaig aprovar. Unes hores més tard vaig pensar en tres coses: en la santedat de la missió, en els riscos davant de les possibilitats i en tercer lloc vaig pensar en vosaltres, els guerrers", ha dit directament als soldats el primer ministre, que havia seguit l'operació des de la sala de guerra del Shin Bet. En la publicitada visita per felicitar els artífexs de l'operació, Netanyahu anava acompanyat del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, representant de l'extrema dreta colona dins del govern, contrària a qualsevol negociació amb Hamàs.

Els dos alliberats aquest dilluns havien estat segrestats al quibuts Nir Yitzhak el 7 d'octubre. Aquesta és la segona operació de rescat que acaba bé, després que s'aconseguís recuperar amb vida la soldat Ori Megidish a finals d'octubre. Altres intents han acabat malament, i fins i tot tres ostatges que havien aconseguit escapar-se pel seu compte van morir a trets de soldats israelians malgrat que portaven una bandera blanca i demanaven ajuda en hebreu, en una polèmica operació el 15 de desembre.

L'operació de rescat d'aquest dilluns s'ha dut a terme amb el suport "d'una intensa potència de foc" de la força aèria israeliana, tal com ha reconegut el portaveu de l'exèrcit, Daniel Hagari. A més de les víctimes mortals, el bombardeig ha destruït també la mesquita Al-Hudda de Rafah. El seu imam, Hassan Abu Hamed, afirmava aquest dilluns que la destrucció del temple és una mostra que "la guerra d'Israel és contra l'islam“. "La destrucció de més de 1.000 mesquites és un missatge clar que aquesta guerra és una guerra religiosa, és una guerra contra l'islam", ha afirmat a Efe. Segons Abu Ahmed, la mesquita havia estat construïda el 1952, tenia una extensió de 1.200 metres quadrats i capacitat per a 1.500 creients.

Una evacuació impossible

Divendres Netanyahu va ordenar una impossible evacuació de Rafah, on es concentren 1,4 milions de palestins, la meitat de la població de Gaza, la majoria desplaçats per ordre de l'exèrcit israelià en aquests quatre mesos de bombardejos sistemàtics que han reduït la resta de la Franja a runes. Els atacs d'aquest cap de setmana preparen el terreny per a una invasió terrestre, que podria forçar un èxode cap a Egipte i un desastre humanitari de proporcions encara més greus que el que ja fa setmanes que es viu a Gaza. I una segona Nakba, la "catàstrofe" que van patir el 1948 centenars de milers de palestins desplaçats per la força quan es va proclamar l'Estat d'Israel. Totes les grans agències humanitàries han alertat que l'impacte sobre els civils d'una invasió terrestre de Rafah seria catastròfic. Hamàs ha condemnat els atacs com "una continuació de la guerra genocida i de l'intent de desplaçament forçat" contra el poble palestí i ha qualificat l'exèrcit israelià de "nazi". Per la seva banda, un portaveu del govern israelià ha dit que la seva ofensiva a Gaza ha reduït a la meitat la força de combat de Hamàs amb la mort de 12.000 combatents armats i un gran nombre de ferits o capturats.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va parlar diumenge per telèfon amb Netanyahu per advertir-lo que no llanci l'ofensiva sobre Rafah si no té un pla "creïble i executable" per protegir els civils. Un pla impossible, amb tota la franja de Gaza pràcticament arrasada, que posa en el punt de mira Egipte, el país veí que ja ha dit que no pot ni vol fer-se càrrec dels palestins de Gaza. Diverses informacions apunten que el règim de l'exmariscal Abdel Fatah al-Sisi ha desplegat tancs al Sinaí per evitar una entrada massiva de palestins a la zona. En una entrevista a la cadena nord-americana Fox News, el primer ministre israelià ha declarat que "queda molt de lloc" al nord de Rafah i que "és allà" on els dirigiran, sense especificar en quin lloc dins de Gaza podrien ser evacuats els palestins que ara s'han refugiat a Rafah.