Salah Jamal: "Israel i l'Autoritat Palestina han empès els palestins a refugiar-se en Hamàs"

BarcelonaSalah Jamal (Nablus, 1951) és un membre històric de la comunitat palestina a Catalunya, on va arribar als 17 anys. Dermatòleg, historiador i escriptor, només ha pogut tornar a Cisjordània en dues ocasions, amb permisos de 7 dies. En el seu últim llibre, Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina (Tigre de Paper), recupera la seva història familiar per explicar les més de set dècades d'ocupació de Palestina.

Fa gairebé un mes que Israel bombardeja Gaza. Quin és el sentiment entre a la comunitat palestina a Catalunya?

— S'ha intensificat el patiment que tenim des de fa 75 anys. La situació va a pitjor i es veu perfectament que això no és una guerra, sinó un genocidi, perquè qui està pagant la factura són civils.

A la memòria col·lectiva palestina va quedar marcada la Nakba (desastre) del 1948, l'expulsió de 800.000 palestins arran de la creació de l'estat d'Israel. Creu que estem davant d'una nova Nakba?

— La Nakba del 48 no ha acabat mai. Ho vam veure amb les dues intifades, les repetides incursions, les massacres a Gaza... Tot això són Nakbes que produeixen desplaçaments de població, destrucció i un trasbals continu. Aquesta és una més.

Tot i les més de 8.500 persones assassinades a Gaza, la majoria dels governs occidentals continuen donant suport a Israel. Com s'ho explica?

— Per una qüestió històrica. L'estat d'Israel va ser creat per les potències colonials europees quan van coincidir dues conveniències: Europa no volia els seus jueus i els jueus volien una llar nacional. I van situar Israel a Palestina com a capdavanter dels seus interessos al Pròxim Orient.

L'argument que es repeteix aquests dies és que “Israel té dret a defensar-se” de l'atac de Hamàs.

— Diverses resolucions de les Nacions Unides diuen que qualsevol poble ocupat té el dret de defensar-se. I aquest és el cas del poble palestí. Ara els països occidentals recorren a la mateixa idea d'autodefensa que han fet servir amb Ucraïna, però no ho fan amb Palestina. Hi ha una doble vara de mesurar.

Els governs espanyol i català han condemnat Hamàs i a la vegada han cridat a aturar els bombardejos a Gaza. Com ho valora?

— Està bé que demanin aturar els bombardejos, però tant el govern espanyol com la Generalitat, com la Unió Europea, estan fent seguidisme dels Estats Units, perquè repeteixen com lloros que Israel té dret a defensar-se. Amb la manifestació de dissabte 21 a Barcelona en suport de Palestina es va veure el divorci entre la població civil i els seus governants. Són mostres de suport molt importants perquè, humanament, ens sentim acompanyats. 

El suport a Palestina, però, encara rep acusacions d'antisemitisme.

— Cada vegada que obres la boca contra Israel utilitzen contra tu l'arma llancívola de l'antisemitisme. Busquen intimidar-te i que callis. Però aquí no estem parlant dels jueus, sinó de l'estat d'Israel, el colonialisme i el sionisme, que és la ideologia al darrere de la creació de l'estat israelià a expenses de la població palestina.

Què diria a les persones que equiparen Hamàs a l'Estat Islàmic o a qui les morts i segrestos d'israelians els generen rebuig cap a la causa palestina?

— Els diria que no mirin la meitat de la pel·lícula, sinó tota sencera. La propaganda d'Israel diu que el 7 d'octubre és el seu 11-S. I amb això justifiquen la massacre dels palestins. Però el 7 d'octubre va passar en un context d'intensificació de l'ocupació i del setge medieval sobre Gaza. Els palestins tenen paciència i paciència, però al final exploten. Hamàs, a més, no ha actuat mai fora del territori ocupat.

Denunciava en entrevistes recents que als palestins se'ls exigeix "una moralitat superior a la del seu botxí".

— És així. Jo, sincerament, empatitzo amb les víctimes civils de tot arreu. I per ser més concret, amb les víctimes israelianes de menys de 18 anys, edat en què fan el servei militar. Perquè recordem-ho: la societat israeliana està totalment militaritzada. Però si us plau, mireu les nostres víctimes. Si algú em defineix què és el terrorisme, jo accepto qualsevol definició, però n'estic segur que l'estat d'Israel en sortirà més malparat.

Què representa Hamàs per als palestins?

— És qui realment planta cara a l'ocupació. Cal tenir en compte que l'Autoritat Palestina (AP), creada pels acords d'Oslo, és una autoritat corrupta i col·laboradora d'Israel. Ha estat l'actitud d'Israel i de l'AP la que ha empès els palestins a refugiar-se en els braços de Hamàs. Per això té tanta popularitat i no perquè el poble palestí sigui de la seva corda religiosa. Jo no m'imagino votant Hamàs, però tenim una cosa en comú: la resistència. Cadascú, això sí, resisteix a la seva manera; en el meu cas, conscienciant l'opinió pública.

Encara que Israel aconsegueixi eliminar Hamàs, doncs, no acabarà amb la resistència palestina.

— La guerrilla palestina ha rebut molts cops al llarg de la història i cada vegada ha ressorgit com l'au fènix. Per què? Perquè hi ha una injustícia. Aquesta revolució no s'acabarà mai fins que assolim els nostres drets humans i nacionals.

Veu marge per a un futur sense ocupació i de respecte d'un estat palestí?

— De moment no. Han de ser les grans potències occidentals, Rússia i la Xina les que decideixin acabar amb aquesta història. Però això només passarà si la situació esclata i hi ha una crisi energètica o una clara desestabilització mundial.