Israel rescata l'estratègia colonialista d'enfortir les minories a la regió

Què tenen en comú els alauites sirians, els kurds iraquians i sirians, i els drusos sirians i libanesos? Que tots són minories ètniques o religioses en països principalment sunnites, si exceptuem el complicat cas libanès. Però també tenen una altra cosa en comú: aquesta setmana delegats de les esmentades minories s’han reunit “per parlar del futur” amb representants israelians, i ho han fet públicament a Tel-Aviv.

L’organitzador visible de la trobada ha estat un israelià jueu nascut a Beirut, Edy Cohen, un estudiós del Pròxim Orient des d’una marcada filiació sionista. La reunió de Tel-Aviv ha tingut una certa repercussió local, perquè els mitjans hebreus han entrevistat alguns dels participants, destacant l’interès d’Israel per mantenir una estreta relació amb les minories del Pròxim Orient. Al cap i a la fi, l’estat jueu també es considera a si mateix una minoria en la regió.

El títol de la trobada ha estat justament “El futur de les minories a l’Orient Mitjà” i un dels temes de referència ha estat l’Iran. L’Iran és l’enemic declarat d’Israel per excel·lència, de manera que és natural que Cohen hagi posat aquest tema en un lloc destacat del programa. A Israel consideren que Teheran busca desestabilitzar tota la regió i dominar-la, mentre que a Teheran consideren exactament el contrari.

És evident que Israel organitza un acte com aquest perquè pensa treure'n profit, i el mateix pot dir-se de la resta de participants. Una bona relació amb els alauites, els drusos o els kurds sirians li permet a Israel mantenir un peu a Síria, o més d’un. De fet, és el que estem veient des de fa temps, amb elements i grups més o menys considerables d’aquestes minories –no totes les minories– que defensen els interessos de l’estat jueu a Síria.

Un problema de la ingerència d’Israel l'estem veient aquests últims mesos amb els drusos sirians. Israel diu que els dona suport, però en realitat provoca un enfrontament directe entre els drusos i el govern de Damasc, una situació que s’està repetint, de moment a una escala més baixa, amb els alauites i els kurds.

Una estratègia colonialista

És evident que hi ha una manipulació de les minories, però això no és nou. Les potències colonials han aplicat aquesta mateixa estratègia sempre que han pogut. El cas sirià pot il·lustrar-ho. Els francesos van fomentar les minories durant el seu mandat abans de la Segona Guerra Mundial. Si Hafiz al-Assad va arribar a governar Síria va ser precisament perquè pertanyia a la minoria alauita, i els francesos van donar suport a aquesta minoria políticament i militarment per combatre la majoria sunnita.

Els francesos van impulsar una acadèmia militar al centre del país on els alumnes eren majoritàriament de les minories alauita, drusa i kurda. Hafiz al-Assad va fer la carrera militar en aquella acadèmia, com a membre d’una minoria, i va estar ben situat quan va arribar el moment de decidir prendre el poder.

Ara veiem que els sunnites han pres el poder a Síria. Després de la fugida a Rússia de Bashar al-Assad, fill de Hafiz al-Assad, la majoria sunnita, de moment moderadament religiosa, és la que controla Damasc, malgrat que no controla tot el país. La ingerència francesa va tenir conseqüències polítiques a Síria durant moltes dècades, però al final el poder ha tornat a la majoria. Sembla que Israel vol repetir ara l’experiència francesa i per això fomenta les minories.