L’Iran ultima la compra de míssils supersònics a la Xina en plena escalada militar amb els EUA

BarcelonaL'Iran està a punt de tancar un acord amb la Xina per a la compra de míssils supersònics, segons apunten a l'agència Reuters sis fonts amb coneixement de les negociacions. En un context de tensió militar amb els Estats Units en què Washington ha desplegat diversos vaixells a la regió, la compra és especialment significativa, sobretot perquè els míssils que adquirirà Teheran estan dissenyats per evadir les defenses de les embarcacions enemigues, volant a baixa altura i a gran velocitat. Tot i que la signatura de l'acord és a prop, segons les fonts citades, encara no s'ha concretat una data d'entrega de l'armament.

Les converses amb la Xina per comprar aquest armament van començar fa com a mínim dos anys. Però es van accelerar significativament després de la guerra dels dotze dies amb Israel i el bombardeig dels Estats Units contra les instal·lacions nuclears iranianes, en suport a Tel-Aviv. Per accelerar les negociacions sobre l'acord, a l'estiu van viatjar a la Xina diversos alts càrrecs militars i governamentals iranians, entre els quals Massoud Oraei, viceministre de Defensa de l'Iran.

De moment es desconeixen els detalls de l'acord, com ara quants míssils preveu enviar Pequín a Teheran o el preu acordat entre les dues potències. Les fonts citades per Reuters, tres funcionaris de seguretat iranians i tres que van ser informats de les converses pel govern iranià, apunten que es tractaria dels míssils CM-302, que poden cobrir distàncies de 290 quilòmetres. No han aclarit, però, si la Xina té previst continuar amb l'acord malgrat l'escalada de la tensió militar a la regió.

En cas que finalment es produeixi la compravenda, aquests míssils serien dels més avançats que la Xina ha transferit al llarg de la història a l'Iran. La venda incompliria l'embargament d'armes a Teheran imposat per l'ONU, que després d'una dècada torna a estar actiu des del setembre, i suposaria un impuls en els llaços entre la Xina i l'Iran.

L'escalada militar i l'amenaça d'un atac "limitat"

En les últimes setmanes, els EUA han situat als mars propers a l'Iran quinze vaixells i dos portaavions. Amb una flota molt similar a la que va desplegar la Casa Blanca a les costes de Veneçuela abans d'atacar el país per capturar Nicolás Maduro, Washington intenta que Teheran renunciï forçosament al seu programa nuclear. Fins ara els EUA i l'Iran han negociat en diverses ocasions limitar la capacitat atòmica de Teheran, però no han arribat a cap acord.

Les últimes converses oficials van ser a Ginebra la setmana passada. Llavors l'Iran va anunciar una "entesa general" sobre els principals punts de negociació amb els EUA. Però en poc més de 48 hores, el que semblava que era un avenç va quedar en foc d'encenalls. Després que alguns mitjans estatunidencs se'n comencessin a fer ressò, Donald Trump va confirmar divendres que està avaluant dur a terme un atac militar "limitat" sobre l'Iran.

Amb la flota estatunidenca desplegada essencialment al golf Pèrsic, al golf d'Oman i al mar d'Aràbia, l'Iran ha intensificat els exercicis i entrenaments militars a la zona, alguns conjuntament amb Rússia. Per sostenir el règim en cas d'atac, el líder suprem del règim dels aiatol·làs, Ali Khamenei, ha plantejat quatre nivells de successió per als càrrecs militars, governamentals i alts funcionaris en cas de mort. Malgrat tot, tant els EUA com l'Iran insisteixen que la via diplomàtica segueix oberta, i Trump ha donat quinze dies a l'Iran per arribar a un acord.