"Al-Sharif era un dels periodistes més valents de Gaza": la lluita per continuar vius un dia més

BarcelonaEl periodista gazatí Abu Salim no pot contenir les llàgrimes quan parla amb l'ARA sobre l'assassinat dels seus companys, diumenge a la nit en un atac amb un dron israelià contra la tenda on vivien i treballaven, a les portes de l'Hospital Al-Shifa, el més important de Gaza. El seu amic Mohammad al-Khaldi va morir en l'atac, juntament amb el corresponsal d'Al-Jazeera Anas al-Sharif i la resta del seu equip, que cobria la guerra des de Ciutat de Gaza per a la cadena qatariana. "Estem destrossats, tristos, deprimits. I tenim molta por".

Per a Abu Salim, que havia estat el responsable de protecció del Sindicat de Periodistes Palestins a Gaza, l'objectiu que persegueix Israel és clar: eliminar els testimonis. L'assassinat de l'equip d'Al-Jazeera a Ciutat de Gaza arriba dos dies després que el govern d'Israel anunciés una ofensiva terrestre sobre la ciutat, com el cop final contra la Franja de Gaza, després de 22 mesos de bombardejos indiscriminats. "Quan el 1948 Israel va buidar dos terços del territori de Palestina i va obligar 700.000 palestins a marxar de la seva terra no hi havia càmeres ni periodistes. Ara volen envair Ciutat de Gaza i la premsa els molesta, perquè encara en les pitjors condicions estem explicant la veritat: els bombardejos, la fam. Israel lluita contra la veritat, i per fer-ho ha d'eliminar els periodistes. Perpetrar el genocidi sense testimonis".

Només unes hores abans de ser assassinat, Al-Sharif havia piulat a X un missatge en què alertava de "bombardejos intensos i concentrats a l'est i el sud de Gaza". S'havia fet conegut a tot el món per la seva tenaç cobertura de la situació al nord de la Franja, la més castigada per Israel en aquests gairebé dos anys de guerra indiscriminada, des del canal en àrab d'Al-Jazeera. El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha demanat una investigació internacional sobre l'atac.

En aquests 22 mesos d'ofensiva genocida d'Israel a la Franja de Gaza, han estat assassinats almenys 238 periodistes i treballadors de mitjans de comunicació, segons el govern de Hamàs, una xifra corroborada per organitzacions com el Comitè de Protecció de Periodistes o la relatora per la llibertat de premsa i d'expressió de l'ONU. Una xifra que no té precedents en els nostres temps: supera els informadors morts en la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i les guerres del Vietnam, l'Afganistan i l'Iraq combinades. Molts d'aquests assassinats han estat deliberats, com en el cas d'Anas al-Sharif, a qui fa mesos que les autoritats israelianes acusen de ser un operatiu de Hamàs sense aportar-ne proves. Mostefa Souag, director general d'Al-Jazeera, ha alertat que "ordenar l'assassinat d'Anas al-Sharif, un dels periodistes més valents de Gaza, i els seus companys és un intent desesperat de silenciar la veu de la veritat abans de la implementació del pla per envair Ciutat de Gaza.

L'altra cara de la mateixa política de silenciament és el bloqueig absolut a l'entrada de la premsa internacional independent a la Franja de Gaza. Com apunta l'expert en dret internacional Jonathan Kuttab, es tracta d'una "política deliberada de silenciament, d'eliminació de l'escena del crim de qualsevol testimoni creïble, i Al-Jazeera era l'única cadena amb credibilitat internacional que quedava a Gaza, per això ha estat colpejada".

Amenaçats i abandonats

Mahmoud Abu Salama, un periodista del nord de Gaza, company d'Al-Sharif, que també ha estat explícitament amenaçat per Israel, es trenca quan recorda l'amic mort i carrega contra la complicitat d'un món que assisteix impassible al genocidi. "No es pot explicar l'abandonament de tot el món que ha vist i sap el que ens està passant. L'exèrcit nazi d'Israel no ha parat fins a matar-los a ell i als altres companys, però continuarem la cobertura allà on ells l'han deixat". En el mateix sentit s'ha expressat la periodista Hind Khoudary, que ha cobert l'ofensiva israeliana des del 7 d'octubre del 2023 per al canal en anglès d'Al-Jazeera. "No parlaré amb els mitjans estrangers sobre l'assassinat de periodistes palestins. No participaré en els vostres canals globals per formar part d'un segment que demà haureu oblidat: per a vosaltres som un titular i prou, una tragèdia a consumir, no col·legues als quals heu de defensar. Ens estan perseguint i assassinant a Gaza mentre vosaltres observeu en silenci. Potser és que, com que som palestins, no ens veieu realment com a companys".

Abu Salama, Khoudary i els altres periodistes que continuen treballant incansablement a la Franja ho fan en condicions inimaginables, a més d'arriscar literalment les seves vides diàriament. Els periodistes treballen als voltants dels hospitals perquè és l'únic lloc on tenen internet i poden carregar ordinadors, càmeres i telèfons. També s'enfronten a la manca de combustible, que els obliga a recórrer llargues distàncies a peu per cobrir i verificar les notícies, encara que pateixen la mateixa fam que el 95% de la població de la Franja. O a les dificultats per trobar un apartament mig destruït o una tenda on refugiar-se amb les seves famílies: ningú vol viure al costat dels periodistes, perquè és massa perillós.

"A Gaza una càmera ja no és una eina per documentar: és un pes feixuc sobre espatlles fràgils que lluiten per no cedir a la fam. Dones periodistes cobreixen massacres mentre busquen amb els ulls un tros de pa i els seus companys s'estrenyen el cinturó sobre els estómacs buits. Aquí els periodistes no breguem per aconseguir informació sinó per continuar vius fins que s'acabi la guerra", explica la periodista palestina Mona Khodor. Fa uns dies, la periodista Beda'a Ma'mar va trencar-se durant una emissió en directe en què cobria una massacre: "Sí, us estic parlant i tinc molta gana. No sé què passarà quan arribi a casa i no tingui res per al sopar dels meus fills". La realitat és que el que passa darrere les càmeres a Gaza és molt pitjor que el que mostren les imatges, que cada dia que passa són menys i de zones més limitades. Els periodistes de Gaza són testimonis del genocidi contra ells mateixos.

Una de les coses que fan que el genocidi de Gaza sigui diferent dels altres genocidis que s'han perpetrat abans al món és que és televisat en directe. Però cada dia que passa queden menys testimonis sobre el terreny. Khodor alerta: "Estem davant un moment històric en què els que expliquen la història no poden aguantar més. Els periodistes de Gaza són com les víctimes que filmen, que criden a un món sord, amb les veus trencades per la fam i les bombes. Però qui els escolta?" Ens estem quedant més sords i més cecs a Gaza.