Milers de palestins malalts esperen per sortir de Gaza mentre Rafah només obre per a uns pocs

BeirutEn el seu segon dia d'obertura parcial, l'encreuament de Rafah entre Gaza i Egipte ha confirmat que la reobertura, ara com ara, no implica un canvi substancial en la mobilitat des de la Franja. Després d'una primera jornada centrada gairebé per complet en proves tècniques i verificació de llistes, aquest dilluns el pas ha començat a operar de manera efectiva, encara que a un ritme molt lent i amb un abast extremadament limitat.

La jornada ha estat marcada per l'evacuació mèdica. Només un nombre reduït de pacients –cinc malalts i deu acompanyants, segons fonts humanitàries citades per Efe– ha pogut sortir de la Franja cap a Egipte. Són, majoritàriament, malalts greus o ferits que necessitaven tractament especialitzat fora de Gaza. El moviment ha estat esglaonat, amb llargues esperes i controls exhaustius, i ha deixat la sensació que l'encreuament funciona més com un filtre que com una via de sortida regular. En el sentit contrari, per entrar a Gaza, una cinquantena de persones havien iniciat els tràmits per accedir a la Franja aquest dilluns, segons la televisió egípcia Al-Qahera News.

Les xifres reflecteixen amb claredat el desequilibri. Mentre que amb prou feines una desena de persones han aconseguit sortir de Gaza, les autoritats sanitàries locals estimen que al voltant de 20.000 pacients necessiten atenció mèdica fora de l'enclavament. A aquest ritme, la reobertura a penes pot respondre a una fracció mínima de les necessitats acumulades després de més d'un any i mig de restriccions gairebé totals al moviment.

L'estricte filtre del pas fronterer

La lògica del pas es manté estrictament selectiva. Rafah funciona com un mecanisme excepcional, no com un corredor humanitari ampli. Només creuen els que figuren en llistes preautorizades, normalment pacients amb un o dos familiars. No hi ha marge per a altres perfils ni indicis que el flux s'hagi d'ampliar aviat. Cada pas depèn d'autorització prèvia i d'un control centrat en la verificació individual.

En el costat egipci, els hospitals i serveis d'emergència romanen en alerta per rebre els pacients evacuats. Les primeres ambulàncies que transportaven ferits i malalts des de Gaza han començat a arribar, però el trajecte, que normalment dura uns 30 minuts, s'allarga ara fins a cinc hores a causa dels estrictes controls. Ambulàncies i equips mèdics han esperat durant hores als voltants de l'encreuament.

La reobertura es desenvolupa sota un esquema de supervisió conjunta que involucra Egipte, representants europeus i les autoritats israelianes encarregades de la coordinació civil en els territoris palestins. Rafah ha tornat a funcionar, però no recupera autonomia. Cada moviment queda subjecte a autorització i revisió, fet que manté la població de Gaza en una situació de dependència gairebé total de decisions externes.

Des de la Franja, l'ambient ha estat d'expectativa continguda i frustració. Nombroses famílies comptaven amb informes mèdics complets des de feia setmanes o mesos, sense saber quan arribaria el seu torn. Els hospitals de Gaza continuen operant al límit, amb recursos escassos i personal exhaust, mentre la sortida d'uns pocs pacients, encara que vital per als que han aconseguit creuar, no altera el col·lapse general del sistema sanitari.

Vetats l'ajut humanitari i les mercaderies

L'obertura parcial no inclou el pas de mercaderies ni d'ajuda humanitària a través de Rafah. L'encreuament segueix reservat gairebé exclusivament al moviment de persones i, dins d'aquest marc, a un grup molt reduït. Per a la majoria dels residents de Gaza, la possibilitat de sortir de l'enclavament continua sent excepcional. En aquesta segona jornada, les autoritats egípcies i israelianes han autoritzat inicialment al voltant de 50 persones a creuar diàriament en cada direcció, amb estrictes controls de seguretat supervisats per la missió de la UE, i sense ingrés de béns o assistència significativa fins ara.

La reobertura, encara que constitueix un pas clau dins l'alto el foc negociat pels Estats Units, és percebuda per molts com un “assaig pilot” amb capacitat molt limitada per alleujar la greu crisi humanitària a Gaza. L'absència de calendaris clars i la persistent incertesa mantenen milers de pacients i les seves famílies en uns llimbs angoixants, sense saber quan podran sortir o rebre tractament fora de la Franja. Mentrestant, els hospitals de Gaza continuen a la vora del col·lapse, amb recursos insuficients i personal exhaust, la qual cosa posa de manifest la fragilitat de qualsevol avenç reeixit fins ara.