Internacional  /  Pròxim Orient 08/08/2022

El vaixell que havia de portar gra ucraïnès al Líban està aturat en alta mar i busca comprador

El 'Razoni' va ser l'embarcació que va estrenar el corredor naval per exportar cereals de la guerra

4 min
El vaixell 'Razoni' a prop de les costes turques

BeirutHi ha una dita al Pròxim Orient que és “fer alguna cosa a la libanesa” i en el cas del Razoni no es pot explicar millor. Després de més d'una setmana esperant que aquest vaixell, carregat amb 26.000 tones de blat de moro d'Ucraïna, desembarqués al port de Trípoli, finalment no ha arribat. El comprador del gra es va cansar d'esperar i va trencar el contracte de compravenda. Ara el Razoni està ancorat a alta mar, sense poder atracar en cap altre port, i busca un nou comprador per al seu carregament de gra, que tant va costar que sortís d'Ucraïna .

El Razoni ja no és el primer vaixell que porta gra ucraïnès al món. Va ser el primer a sortir del país i per tant l'encarregat d'estrenar el corredor naval que després de jornades intenses de negociació havien acordat Moscou i Kíiv, però un altre vaixell de càrrega, el Polarnet, que també transporta blat de moro des d'Ucraïna, ha arribat aquest dilluns a un port d'Istanbul, mentre el Razoni segueix en alta mar.

El desbloqueig de Rússia a l'exportació de gra des d'Ucraïna, després de l'acord assolit el 22 de juliol, ha tornat certa confiança als mercats, però això no significa que s'alleugerirà la crisi alimentària global. Els experts diuen que els 20 milions de tones de gra emmagatzemats als hangars dels ports del sud d'Ucraïna, al mar Negre, i que esperen ser exportats, no faran baixar els preus dels aliments, de manera que no es garantirà la seguretat alimentària al món a curt termini.

A més, el gra emmagatzemat d'Ucraïna està destinat en gran part a alimentar el bestiar i no la població més vulnerable de països de l'Àfrica, el Pròxim Orient i l'Afganistan. Molts dels països del nord de l'Àfrica i el Pròxim Orient depenen del Banc Mundial d'Aliments (BMA) per alimentar la seva famolenca població, i a causa de la interrupció de les importacions de blat corren el risc que empitjori la inseguretat alimentària i es provoqui gana. Abans de la guerra a Ucraïna, el BMA comprava a aquest país la meitat dels cereals que destinava als països pobres. Ara és a la cua amb altres agències humanitàries de l'ONU a l'espera de rebre gra importat d'Ucraïna, mentre la població necessitada passa de la gana a la fam.

Una part de les restes del port de Beirut.

En el cas del Líban, el 80% de les importacions de blat i gra provenen d'Ucraïna. A causa de l'estat de fallida, el país està a punt de creuar la línia de la inseguretat alimentària, amb més de 80% de la població sota el llindar de la pobresa a conseqüència de l'explosiva inflació, una de les més altes a tot el món. A més, la capacitat d'emmagatzematge de reserves de cereals és només del 50%, ja que les sitges del port de Beirut, amb una capacitat per a 120.000 tones de gra, van resultar fortament danyades per l'explosió del 4 d'agost del 2020.

El pa subsidiat és un 20% més car

Això ha fet que els últims mesos, per la invasió d'Ucraïna, hi hagi hagut un racionament de pa i el preu d'una bossa de pa àrab subsidiat hagi augmentat un 20%, perquè el Líban s'estava quedant sense reserves de blat. Com a solució temporal, el govern libanès va aprovar un préstec de 150 milions de dòlars del Banc Mundial per importar blat i no veure's obligat a eliminar completament els subsidis al pa.

El Líban necessita reserves, però també un lloc per emmagatzemar el gra, i la seva capacitat és limitada. Després de l'explosió que va inutilitzar les sitges fa dos anys, ara han començat a esfondrar-se. El govern libanès va anunciar la construcció de tres noves sitges, dues al port de Trípoli i una altra a la Beqaa per poder emmagatzemar les reserves. Però es necessita molt de finançament per construir-ne amb les mateixes dimensions que les de Beirut. De fet, les noves sitges costaran al voltant de 100 milions de dòlars i el govern libanès haurà d'entrar en converses amb el Banc Mundial i les agències de l'ONU.

Corrupció política i mala planificació

Dècades de mala planificació econòmica i corrupció sense rendició de comptes han portat el Líban a la fallida econòmica. Aconseguir diners per al país ja no és fàcil, ja que la comunitat internacional vol veure primer que el govern libanès dona mostres que durà a terme reformes financeres, però fins ara aquestes crides han sigut en va. Per als agricultors libanesos, el desbloqueig del mar Negre vol dir que el gra podria tornar a estar disponibles, però amb un preu més alt, de manera que això no tindria cap efecte positiu en la crisi alimentària mentre segueixi baixant el poder adquisitiu dels libanesos.

Altres països de la regió també experimenten una seguretat alimentària fràgil. Egipte s'ha convertit en un dels principals importadors de blat del món, en part perquè el sector agrícola no pot produir prou gra, especialment blat i llavors oleaginoses, per satisfer ni tan sols la meitat de la demanda interna del país. La crisi alimentària representa un perill per als 105 milions d'habitants del país del Nil. A Síria, un país en guerra des del 2011, on encara hi ha 12 milions de persones desplaçades i on més del 65% de la població necessita assistència humanitària, les conseqüències de la guerra d'Ucraïna han provocat un augment rècord en el preu dels aliments, mentre les famílies perden els mitjans de subsistència. Al Iemen, un altre país assotat per la guerra, 13,5 milions de persones pateix nivells extrems de fam.

stats