Una resistència antitalibana amb un passat controvertit

El fill d'Ahmed Xah Massud s'atrinxera a la vall del Panxir i demana ajuda militar als EUA, França i el Regne Unit

4 min
Membres de la resistència antitalibana, a la província del Panjshir

BarcelonaDurant els últims dies s'ha parlat molt d'una suposada resistència antitalibana que podria prendre les armes contra el moviment islamista. Es tracta dels anomenats mujahidins, que estarien liderats pel fill d'Ahmed Xah Massud, un personatge controvertit que alguns mitjans de comunicació occidentals –sobretot francesos– presenten com un heroi, però que informes de drets humans acusen de crims de guerra. El fill es diu gairebé com el pare: Ahmed Massud. Sigui com sigui, si els mujahidins són els que han de salvar la població afganesa, possiblement serà pitjor el remei que la malaltia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per entendre per què, cal repassar els últims 42 anys de la història de l'Afganistan. Els mujahidins són faccions islamistes que van lluitar contra les tropes soviètiques als anys vuitanta i que van rebre finançament i armes dels Estats Units. En aquell temps l'Afganistan es va convertir en un camp de batalla més de la Guerra Freda. Després de la retirada de les tropes de l'URSS el 1989, les faccions mujahidines van començar una guerra entre elles pel poder de Kabul en què no els va importar bombardejar zones civils. En aquells anys, entre el 1992 i el 1996, va ser quan Kabul va quedar gairebé arrasada.

En concret, Ahmed Xah Massud –que parlava francès; d'aquí la seva bona relació amb París– liderava una federació de faccions militars que rebien el nom de Xura-e-Nazar. El centre de drets humans Afghanistan Justice Project va publicar el 2005 un informe que afirma literalment: "Totes les faccions que van participar en el conflicte de Kabul van dur a terme atacs indiscriminats. Xura-e-Nazar va ser una força especialment letal, i una proporció significativa de la destrucció de la capital afganesa es va deure als seus projectils i el seu foc d'artilleria. Massud és nomenat en repetides ocasions com la persona que dirigia les operacions, tant si es feia servir artilleria de curt o llarg abast com si es donaven ordres a pilots d'atac".

De fet, només cal preguntar als barris de Kabul que van ser bombardejats pels homes de Massud. La seva població en parla pestes. Les faccions mujahidines van fer tantes barbaritats durant aquells anys que, quan el moviment talibà va aparèixer el 1994, part de la població afganesa no li va fer fàstics. No perquè hi combregués, sinó perquè en les zones on combatien els mujahidins eren tan habituals els bombardejos, els saquejos i les violacions, que les àrees sota domini talibà semblaven un oasi.

Davant l'aparició dels talibans, els mujahidins van crear una aliança per combatre’ls: l'Aliança del Nord. S’anomenava d’aquesta manera perquè els talibans van prendre el control del 90% de l'Afganistan, mentre que les faccions mujahidines van quedar relegades a una zona del nord del país. Van impedir que els talibans la conquerissin perquè van bloquejar el túnel de Salang, un túnel de més de dos quilòmetres i mig de llarg que travessa l’Hindukush i que constitueix l'única via de connexió entre el sud i el nord de l'Afganistan. Així mateix, els mujahidins es van atrinxerar a la vall del Panxir, situada a uns 100 quilòmetres al nord de Kabul, que també és una zona de difícil accés. Per entrar-hi hi ha una única carretera de corbes que voreja un riu. Inhabilitant aquesta via, és impossible endinsar-s’hi.

La guerra entre mujahidins i talibans es va mantenir durant els cinc anys que aquests últims van estar en el poder. Tot va canviar, però, amb l'atemptat de l'11-S contra els Estats Units. Dos dies abans de l'atac, Ahmed Xah Massud va ser assassinat a l'Afganistan per terroristes d'Al-Qaida que es van fer passar per periodistes: mentre l’entrevistaven, van detonar un artefacte explosiu que portaven amagat a la càmera. Quan els Estats Units van iniciar la seva intervenció a l'Afganistan el 2001, no van enviar tropes sobre el terreny. Es van limitar a bombardejar el país i van recórrer a les faccions mujahidines perquè l'ajudessin a fer caure el règim dels talibans. I això és el que va passar.

Un retrat gegant d'Ahmed Xah Masud, a l'aeroport de Kabul

Després de la caiguda del règim talibà, els mujahidins van reclamar una compensació per l'ajuda prestada i Washington va acceptar que entressin a formar part del nou govern afganès. Des de llavors Kabul es va omplir de pòsters amb el retrat de Massud. Alguns comerciants optaven per posar-lo en els aparadors per simplement estalviar-se problemes. Durant els últims anys la foto de Massud també ha presidit l'entrada d'alguns ministeris i fins i tot la façana de l'aeroport internacional de Kabul, on hi havia una imatge gegant del líder mujahidí al costat d'una del fins ara president afganès, Aixraf Ghani. Els mujahidins que formaven part de l'administració van substituir el Kalàixnikov per un vestit i una corbata, donant una imatge de polítics respectables, amb els quals la comunitat internacional ha tractat durant les últimes dues dècades.

El fill d'Ahmed Xah Massud no té les mans tacades de sang –té 32 anys i ha passat bona part de la seva vida a l'Iran o al Regne Unit–, però beu del llegat del seu pare. S'ha atrinxerat a la vall del Panxir, assegura que té el suport de milers de soldats, i ha demanat ajuda militar als Estats Units, França i el Regne Unit per combatre els talibans. Facilitar-li armes, però, suposaria enverinar encara més el complicat vesper afganès.

stats