Internacional 17/08/2021

La retirada de l'Afganistan, la pitjor crisi del president Biden

L'allau de crítiques a la "caòtica" i "desastrosa" gestió de l'evacuació li plouen des de l'esquerra i la dreta de l'espectre polític

3 min
El president dels Estats Units, Joe Biden, a Delaware el dissabte passat.

BarcelonaLes imatges dels helicòpters nord-americans elevant-se sobre Saigon, el 1975, i deixant enrere una multitud de vietnamites abandonats s'han repetit aquests dies dins i fora dels Estats Units, al costat de les imatges del caos a l'aeroport de Kabul que el món va presenciar tot just dilluns. La retirada dels Estats Units de l'Afganistan evoca per als nord-americans la humiliant derrota del país al Vietnam, i s'ha convertit ja en la pitjor crisi que afronta el president Joe Biden, set mesos després de prendre possessió. Amb tot, igual que la caiguda de Saigon no va fer caure el president Gerald Ford, està clar que Biden (que el 1975 era un jove senador que va defensar de manera vehement la sortida del Vietnam) confia també que la tempesta amaini. Dilluns trencava finalment el seu silenci, després de dos dies de crítiques pel seu mutisme, només per refermar-se totalment en la seva decisió i culpar de la situació el govern i l'exèrcit afganès, per la seva ràpida rendició. Però el discurs només ha aconseguit encendre encara més els ànims, i l'allau de crítiques s'ha amplificat i s'ha estès a l'esquerra i la dreta de l'espectre polític.

Una retirada "caòtica i incompetent", deia aquest dimarts l'editorial del Wall Street Journal; un desastre "evitable", apuntava el Washington Post; "la guerra a l'Afganistan havia d'acabar, però no ho havia de fer amb aquest caos", havia dit ja el dia abans l'editorial del New York Times. I alguns opinadors concrets, com Joe Concha de la web política The Hill, anaven encara més lluny: "La caiguda de Saigon de Biden a l'Afganistan és el pitjor moment de la seva presidència", titulava. Fins i tot la cadena amiga, MSNBC, entrevistava un analista veterà de l'exèrcit, Matt Zeller, que acusava Biden directament de "mentir" en el seu discurs quan deia que s'havien planificat totes les contingències. "Hem dit al govern durant anys com havia de fer-ho per evacuar tota aquesta gent i ningú ens va escoltar", deia.

Des de la branca més progressista del seu propi partit recorden a Biden "el paper dels EUA en aquesta crisi" i "l'obligació moral cap al poble afganès", en paraules de la congressista Alexandria Ocasio- Cortez, mentre demòcrates moderats denuncien el "desastre" de la retirada, com deia el congressista Seth Moulton. Des del Partit Republicà, la condemna és generalitzada, malgrat que tothom estigui d'acord que calia marxar del país, una opinió que comparteixen el 70% dels nord-americans, segons una enquesta. L'expresident Donald Trump, però, assegurava que la retirada "hauria sigut totalment diferent" si ell hagués estat al càrrec i directament demanava la "dimissió" del president demòcrata. "Joe Biden s'ha rendit al covid i després s'ha rendit als talibans, que han capturat ràpidament l'Afganistan i han destruït la confiança en el poder i la influència dels Estats Units", deia Trump en un comunicat. Obviava, però, que va ser ell qui va arribar a un acord de retirada amb els talibans, el febrer de 2020, sense la participació del govern afganès, en el qual es comprometia a sortir del país l'1 de maig a canvi de la simple promesa dels extremistes de "mantenir sota control Al-Qaida".

Biden va intentar renegociar aquell acord, però les seves converses a Doha amb els talibans mai no van prosperar, tot i haver-se mantingut obertes fins i tot mentre els extremistes avançaven de manera implacable pel territori. La nova administració simplement va allargar la retirada: la va iniciar l'1 de maig amb la previsió d'acabar-la aquest 31 d'agost. Però, tal com admetia Biden dilluns, la rapidesa dels talibans, que han trigat només una setmana a arribar a Kabul i assumir el control total del país, ha agafat per sorpresa la Casa Blanca, que tot just estava posant en marxa el dispositiu d'evacuació del seu personal i dels afganesos que els han ajudat.

I és just en aquest punt en el qual se centra l'intercanvi de retrets dins mateix del govern. La tempesta política sobre Biden ha obert el joc de les acusacions, en el que el departament de Defensa i l'exèrcit asseguren que van demanar repetidament al departament d'Estat que iniciés abans l'evacuació, mentre que el departament d'Estat assegura que els seus informes d'intel·ligència li deien que encara tenien temps per fer-ho. Alhora, les agències d'intel·ligència diuen que sí que havien advertit que l'expansió accelerada dels talibans era un escenari possible.

Alguns analistes parlen de fins a 83.000 persones que els Estats Units haurien d'evacuar de l'Afganistan, entre personal propi i afganesos amb les seves famílies que hagin estat vinculats a alguna organització nord-americana i que, per tant, estan en perill si es queden al país.

stats