Internacional 28/01/2022

La tensió per Ucraïna es trasllada als gasoductes

Rússia diu que la resposta dels Estats Units no és "positiva", però es dona temps per seguir parlant

4 min
La infanteria russa fa exercicis a la regió de Rostov

MoscouAlemanya i els Estats Units han amenaçat aquest dijous amb tallar el Nord Stream 2, un gasoducte de nova construcció que ha de connectar directament el país germànic amb Rússia a través del mar Bàltic si les tropes russes envaeixen Ucraïna. El mateix dia Gazprom ha anunciat que el mes de febrer no enviarà gas pel gasoducte de Iamal, el que envia hidrocarburs a Polònia i Alemanya. El gegant del gas, majoritàriament de propietat estatal, ha assegurat que ho fa cenyint-se a les obligacions contractuals.

Berlín ha elevat la pressió sobre Rússia quan la ministra d'Exteriors, Annalena Baerbock, dels Verds, ha dit al Bundestag que estan preparant "un fort paquet de sancions", amb la UE i els Estats Units, que "inclou el Nord Stream 2" si Vladímir Putin dona l'ordre d'atacar Ucraïna. Els Verds sempre han defensat que el gasoducte hauria d'entrar en les sancions occidentals, i les seves declaracions arribaven hores després que el departament d'Estat dels Estats Units assegurés que el gasoducte no ha d'entrar en funcionament si es produeix la invasió.

La dependència d’Europa del gas natural –un recurs del qual Rússia és el major exportador mundial– permet al Kremlin tenir una eina per fer pressió a altres països i contraatacar les sancions. El Consell de la Federació Russa ja va avisar a Occident que si s’expulsa els bancs russos del sistema SWIFT, contraatacarien tallant l’aixeta del gas a Europa. Aquesta amenaça ja l’han fet servir també contra Moldàvia recentment, per malentesos en els pagaments. El petit país, situat entre Ucraïna i Romania, depèn totalment de les exportacions russes per rebre hidrocarburs.

Guerres del gas

Entre 2005 i 2008 Europa Oriental ja va viure alguns hiverns amb problemes de subministrament, en alguns casos. Aquesta situació va afectar principalment Ucraïna, però també va fer minvar el gas que arribava a països com Hongria, Romania, Bulgària i Itàlia, entre d’altres, ja que el gegant eurasiàtic bombeja prop d’un terç del gas natural d’Europa. La dependència energètica d'Europa té un preu.

Berlín ja es va procurar el Nord Stream 2, una infraestructura que nodriria Alemanya directament sense passar per cap altre país. D’aquesta manera evita que l'afectin els problemes de Moscou amb els seus països fronterers i duplica la quantitat de gas que hi arriba. Aquest gasoducte no està ben vist per països com Ucraïna i Polònia. Tot i que la seva construcció ja s’ha acabat, s’està a l’espera que les autoritats alemanyes li donin llum verda, cosa que com mínim tardarà mig any. Perquè es posi en funcionament s’espera que se certifiqui que la instal·lació compleix amb la legislació alemanya.

Actualment, els que es veurien més afectats pel tancament del subministrament de gas serien estats com els països bàltics o Bulgària, que depenen al 100% de Rússia, mentre que altres com ara Itàlia es veurien perjudicats en menor mesura perquè tenen alternatives. Si es tallés el gas, altres països comunitaris que no reben el gas rus, com per exemple Espanya, podrien també patir una pujada de preus. Els Estats Units ja s'han ofert a vendre el seu gas natural a Europa si Rússia finalment complís l’amenaça. Per a Rússia també seria un revés deixar de rebre els ingressos del gas durant molt de temps, ja que és una de les seves exportacions més importants, i la UE el seu major soci comercial.

Cap a la calma?

Mentre les amenaces del gas creuen de banda a banda el Vell Continent, Rússia i els Estats Units intenten rebaixar la tensió per arribar a una solució diplomàtica. Dimecres a la nit l’ambaixador estatunidenc John Sullivan va portar en persona la resposta a les peticions del Kremlin . El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va assegurar que la resposta nord-americana “estableix un camí diplomàtic si Rússia vol”. També va recordar, fent clara referència a Kíev, que “la porta de l'OTAN segueix oberta".

La rèplica del Kremlin no s’ha fet esperar i aquest matí el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que “hi ha hagut una reacció que ens permet l’inici d’una conversa seriosa, però sobre qüestions secundàries”, però conclou que sobre els assumptes principals –l’adhesió d’Ucraïna a l'OTAN, l’expansió de l’aliança militar cap a l’est i el desplegament d’armes d’atac que puguin arribar a Rússia– “no hi ha una reacció positiva”. Els temes en què hi ha més entesa han estat la limitació d’armes nuclears i dels exercicis militars. Un altre dels rostres coneguts de la política russa, Dmitri Peskov, el portaveu del Kremlin, ha sentenciat que “no hi ha gaires motius per a l'optimisme", però ha aclarit que "no importa com de diametralment oposats siguin els nostres punts de vista, el diàleg és necessari sempre”.

Mentre a la capital russa es diu això, a les regions russes properes a Ucraïna, inclosa la península de Crimea –controlada per Rússia–, s'hi concentren prop de 100.000 tropes russes, com també hi ha efectius russos a Transnístria, un país no reconegut internacionalment aliat de Moscou, i a Bielorússia, suposadament per realitzar exercicis militars conjunts. Aquesta mena de maniobres conjuntes són habituals, ja que Minsk és un aliat molt proper de Rússia.

A l’altra banda, Kíev està rebent armament enviat principalment pels Estats Units i el Regne Unit. L’exèrcit ucraïnès està desplegat a l’est del país, on porta des de l’any 2014 lluitant amb els rebels pro russos de les autoproclamades Repúbliques Populars del Donetsk i Lugansk. Així i tot, ambdós bàndols van optar per mantenir un alto el foc a la zona est del país mentre durin les converses de pau en el Format de Normandia, amb representants de Rússia, Ucraïna, França i Alemanya. El president francès Emmanuel Macron, que ostenta la presidència de torn de la UE, parlarà demà amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin.

stats