Drons amagats en cases prefabricades, activats per control remot: així va ser l'atac ucraïnès contra l'aviació russa

Moscou“Avui és el pitjor dia des del 22 de juny del 1941”, escrivia diumenge un veterà rus de la guerra d’Ucraïna amb més de 100.000 seguidors a Telegram. L’operació Teranyina, l’atac ucraïnès inèdit contra aeròdroms russos, amenaça amb deixar un trauma que alguns s’atreveixen a comparar amb el dia que els nazis van envair per sorpresa la Unió Soviètica. Molt més que els aparells destruïts, l’empremta moral de veure’t agredit 5.000 quilòmetres endins dels teus confins, amb un mètode tan audaç com difícil de prevenir, pot obligar les autoritats russes a repensar moltes mesures de seguretat.

L’economista ucraïnès Roman Xeremeta parla d’una “emboscada psicològica”. El més probable és que els conductors dels camions que duien a l’interior les sofisticades casetes de fusta prefabricades amb drons amagats estiguessin tan sorpresos com Vladímir Putin quan es van obrir sobtadament i de manera remota els seus remolcs. A tots ells els va trucar un desconegut perquè s’aturessin estratègicament a tocar de les bases aèries.

L’únic sospitós d’haver participat en l’operatiu del qual la policia ha fet córrer la fotografia és Artiom Timoféiev, natural de Donetsk, que seria l’amo dels vehicles. Ara bé, segons els mitjans russos com a mínim també hi estarien implicats el propietari del magatzem de Txeliàbinsk on estaven aparcats, que ja hauria fugit al Kazakhstan, i un suposat empresari de Múrmansk, que va encarregar el trasllat dels falsos habitacles prefabricats.

Segons el professor Xeremeta, aquest modus operandi provoca que “tots els camions de càrrega russos esdevinguin una arma potencial, i cada autopista un vector d’amenaces”. Des del seu punt de vista, el resultat és la “paranoia” i uns “costos interns disparats” perquè caldrà inspeccionar tots els camions sospitosos, vigilar les carreteres, desconfiar dels conductors privats i alentir tota la logística civil i militar. “Ucraïna ha convertit la incertesa en una arma i el vast territori de Rússia en un camp de batalla de dubtes”, conclou.

No altera el curs del conflicte

Tot i això, tant els càlculs dels experts com les dades del ministeri de Defensa rus xifren els avions destruïts entre 10 i 12, a més d’altres danyats, lluny dels 41 que encara sosté l’estat major ucraïnès. Segons els analistes, és poc probable que Rússia hagi de disminuir els bombardejos a conseqüència de l’atac, tot i que podrien ser menys massius. El motiu és que Kíiv havia aconseguit, amb atacs aeris en altres bases els dies previs, que l’exèrcit rus busqués refugi i acumulés naus als aeròdroms escollits per al cop, i ara podria haver-se de plantejar dispersar-les amb l’objectiu protegir-les.

Els analistes també destaquen que Ucraïna va tenir cura de limitar-se a apuntar contra avions que realment participessin en els atacs aeris en territori ucraïnès i no va atacar altres bases amb aeronaus estratègiques. Els avions estratègics són els capaços de recórrer grans distàncies i carregar armament molt pesant, com míssils de creuer i armes nuclears. No obstant això, els experts apunten que l’aviació només representa un 10% dels sistemes de llançament atòmic de Rússia i du a terme tasques de suport, mentre que el 60% són míssils terrestres i el 30% submarins.

Tothom coincideix que l’operació Teranyina no posa en perill la capacitat de dissuasió nuclear russa ni amenaça la seva sobirania o la integritat territorial. Per tant, més enllà de les crides dels bloguers ultranacionalistes, és impensable un atac de resposta nuclear del Kremlin. Vladímir Putin guarda silenci des de fa dies i el seu portaveu, Dmitri Peskov, es va cenyir a dir, aquest dimarts, que abans de prendre cap represàlia ho volen investigar.

La guerra, a casa

Malgrat portar la iniciativa al front –les dades d’avenços de les tropes russes del maig s'acosten al ritme de l’ofensiva de finals de l’estiu del 2024–, els atacs selectius ucraïnesos en territori rus destapen les vulnerabilitats defensives d’un país immens, amenacen d’incrementar-se a mesura que s’allargui el conflicte i tenen un efecte simbòlic: acostar la guerra als russos.

Un nou atac dels serveis especials ucraïnesos aquest dimarts contra el pont que connecta Crimea amb Rússia, el tercer des de l’inici de la invasió, ha tornat a encendre les alarmes a Moscou. Alhora, el Comitè d’Investigació rus acusa Ucraïna d’estar al darrere del descarrilament de dos trens el cap de setmana passat a les regions russes de Briansk i Kursk en què van morir set persones i hi va haver gairebé un centenar de ferits. Els agents asseguren haver trobat restes d’explosius als ponts per on passaven els trens i ho qualifiquen d’“atac terrorista”.

La televisió estatal russa ha magnificat els incidents als trens i ha minimitzat fins a gairebé amagar-los els atacs als aeròdroms. Tot i això, una pregunta quedava flotant en l’aire en un dels principals programes de debat, mentre els tertulians es feien creus que ningú ho hagués pogut evitar: “En el quart any de guerra, qui assumirà la responsabilitat d’una cosa així?”