Rússia assegura que ha identificat el cadàver de Prigojin

BarcelonaLes proves d'ADN confirmen la mort del líder de Wagner, Ievgueni Prigojin. Així ho ha donat a conèixer el Comitè d'Instrucció de Rússia, que ha confirmat que s'ha identificat el cadàver del cap dels mercenaris i de les altres nou persones que viatjaven a bord de l'avió que es va estavellar dimecres a la regió de Tver, al nord-est de Moscou. Els resultats dels testos genètics "han establert la identitat dels deu morts, que es corresponen amb les persones declarades a la llista de passatgers", explicava un comunicat del CIR. Prèviament, les autoritats russes havien fet pública una llista amb els noms de les deu persones –moltes, membres de la cúpula de Wagner– que viatjaven a bord del jet privat, que volava de Moscou a Sant Petersburg.

Entre els ocupants hi havia el principal comandant i cofundador de la companyia de mercenaris, Dmitri Utkin, la mà dreta de Prigojin. També hi era Valeri Txekàlov, responsable de la seguretat personal de Prigojin i de part dels seus negocis, igual com Serguei Propustin, Ievgueni Makarian, Alexander Totmin i Nikolai Matuseiev. Tots tenien càrrecs rellevants al grup Wagner i, per tant, estaven implicats en operacions militars a Ucraïna, Síria i el Sahel. La llista de víctimes també inclou el pilot i una assistent de vol.

Les investigacions encara no han permès esbrinar l'origen de l'accident, però de moment es treballa amb les hipòtesis d'una explosió a bord, una fallada tècnica o fins i tot un error de pilotatge. En qualsevol cas, el Kremlin fa dies que nega que hi tingui cap mena d'implicació.

L'accident es va produir un mes després del motí de Wagner contra les forces armades russes, que va ser el 23 de juny. Encapçalats per Prigojin, els mercenaris van prendre la ciutat de Rostov i van formar una columna en direcció cap a Moscou, com a resposta a les tensions amb els alts càrrecs militars russos per la gestió de la guerra d'Ucraïna.

El futur incert de Wagner

Alguns veïns de Moscou s'han acostat els últims dies a un santuari improvisat engalanat amb flors, banderes russes i fotografies, situat a poca distància del Kremlin, per retre homenatge a Prigojin i els seus col·laboradors, després que se'n confirmessin les morts.

Amb el líder i una bona part de la cúpula de Wagner fora del mapa, l'interrogant que es planteja és què passarà ara amb el cos de mercenaris. No sembla que entre les files del cos hi hagi cap figura amb prou carisma i recursos per ocupar el lloc de Prigojin, de manera que tot indica que Putin aprofitarà l'oportunitat per lligar curt els integrants del grup. "[Wagner] Tindrà el futur que Putin necessiti. Desapareguda tota la cúpula, els mercenaris de base faran el que els diguin", explicava Carmen Claudín, especialista en l’espai postsoviètic del CIDOB, en una entrevista a l'ARA.

De fet, el president rus ja ha fet els primers moviments per imposar la seva autoritat. Divendres va aprovar un decret que obliga totes les persones que participen en activitats militars a Ucraïna a jurar lleialtat a l'estat rus, inclosos els treballadors de companyies militars privades. Amb el pretext que ha de servir com a mecanisme per identificar els combatents, el decret obliga els soldats a seguir estrictament les ordres dels alts comandaments russos.

Un escenari similar es va plantejar setmanes abans de la rebel·lió de Wagner, quan el ministeri de Defensa rus va donar als grups mercenaris fins a l'1 de juliol per signar contractes amb l'exèrcit i Prigojin s'hi va negar perquè no volia que Wagner operés sota l'òrbita del ministeri. Un desacord que va plantar la llavor del motí del 23 de juny.