Una setmana després, MSF continua esperant port per desembarcar 659 migrants
El vaixell 'Geo Barents' està bloquejat al mar Mediterrani i ni Itàlia ni Malta el volen
659 persones, entre les quals més de 150 menors, segueixen bloquejades al mar Mediterrani en condicions extremadament difícils. Així ho ha fet saber l'ONG Metges Sense Fronteres a través de les seves xarxes socials, després de demanar sense èxit poder desembarcar en un port segur del Mediterrani el seu vaixell Geo Barents, on s'amunteguen els centenars de migrants rescatats del mar mentre intentaven creuar-lo per arribar a Europa. Fa una setmana que es troben en aquesta situació.
L'ONG ha enviat un total de set sol·licituds a les autoritats italianes i tres més al govern de Malta per poder arribar a algun dels seus ports, però cap dels dos països ha donat resposta. Un immobilisme que s'ha normalitzat des de fa uns anys al mar Mediterrani: en diverses ocasions hem vist embarcacions de rescat plenes de persones que havien de passar dies i dies en alta mar abans que algun govern europeu autoritzés el seu desembarcament.
Dilluns, les organitzacions SOS Mediterranée, Sea-Watch i la mateixa MSF van demanar de manera urgent a la Unió Europea el desplegament de mitjans de recerca i de rescat al Mediterrani Central, insistint que es tracta d'una responsabilitat de l'organisme europeu i dels estats membres.
Des del 2014, un total de 19.737 persones han mort o desaparegut al Mediterrani i des que va començar l'any ja hi ha hagut 907 víctimes mortals a la ruta migratòria marítima més mortífera del món. En només cinc dies el vaixell de salvament Geo Barents, que col·labora amb la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja (FICR), ha rescatat setze embarcacions, i ha salvat la vida de 1.046 persones, mentre que l'organització Sea Watch va rescatar un total de 444 supervivents. Tot i així, les entitats asseguren que "sense la presència de mitjans civils de recerca i rescat a la Mediterrània central, els nens, dones i homes rescatats en aquestes operacions haurien estat abandonats a la seva sort en aigües internacionals davant de Líbia, la ruta migratòria més mortífera del món".
Un deure moral
En un comunicat, les ONG denuncien que la retirada dels mitjans europeus de recerca i rescat al Mediterrani central, així com els retards en l'assignació de llocs segurs per desembarcar, han "afeblit" la capacitat del sistema de cerca i rescat i, per tant, la seva capacitat per salvar vides.
"Ningú dona resposta", diuen des de Metges Sense Fronteres. "Les autoritats marítimes líbies gairebé mai no responen, descuidant la seva obligació legal de coordinar l'assistència marítima, però quan intervenen i intercepten embarcacions en perill, tornen sistemàticament i per la força les persones rescatades a Líbia, país que, segons les Nacions Unides, no es pot considerar un lloc segur", adverteix el comunicat. "Cada vegada que rebem alertes a les quals ningú dona resposta acudim al rescat, perquè és el nostre deure legal i moral no deixar que aquestes persones s'ofeguin", conclou.
