TRAGÈDIA A L’ARÀBIA SAUDITA
Internacional 25/09/2015

Tràgic final per al pelegrinatge

Més de 700 fidels musulmans moren a prop de la Meca en una altra allau humana

Ben Hubbard / Mona Boshnaq
3 min
Ahir els equips sanitaris i de salvament no donaven l’abast per atendre ferits i comptar víctimes mortals a la Meca.

BeirutUn any més la tragèdia ha enfosquit el Hajj, la festa del pelegrinatge i un dels cinc pilars de l’islam. Almenys 717 persones van morir i 863 més van quedar ferides en una allau a Mina, a deu quilòmetres de la Meca, quan milers de persones intentaven arribar a aquest lloc sant, a l’Aràbia Saudita. L’accident es produeix tan sols dues setmanes després que una gran grua es despengés i s’estavellés contra la Gran Mesquita, i causés 111 morts i gairebé 400 ferits, i obre el debat sobre la capacitat de control i la gestió de les autoritats.

Molts encara recorden la festivitat del 1990. En aquella ocasió van morir 1.426 peregrins en una allau dins del túnel que uneix la ciutat de la Meca i Mina. Des de llavors hi ha hagut una llista inacabable d’incidents similars amb centenars de víctimes. Arribats a aquest punt, la pregunta gairebé obligada és si l’Aràbia Saudita disposa de prou infraestructures de transport i de seguretat pública per canalitzar i protegir els milions de pelegrins que s’hi apleguen durant uns quants dies per complir amb un dels preceptes de l’islam: anar almenys un cop a la vida, si la salut i l’economia ho permeten, a la Meca.

El ministre de Sanitat, Khalid al-Falih, es defensava i arguïa com a causa de la tragèdia “l’aglomeració i l’incompliment de les instruccions” per part dels pelegrins, a qui va acusar de caminar en direcció contrària i fer els rituals “fora dels horaris establerts”. En el moment de l’allau, milers de fidels es dirigien des dels seus campaments cap al mur al·legòric de les temptacions del diable contra el qual s’han de llançar pedres.

La direcció de Defensa Civil va obrir dos centres mèdics a Mina per tractar els centenars de ferits, i més de 4.000 treballadors d’emergències van ser mobilitzats per assistir els afectats i portar-los a quatre hospitals de la zona.

Una operació urbanística

Irfan al-Alaui, director executiu de la Fundació d’Investigació del Patrimoni Islàmic, respon telefònicament des de la Meca que el desastre és el resultat de la “mala gestió” del govern saudita, atès el nombre de desgràcies passades.

Madawi al-Rasheed, professora antropòloga i visitant a la London School of Economics, també té una queixa: “No hi ha rendició de comptes [de les autoritats saudites]. És sorprenent que gairebé cada any hi hagi morts” i tot continuï igual.

Fa una dècada, durant el mandat del rei Abdal·lah, mort al mes de gener, l’Aràbia Saudita va iniciar l’explotació urbanística de la Meca, però Al-Rasheed critica que “la renovació i l’ampliació es fan amb el pretext de crear més espai per als pelegrins musulmans, però emmascara l’apropiació de terres i de grans quantitats de diners feta pels prínceps i altres saudites”.

Abans de l’allau d’ahir, la temporada de pelegrinatge d’aquest any ja s’havia vist alterada per alguns contratemps. Fa una setmana, prop de 1.000 pelegrins procedents de l’Àsia van haver d’abandonar el seu hotel a causa d’un incendi, que va ferir dos indonesis. Aquesta setmana, uns 1.500 pelegrins han sigut evacuats d’un hotel a la Meca, quan es va produir un incendi al pis 11 d’un edifici de 15 pisos. Quatre pelegrins del Iemen van quedar ferits.

La gran majoria dels pelegrins no són de l’Aràbia Saudita i no han sigut capaços d’exercir pressió sobre el govern d’aquest país per millorar el control de les multituds o la seguretat pública en tot el Hajj. El professor Al-Rasheed afirma que els funcionaris han evitat la responsabilitat, en part, citant la doctrina islàmica que qualsevol persona que mor durant el pelegrinatge -un dels cinc pilars de l’islam, i un deure de tots els musulmans- va al cel.

En què consisteix el gran pelegrinatge?

El Hajj, que ahir vivia el seu últim dia, és una de les celebracions més importants al calendari musulmà. Es tracta del gran pelegrinatge a la Meca, que dura tres dies i que canvia segons la Lluna. En la primera jornada els fidels donen tres voltes al santuari de la Ka’ba de la Gran Mesquita de la Meca i han de fer un petó a la pedra negra. Des d’aquí s’inicia el viatge de quatre quilòmetres fins a Mina, per pregar-hi. L’endemà es puja fins al mont Arafat, també per pregar-hi fins a la posta del sol, per rememorar l’últim discurs de Mahoma. El tercer dia els pelegrins tornen a Mina per lapidar el mur que representa el diable, abans de tornar a la Meca. La jornada coincideix amb la Festa del Xai, l’Aid al-Adha, que se celebra a tot el món musulmà.

stats