Sud-àfrica abandona el tribunal de l'Haia

És el segon país que es retira de l'Estatut de Roma i posa en evidència el malestar africà pel TPI

El malestar pel Tribunal Penal Internacional (TPI) que recorre l’Àfrica s’ha cobrat la primera peça gran. Sud-àfrica ha anunciat aquest divendres que abandona la cort perquè aquesta entra en “conflicte” amb la seva llei d’impunitat diplomàtica. El govern de Pretòria posa fi així a una relació enterbolida des que el juny de l’any passat es va negar a lliurar el president del Sudan, Omar al-Baixir, en cerca i captura internacional per crims de guerra. Aquesta setmana Burundi ja ha fet el mateix pas de desentendre’s de l’Estatut de Roma, l’origen del TPI, en un moment en què els magistrats investiguen l’onada de violència indiscriminada arran de la decisió del president Pierre Nkurunziza de presentar-se a un tercer mandat.

El cas sud-africà ha posat en alerta organitzacions en defensa dels drets humans pel paper referencial que el país de Nelson Mandela juga en les relacions del continent. Pretòria ha actuat de mediador en conflictes regionals i disposa d’una legislació protectora de minories que en la resta del continent són perseguides socialment i legalment. Des de Human Rights Watch han retret a l’executiu que “menysprea la justícia”, mentre que a Amnistia Internacional han equiparat la marxa a una “traïció” a milions de víctimes de violacions dels drets humans. 


Dificultats diplomàtiques

En roda de premsa, el ministre de Justícia sud-africà, Michael Masutha, ha justificat la retirada del TPI perquè considera que la pertinença a la cort “inhabilita la capacitat de Sud-àfrica per complir les seves obligacions relatives a la concessió de la immunitat diplomàtica”, alhora que és un “impediment legal” per al lideratge del seu país en la promoció de “la pau i la prosperitat” a l’Àfrica, segons informa Efe.

El govern que presideix Jacob Zuma, amb un llarg historial d'inculpacions, prepara una reforma de la llei nacional per deixar sense valor la ratificació de l’Estatut de Roma, que quedarà aprovada sense problemes gràcies a l’àmplia majoria de l’oficialista Congrés Nacional Africà (ANC, per les sigles en anglès) i que després del supremacista règim de l’apartheid es va comprometre a fer del país “el campió dels drets humans”.

Però Sud-àfrica s’ha encomanat de les crítiques i objeccions que hi ha al continent per “l’agenda africana” del TPI, amb seu a l’Haia. 9 dels 10 casos oberts per la cort fan referència a greus delictes ocorreguts a l’Àfrica. El tribunal ha jutjat l’expresident de Costa d’Ivori Laurent Gbagbo per crims contra la humanitat i l’any passat va haver de retirar càrrecs greus contra el president de Kènia, Uhuru Kenyatta, que també ha portat al Parlament de Nairobi una proposta per abandonar la jurisdicció internacional.

El temor que s’ha instal·lat a l’Haia i a les ONG de defensa dels drets humans és que el pas de Burundi i, sobretot, de Sud-àfrica, acabin actuant com un efecte crida perquè són molts els presidents que han assenyalat la maquinària de la cort de moure’s per interessos “neocolonials” i oblidant-se d’altres violacions flagrants de drets i llibertats a altres bandes del món.

Des del 2002, 124 països han ratificat l’Estatut de Roma i formen part de la jurisdicció de l’Haia, però en tot aquest temps ha estat impossible que potències com la Xina, Rússia o els Estats Units s’avinguin a reconèixer les competències del primer tribunal estable internacional que investiga i jutja els pitjors crims comesos contra la humanitat.