Internacional 03/03/2022

Quan Ucraïna era la tercera potència nuclear del món

El 1996 va acabar d'entregar les armes a Rússia a canvi de protecció

2 min
El president dels Estats Units, Bill Clinton, el de Rússia, Boris Yeltsin, i el d'Ucraïna, Leonid Kuchma, junts a Moscou el gener del 1994

BarcelonaEntre 1.800 i 1.900 caps nuclears formaven part de l'arsenal militar ucraïnès l'any 1994. Eren l'herència de l'extinta URSS i la convertien en la tercera potència nuclear del món. Al capdavant, com avui, hi havia Rússia, aleshores amb unes 30.000 bombes, i els Estats Units li anaven al darrere amb més de 10.000 (la distància amb la resta era sideral: França era quarta, amb unes 500). Però, malgrat el potencial nuclear, la realitat del moment era una crisi econòmica i social molt intensa per als ucraïnesos, necessitats d'ajuda humanitària com altres exrepúbliques soviètiques.

L'any 1994 va ser precisament el que va significar formalment l'inici del desarmament nuclear del país. El 5 de desembre a Hongria se signava el Manifest de Budapest, que aquests dies el govern ucraïnès ha tornat a posar damunt la taula perquè entén que l'atac rus n'és una vulneració flagrant. Aquell dia Bielorússia, el Kazakhstan i Ucraïna s'afegien al Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears i es comprometien a posar fi a tot el seu arsenal. A canvi, Rússia i els Estats Units posaven per escrit que acceptaven la sobirania ucraïnesa i no l'atacarien. El Regne Unit també es va sumar a l'acord, que el Parlament ucraïnès havia validat poc abans amb 301 vots a favor, 8 en contra i 20 abstencions, i França i la Xina posteriorment amb uns altres textos. “Estem preparats per oferir garanties de seguretat a Ucraïna un cop hagi accedit al tractat", havia dit uns dies abans la portaveu del departament d'Estat dels EUA, Christine Shelly.

Però el desarmament ja s'havia tancat uns mesos abans amb una reunió a tres bandes a Moscou entre els presidents rus, Borís Ieltsin; el dels Estats Units, Bill Clinton, i el d'Ucraïna, Leonid Kravtxuk. El gener del 1994 a la capital russa es va acordar que tots els caps nuclears en territori ucraïnès s'enviarien a Rússia, a canvi de compensacions econòmiques. L'administració nord-americana, per exemple, oferia un mínim de 175 milions de dòlars en ajudes i els russos intercanviaven les bombes per diners i combustible per fer funcionar les centrals nuclears. Per escrit s'havien establert set anys per traslladar totes les ogives nuclears, però en un acord bilateral entre Ucraïna i Rússia el termini s'havia reduït a dos anys i mig: el procés es va completar el 1996.

Sense capacitat de control

"Nosaltres tenim les nostres pròpies armes nuclears, però no les controlem", va dir el president ucraïnès en referència al Tractat de No Proliferació. I és que ràpidament Rússia les va controlar i les va anar traslladant al seu territori amb la promesa que no les faria servir contra Ucraïna. El país, de fet, no les podria haver mantingut. "Només el fet de crear un sistema per mantenir les armes amb seguretat ens hauria costat entre 10.000 i 30.000 milions de dòlars", va reconèixer Kravtxuk davant les crítiques d'una part de la població, que no va acceptar desfer-se'n. "Els que estan atrapats en les passions del fals patriotisme haurien de recordar que Ucraïna no pot fabricar armes nuclears i ni tan sols pot utilitzar les ogives que va heretar", insistia.

Avui, Rússia alerta del suposat interès de Kíiv d'aconseguir armes nuclears. I el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, adverteix que no ho permetran i fins i tot amenaça amb l'espantall d'una "destructiva" Tercera Guerra Mundial .

stats