Internacional 22/05/2021

La violència entre veïns que fa trontollar Israel

Els incidents entre jueus i àrabs en diverses ciutats israelianes han sigut l'altre gran focus de conflicte

Pol Ripoll
4 min
Un grup de policies detenen un jove palestí que s'estava manifestant a la ciutat de Haifa.

Haifa (Israel)Haifa, tercera ciutat israeliana, situada a la costa, a uns 100 quilòmetres de Tel Aviv i a uns 150 de Jerusalem, ha sigut un dels grans escenaris de l'espiral de violència sectària que ha esclatat aquests dies entre jueus i àrabs en les anomenades localitats "mixtes", dins de les fronteres d'Israel. Lluny dels devastadors bombardejos del govern de Benjamin Netanyahu sobre Gaza que han centrat els titulars dels últims onze dies –i que s'han saldat amb 240 morts, 1.400 ferits i 90.000 desplaçats interns–, són aquests episodis de violència entre veïns israelians –un fet gens habitual, que no s'havia viscut durant els passats episodis de violència entre Israel i Hamàs– els que poden marcar el futur del conflicte, i del país, tant a curt com a llarg termini. A Haifa, però també en altres localitats com Lod, Acre i fins i tot a Jerusalem, s'hi han vist pallisses de grups de jueus contra ciutadans àrabs, veïns seus; o la mateixa escena però al revés. Fins i tot el govern israelià va decidir imposar l'estat d'emergència a les comunitats àrabs d'algunes regions, un fet que no passava des del 1966.

"Després de la violència que s'ha vist aquests dies, tinc por de sortir al carrer, ja que tinc molta aparença d'àrab. Tinc por dels sionistes. No dels jueus, perquè no tots són iguals, però sí dels sionistes", diu Amina Odeh, dissenyadora de moda de 31 anys i veïna de Haifa, on hi viu una comunitat àrab important. Aproximadament un 20% dels 9 milions d'habitants d'Israel són àrabs, i la gran majoria formen part de les famílies palestines que, un cop acabada la primera guerra araboisraeliana, van continuar dins del territori que va esdevenir Israel perquè els van concedir la ciutadania. "Ens diuen àrabs del 48. Som ciutadans israelians, amb passaport i carnet d'identitat israelians , però no ens hi podem sentir segurs, aquí", assegura l'Amina, que explica que aquestes setmanes han sigut de les pitjors de la seva vida. "Vam començar a protestar per la violència policial a l'Esplanada de les Mesquites i les famílies (en perill de desnonament) del barri de Sheikh Jarrah. Protestar és legal, oi?", es pregunta.

Un altre resident de Haifa, tot i que originari de Natzaret, és el Yusef Said, un economista de 35 anys que treballa al mercat immobiliari. Pertany al 2% d'àrabs cristians d'Israel. "Soc la minoria de la minoria", diu mig de broma. Segons ell, tot el que està passant és conseqüència directa d'un sistema legal i institucional que converteix els àrabs en ciutadans de segona, "i això va quedar especialment clar fa tres anys, quan Netanyahu va declarar que Israel era l'estat nació jueu i va relegar l'àrab, que sempre havia sigut llengua oficial, com a llengua amb un estatus especial'". I no només això: la llei a la qual es refereix, que va ser aprovada el 2018, declara que el dret d'autodeterminació a Israel és exclusiu per al poble jueu.

"Per això per a mi i per a molts àrabs israelians, o palestins israelians, el tema identitari és complicat. Si em pregunten d'on soc, em costa dir que soc israelià, ja que aquí soc ciutadà de segona. Però si dic que soc palestí de Natzaret o de Haifa, resulta que aquestes ciutats pertanyen a Israel", explica el Yusef. "Però no només és un tema d'identitat, és d'inversions... Només cal veure els pobles àrabs i els jueus. És també de desigualtats i de tenir veu", afirma.

Impacte polític

És per això que el Yusef lamenta que, per culpa d'aquesta espiral de violència, la possibilitat d'un govern de concentració que exclogués el Likud de Benjamin Netanyahu i els partits d'extrema dreta jueus, que havia guanyat força en les últimes setmanes, s'ha esfumat. El líder de Yamina –literalment dreta en hebreu–, un dels partits clau per fer possible aquest "govern pel canvi", ja va dir, poc després que s'escampés la violència pel país, que en un moment així una coalició amb partits d'esquerra o islamistes com Raam no era el més convenient per al país. "És per això –considera el Yusef– que els sionistes radicals han sigut tan actius aquestes setmanes, començant per Jerusalem, perquè sabien que la violència els beneficia per estar al govern, i a nosaltres, als palestins, ens han pres l'oportunitat que per primera vegada una formació àrab estigui al govern i, per tant, sentir que podem influir en el futur del país".

Dos homes recuperant escriptures sagrades de la Torà d'una sinagoga cremada de la ciutat de Lod.

Mentrestant, sembla evident que tant l'escalada en el conflicte entre Israel i Hamàs com la violència entre israelians a dins del país ha beneficiat els radicals dels dos bàndols. "Hamàs també n'ha sortit beneficiat, ja que ha guanyat suport entre els àrabs d'aquí", afirma per telèfon Mikhael Ben Tzali, un jueu de 28 anys originari de Geòrgia que treballa en una empresa de seguretat a la ciutat de Lod, on els enfrontaments han sigut dels més violents. Ell els sentia cada matinada des de la finestra. "A Lod s'han cremat sinagogues, s'han atacat mesquites, han apallissat àrabs i jueus...", enumera.

"I encara que els responsables siguin uns pocs radicals, això afecta i afectarà la coexistència, perquè nosaltres esperem que siguin, diguem-ne, bons ciutadans israelians, però sabem que molts d'ells es consideren palestins. Ja hi havia tensió en molts moments, però ara n'hi haurà molta més. I desconfiança", afirma el Michael, que, a més, no considera que el desnonament de famílies al barri de Sheikh Jarrah de Jerusalem o els incidents a l'Esplanada de les Mesquites hi hagin tingut res a veure. "Gairebé ningú, inclosos els àrabs, sabien res de Sheikh Jarrah fa un mes. Tot això són excuses, el problema de fons és el de sempre: la lluita pel control del Mont del Temple, pel control de Jerusalem, pel control d'Israel... o Palestina, com diuen ells".

En canvi, l'Amina ho veu d'una manera bastant diferent. "Jo estic en contra de la violència, dels dos costats, però si ens fan fora de casa nostra, entren a l'Esplanada de les Mesquites, que és un dels llocs més sagrats per a l'Islam, ens detenen, ens peguen... és normal que hi hagi aquestes reaccions, perquè n'estem farts". Ella, com molts, té clara una cosa: "Tot el que hem viscut aquests dies ens ha unit més. I ens ha recordat que Gaza, Palestina i Cisjordània són una única nació".

stats