Xina
Internacional  /  Xina 13/09/2022

Un pas més cap al Gran Germà: la Xina recull massivament mostres d'ADN de la població del Tibet

Human Rights Watch denuncia la "vigilància policial intrusiva" d'una campanya que va començar el 2019

Òscar Llena
3 min
Mostres ADN a la regió del Tibet

BarcelonaLes autoritats xineses han estat recollint mostres d’ADN massivament entre la població del Tibet, fins i tot de criatures de 5 anys, i sense el consentiment dels seus pares. Segons un informe de Humans Rights Watch , es tractaria d’un recull sistemàtic de mostres que el govern xinès va començar el 2019 com a part d'una campanya de "detecció de delictes".

L’informe acusa la Xina de "vigilància policial intrusiva". En total, l'organització ha identificat campanyes de recollida en catorze localitats de la regió (inclosa una prefectura sencera, dos comtats, dues ciutats, dos municipis i set pobles), i altres poblacions tibetanes situades fora de la regió autònoma.

Tot i que no hi ha proves que suggereixin que aquestes mostres s'hagin obtingut per la força o que la gent s’hagués negat a participar-hi, es tractaria d’una greu violació dels drets humans. "No hi ha cap prova disponible que evidenciï una conducta delictiva, però una actuació massiva d'aquestes característiques no es pot justificar en cap cas com a necessària", assenyala l'organització.

Les operacions van començar el 2019 en el marc d'una campanya policial anomenada els Tres Grans (inspecció, investigació i mediació), dissenyada per ampliar el sistema policial intensiu de la Xina en algunes regions. Llavors, la policia xinesa hauria aconseguit dues licitacions governamentals per crear bases de dades locals d'ADN. Després de la publicació de l'informe, la directora de HWR a la Xina, Sophie Richardson, va assegurar: "El govern xinès ja està sotmetent els tibetans a una repressió generalitzada. Les autoritats estan prenent mostres de sang sense consentiment per reforçar les seves capacitats de vigilància". Segons explica a l'ARA l'historiador i professor d'estudis xinesos a la UPF, Manel Ollé, l'objectiu no seria cap altre que "enfortir el sistema de govern social de classes arreu del territori".

Però la recollida d'ADN per part de les autoritats xineses en regions minoritàries com el Tibet ve de lluny. En un informe publicat al gener, la policia xinesa ja va informar de les seves activitats al comtat de Chonggye per dur a terme el registre d'informació i la recollida de mostres d'ADN.

L'any 2019 l'oficina de seguretat de la ciutat tibetana de Chamdo va iniciar una campanya que recollia empremtes dactilars i mostres de sang dels seus residents per emmagatzemar-les en una base de dades policial que havia de servir per ajudar a capturar fugitius. Segons HRW, es va extreure sang a almenys mig milió de persones en aquest municipi. A l'abril la policia del comtat de Nyemo, al municipi de Lhasa, capital de la República del Tibet, va recollir mostres d'ADN a les classes de nens menors de cinc anys, sense el consentiment dels seus tutors.

El govern xinès justifica aquestes bases de dades genètiques com una eina d'investigació legítima, però des d'entitats com Human Rights Watch adverteixen que per ser-ho hauria d'estar curosament regulada. "La informació sobre l'ADN és summament sensible i pot facilitar una àmplia varietat d'abusos. Només es pot aplicar dins una mostra limitada i ha de garantir sempre la seguretat de la població", alerta l'informe.

El control xinès a les regions minoritàries

La regió autònoma del Tibet ha estat sota control de la Xina des que se la va annexionar fa més de 70 anys, en el que els tibetans descriuen com una invasió i Pequín afirma que va ser un alliberament pacífic del domini teocràtic. De la mateixa manera, regions frontereres com Xinjiang i Mongòlia també han estat sotmeses a repressions de llarga durada, especialment contra les pràctiques religioses i culturals de les minories ètniques.

En aquest sentit, Manel Ollé veu l'operació del Tibet similar a les que s'havien registrat a la regió de Xinjiang. "Fa anys que els uigurs i altres minories ètniques com els kazakhs estan sotmesos a una persecució sistemàtica del govern xinès i això és una mostra més d'aquesta repressió", explica l'historiador. Segons l'informe de HWR, tant a Xinjiang com al Tibet, les autoritats van ocultar intencionadament els motius de la recollida.

40 milions de persones

L'any 2000 el govern xinès va iniciar la creació d'una base de dades nacional que conté informacions d'ADN d'almenys 40 milions de persones i, segons investigadors de fora de la Xina, el 2013 va començar una recollida massiva a la regió autònoma del Tibet. Llavors el govern va declarar que l'objectiu era millorar l'atenció mèdica, però un informe de Human Rights Watch va alertar que, tot i que la legislació xinesa limitava l'accés a les mostres de persones implicades en casos penals, la policia havia fet campanyes massives sense cap necessitat específica.

Segons el grup de defensa de drets humans, qualsevol recollida forçada i l'ús posterior per part del govern constitueixen una greu intromissió en el dret a la intimitat. "Obligar les persones a donar o prendre mostres de sang sense un consentiment informat i atorgat de manera lliure pot violar la intimitat, la dignitat i el dret a la integritat d'una persona", alerta l'organització.

stats