Els interrogatoris

Junqueras es presenta com un "pres polític" i recorda que "votar no és un delicte"

El líder d'ERC diu que "mai" acceptaria la violència i denuncia un relat "retorçat" de la Fiscalia

Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
6 min
Oriol Junqueras (dreta), amb Raül Romeva i Joaquim Forn durant el primer dia del judici.

MadridEl judici del Procés, en directe

"Ara mateix em considero un pres polític". Així s'ha presentat Oriol Junqueras davant de la sala del judici al Procés. Després d'un any i mig de "silenci forçós", ha assegurat que és un "plaer" poder dirigir-se en castellà a la "ciutadania espanyola". Ja ha deixat clar des d'un inici que només respondria al seu advocat i no a les acusacions, tal com havien avançat fonts d'ERC, perquè es troba en una "situació d'indefensió", convençut que se l'acusa des de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox per les seves "idees i no fets".

Malgrat la presó preventiva, s'ha reiterat tot just començar en l'objectiu de la independència de Catalunya i ha insistit que "votar no és un delicte". "On està prohibit que treballar de manera pacífica per la independència de Catalunya és un delicte? [...]. Votar no és un delicte però impedir-ho per la força sí", ha puntualitzat sobre la violència policial l'1-O, i ha censurat que se'ls estigui jutjant per ser independentistes, i recordat que es va treure explícitament del Codi Penal que sigui delicte l'organització d'un referèndum.

L'interrogatori del seu advocat, Andreu Van den Eynde, s'ha centrat en la seva part inicial en un vessant nítidament polític, que ha viatjat des de la "censura del règim del 78" fins a les aspiracions sobiranistes i la sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut, el moment del "gir" majoritari a l'independentisme. En la segona part, ja després d'un recés de mitja hora, el líder d'ERC ha repassat els fets des del 20-D fins que va entrar a la presó el 2 de novembre, passant per la "violència policial" de l'1-O –ha incidit que els Mossos li van barrar el pas al seu col·legi de Sant Vicenç dels Horts i que mai els van dir que permetessin la celebració del referèndum– enfront del "civisme i la no-violència" de la població.

Sobre el relat de la violència

Junqueras ha assegurat que, des del seu "punt de vista", les "acusacions retorcen" la seva actuació perquè "res" –una paraula que ha repetit per activa i per passiva, igual que "mai"– del que van fer és un delicte. "Res, absolutament res", i ha subratllat que el seu partit, ERC, mai "ha acceptat, discutit o assumit" utilitzar la violència com a mitjà polític. Com a exemple ha posat les mobilitzacions "pacífiques" i massives organitzades per l'ANC i Òmnium en els últims anys, com la Via Catalana –ha recordat milers de persones "donant-se les mans" de punta a punta de Catalunya–. Ha emfatitzat que s'han fet des d'un "alt sentit de la responsabilitat" i evitant sempre "infiltrats" per garantir "l'ordre" i "l'actitud pacífica no-violenta".

Oriol Junqueras (dreta), amb Raül Romeva i Joaquim Forn durant el primer dia del judici.

"Interpretem l'autodeterminació com l'aplicació del principi democràtic que és recollit en tractats internacionals, que diu que quan hi ha una reivindicació reiterada, significativa i pacífica, se li ha de donar una sortida política. Ho hem intentat, ho intentarem sempre i ho seguim intentant també asseguts aquí i sigui quin sigui el resultat d'aquest procés", ha dit l'exvicepresident del Govern, que no ha amagat els objectius del partit que presideix: "[ERC] defensa la independència de Catalunya, una república, perquè és el millor mètode per construir una societat justa i igualitària que doni oportunitats a tothom".

La "cadira buida" de l'Estat

Junqueras, un dels líders de l'independentisme silenciat els últims mesos, ha utilitzat el banc dels acusats per fer política de rabiosa actualitat, després de la ruptura de relacions entre la Generalitat i la Moncloa pel cop de porta de l'independentisme als pressupostos generals de l'Estat, que obre la porta a eleccions a Espanya. "Resulta d'una ironia cruel que els que es neguen a dialogar sistemàticament acusin els que volen dialogar que el seu diàleg és pura retòrica", ha assenyalat el dirigent d'ERC, que ha defensat la via de la negociació amb l'Estat tot i lamentar que la "cadira sempre està buida". Junqueras ha enumerat una llista de casos paral·lels en què les administracions s'han posat d'acord perquè la ciutadania s'expressés sobre la relació territorial d'una comunitat política en un país: el Canadà respecte al Quebec, el Regne Unit respecte a Escòcia i Irlanda, Dinamarca respecte a Islàndia i Suècia respecte a Noruega. "En tots aquests casos la cadira no estava buida", ha destacat.

Vestit amb corbata –els dos últims dies no n'ha dut– i amb el pin de conseller, amb el rebuig a respondre a les acusacions Junqueras ha evitat entrar en el relat de la Fiscalia després de dos dies de cos a cos entre les defenses i les acusacions. Tampoc ha respost a l'Advocacia de l'Estat ni a Vox. L'exvicepresident del Govern s'ha convertit en el primer a declarar un cop ha acabat la resposta a les qüestions prèvies per part del president del tribunal. Manuel Marchena ha acceptat que els líders independentistes declarin en català per "raons emocionals", però no de manera simultània –tal com demanaven les defenses–. Després d'hora i mitja d'interrogatori, ha pres la paraula per primer cop l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que, a diferència de Junqueras, sí que ha accedit a respondre a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, no pas Vox.

Marchena ha advertit que no permetria entrar en "debats ideològics" durant els interrogatoris. Ho ha fet en referència a Vox, que exerceix d'acusació particular, però de manera implícita també era una advertència a l'independentisme. Però, tot i centrar-se en arguments polítics, el president del tribunal ha deixat parlar llargament el líder d'ERC. El Suprem és conscient que Europa té l'ull posat en aquest judici i que la sentència previsiblement acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, per això està intentant donar una imatge garantista i de transparència. Junqueras ha intervingut de manera àgil i molt expressiva. "Si hi ha tanta passió en les meves intervencions és perquè fa un any i mig que no puc parlar", s'ha excusat amb un somriure entre els llavis.

Vox ha intentat al final de l'interrogatori llançar totes les preguntes que tenia formulades, però Marchena li ha replicat que "la sala no es pot prestar a una escena en què una acusació formula preguntes i l'acusat diu si vol respondre o no". "Som absolutament respectuosos amb l'afirmació que [Junqueras] no vol contestar a les preguntes", ha afegit el president del tribunal.

Les raons per no contestar les acusacions

Junqueras no vol "legitimar ni la Fiscalia ni les altres acusacions" davant del que considera un "judici polític, una farsa judicial", segons fonts d'ERC. Serà la mateixa estratègia que seguirà l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, també representat per l'advocat Andreu van den Eynde, quan presti declaració. Si responguessin a les acusacions, segons fonts d'ERC, estarien "legitimant" tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat i Vox, i donarien un "minut de glòria" a qui ha "fabricat tota la causa general". Argumenten que no donaran la veu "ni a un partit d'extrema dreta que utilitzarà el tribunal per fer campanya electoral ni a la Fiscalia, que ha creat un relat inventat d'una falsa violència que tothom sap que no va existir".

Foto de família de la comitiva d'ERC a les portes del Suprem aquest dijous.

Suport d'una comitiva d'ERC i el JxCat

L'expectació mediàtica ha tornat aquest dijous a les portes del Suprem després d'un segon dia més tranquil per al torn de les acusacions en les qüestions prèvies. Una comitiva d'ERC, encapçalada pel vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent, ha acompanyat de bon matí l'entrada del furgó policial en què ha sigut traslladat Oriol Junqueras.

Aragonès ha assegurat que Junqueras succeeix Macià, Companys, Tarradellas o Irla com a "personificació de la repressió de l'Estat contra ERC". "Avui refermem el compromís amb els nostres ideals", ha assenyalat als mitjans abans de la declaració de Junqueras. "És un dia que s'escriurà als llibres d'història d'Espanya i Europa", ha dit Aragonès, que ha denunciat que la Fiscalia, l'extrema dreta i l'Advocacia s'hagin "unit en un fals relat de violència per criminalitzar un moviment polític".

En una altra comitiva, la de JxCat, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi –que avui hi assisteix com a públic–, s'ha centrat en parlar de la possible convocatòria d'eleccions anticipades a Espanya i ha censurat la "manca de valentia de Pedro Sánchez" després de "sucumbir a les pressions de companys de partit que prefereixen un govern de dretes amb Cs i que es manifesten amb la ultradreta contra la política".

Al seu torn, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assenyalat en un tuit que des d'avui, amb la declaració de Junqueras, "jutges, fiscals i acusadors veuran i sentiran el que és veritablement una muralla democràtica, la que tanta por els fa". "No deixar passar la repressió, no cedir davant la injustícia ignominiosa", ha afegit.

stats