Novè dia

Prova testifical

Urkullu confirma que Rajoy no garantia retirar el 155 si Puigdemont convocava eleccions

Admet el paper d'"intercessor" i subratlla a disposició del Govern al diàleg i a evitar la DUI

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

El judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

Els intents fins a última hora per evitar el xoc de trens amb la DUI i el 155 van tenir Iñigo Urkullu com un dels principals protagonistes dels fets d'octubre, i aquest dijous el lehendakari ha aportat el seu testimoni al Tribunal Suprem. En la novena sessió del judici contra el Procés, Urkullu ha engegat la segona tanda d'interrogatoris a testimonis de perfil polític, després que Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría reapareguessin en escena aquest dimecres per defensar l'aplicació del 155 i negar el paper de "mediadors" amb la Generalitat, espolsar-se les responsabilitats de l'operatiu policial del setembre i l'octubre del 2017 i traslladar la culpa de la violència de l'1-O al Govern de la Generalitat. I ho ha fet amb les respostes més concises i amb un contingut detallat de tota la fase d'interrogatoris. En poc més de 45 minuts ha relatat des del moment en què Carles Puigdemont li va demanar que fes de mediador amb la Moncloa vist el "bloqueig" fins a la DUI del 27 d'octubre, passant per les cinc propostes de diàleg que va posar damunt la taula.

Les reunions i converses amb Urkullu que Rajoy no va recordar al Suprem

A diferència de Rajoy, el president basc ha admès el seu paper d'"intercessor" des de l'estiu del 2017 entre el govern de la Generalitat i l'espanyol –tot i que ha especificat que mai es va arribar a negociar sobre el dret a l'autodeterminació ni el referèndum– i ha confirmat un dels aspectes clau dels fets d'octubre que va precipitar la declaració d'independència del 27 d'octubre. Urkullu ha descrit un president espanyol dubitatiu sobre la manera de respondre a l'1-O. Ha assegurat que Mariano Rajoy mai va arribar a garantir el 26 d'octubre que retiraria l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la intervenció de la Generalitat, si Carles Puigdemont decidia convocar eleccions autonòmiques. "No hi va haver una resposta taxativa del govern espanyol pel que fa el 155", ha assenyalat en resposta a l'advocat de Josep Rull, Francesc Homs. Ara bé, sí que ha admès que el president espanyol "no estava donat a l'aplicació del 155" i que per això hi va haver negociacions fins a l'últim moment.

Set dies d’octubre: les 140 hores que van canviar Catalunya

Urkullu ha recordat que durant el mes d'octubre "es feien plantejaments públics de suspensió de l'autonomia" amb el compromís de Pedro Sánchez i Rajoy per intervenir l'autogovern. Una de les actuacions a debat, segons ha revelat el lehendakari, eren les múltiples "interpretacions" de l'aplicació de l'article 116 de la Constitució, el que preveu declarar l'estat d'alarma i d'excepció a través d'una llei orgànica, però ha deixat clar que mai va parlar amb Rajoy sobre l'aplicació d'aquest article.

Trobades prèvies a petició de Puigdemont

També ha detallat que es va reunir amb Santamaría el 19 de juny a l'aeroport de Barcelona per sol·licitar-li una reunió amb Rajoy, que es va acabar produint el 19 de juliol, dos mesos i mig abans del referèndum. "A partir d'aquí van ser nombroses les converses i trobades amb diverses persones de diferents responsabilitats, de l'àmbit social, polític, econòmic, empresarial i cultural, vinculades amb la realitat catalana", ha assenyalat el lehendakari, que ha apuntat que des del 4 fins al 27 d'octubre les trobades i converses van ser freqüents. 

Urkullu i l’intent frustrat d’impedir la DUI i el 155

Una de les trucades amb Rajoy es va produir el 21 de setembre, l'endemà dels escorcolls de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia i altres equipaments públics de la Generalitat. "Li vaig traslladar que tot se n'estava anant de mare", ha apuntat Urkullu, preocupat per la "fractura social", i ha revelat que Rajoy li va assegurar que "cuidaria al màxim" tot el que es faria.

Rufián: "L'única violència que vaig veure va ser la de la policia"

Després d'Urkullu ha sigut el torn del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que ha manifestat que "l'única violència" que va veure a Catalunya va ser la de la policia l'1 d'octubre. Rufián ha explicat que durant la jornada del referèndum va observar gent "amb anhel de votar" i que moltes persones van "dormir als col·legis pel temor que vingués la policia". El diputat republicà no ha abandonat el seu to provocador i, a preguntes de Vox –ha considerat una "vergonya" que formés part de l'acusació–, ha negat que la lletrada del jutjat número 13 sortís pel terrat el 20 de setembre. "És una 'fake news' com que el castellà està perseguit a Catalunya", ha llançat Rufián.

Més tard ha pres la paraula l'exdiputat de CSQP i ex secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, que ha ofert el seu punt de vista de la concentració del 20-S i ha assegurat que va veure gent "entrar i sortir de manera normal" a la conselleria. "L'única cosa que vaig percebre com a molèstia a la Guàrdia Civil era el fum de la meva cigarreta", ha apuntat Fachin, preguntat per l'ambient de la mobilització. Sobre l'1-O, l'impulsor del partit Som Alternativa ha explicat que va participar en les iniciatives que van tenir lloc als col·legis electorals les hores prèvies del referèndum i, tot i no recordar si va fer crides a la ciutadania a fer-ho, sí que ha assegurat que no en va fer perquè la gent no hi anés.

Després que dimecres ja testifiqués l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, avui ha sigut el torn d'Ernest Benach, a petició de la defensa de Carme Forcadell, mentre que la setmana que ve li tocarà a l'actual president de la cambra, Roger Torrent. Benach ha defensat, igual que Forcadell, que la mesa no ha d'entrar en el contingut quan permet el debat de propostes i que tampoc, un cop admesa a tràmit aquesta mesura, no vol dir que entri en l'ordre del dia. Una manera de desvincular l'expresidenta del Parlament de l'última presa de decisió sobre les lleis de desconnexió i també la DUI.

Més continguts de