Per què el meu fill ja es passa al castellà amb 5 anys?

BarcelonaSi tens criatures escolaritzades en un col·legi de Barcelona o rodalia, segur que t’ha arribat aquest moment: quan veus, amb astorament, com el teu fill catalanoparlant amb 4 o 5 anys parla en castellà amb els seus companys de classe.

–Per què li parles castellà a la Lídia?
–Perquè parla castellà.
–Però també català.
–Parla castellà i jo li parlaré castellà.

Quan arriben companys nous, siguin de l’Argentina o del Pakistan, també els parla en castellà. I també és una situació que es repeteix al basar xinès o en una cafeteria on despatxa una dependenta de pell fosca. Per què passa, això? I per què tan aviat? ¿És positiu com a senyal d'empatia o és el primer pas cap a la minorització del català?

Quan els infants comencen a l’escola és quan sumen el català i/o el castellà a la seva llengua materna i sovint en surten mescles gracioses. "Les llengües no s’aprenen en compartiments separats, i menys el castellà i el català, que tenen un 80% d’intercomprensió. Un cop aprens la llengua, tot el que saps ho transfereixes a l’altra", explica la doctora en filologia catalana de la UB Mireia Galindo. Els infants no col·loquen cada nou idioma en un calaix diferent del cervell i l’obren per respondre-hi cada cop que se’ls parla en aquella llengua, de manera que el canvi al castellà no té una explicació neurocientífica, sinó social. Els infants es passen al castellà perquè és el que veuen i senten.

La força del grup

"A infantil els nens fan servir sobretot el seu idioma nadiu, que a Barcelona per a molts és el castellà. De mica en mica aniran aprenent català, però els primers anys el castellà és la llengua que predomina entre els alumnes. Tot i que fan moltes barreges, no és 100% castellà o 100% català", explica la mestra Zaira Albaladejo, que treballa en una escola pública al barri d’Horta. És fàcil veure el canvi de llengua al castellà com un simple gest d’adaptació o empatia. "Les persones tendeixen a convergir en els actes de parla cap a unes pràctiques que no generin conflictes o malentesos –explicava a l’ARA el filòleg de la UAB Enric Serra–. El més natural és que els parlants busquin inconscientment un espai còmode en què la comunicació flueixi sense problema".

Així doncs, quan els nanos catalanoparlants veuen que el castellà és majoritari, s’adapten. Quan arriba un alumne nou que no entén la llengua o detecten que el company no la parla prou bé, canvien per fer-l'hi fàcil. Però aquesta empatia inicial té conseqüències: "El problema és que el primer idioma amb què t’acostumes a parlar a algú és el que es consolida", afirma Albaladejo. Segons l'últim estudi sociolingüístic de la Generalitat, a 6è de primària a les escoles de ciutats grans només la meitat d'estudiants fan els treballs de grup a la classe sovint o sempre en català. I d'aquests mateixos alumnes, el 67% mai no parlen en català amb els amics fora de classe, o ho fan puntualment.

La gestió de la diversitat

Avui el castellà és, efectivament, la llengua de la majoria: només el 30% d’alumnes són catalanoparlants inicials. A les escoles públiques, a més, hi ha aules molt diverses (prop del 10% d’estudiants són estrangers) i la matrícula viva fa que constantment s’hi sumin nous companys que desconeixen el català. En algunes localitats del país, com a Salt, Palafrugell o Santa Coloma de Farners, "el fet que a les aules hi hagi molta diversificació lingüística quant a les llengües maternes fa que es trobi en el català la llengua referent que utilitza dins i fora de l’entorn escolar aquest alumnat", explica Anna Sarrà, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UdG. A l’àrea metropolitana, en canvi, el pes del castellà com a llengua materna, d’acollida i de socialització decanta la balança i la converteix en la llengua del grup, fins i tot a les escoles.

"Nosaltres parlem sempre en català, també als nouvinguts, perquè és la manera que l’aprenguin. Potser sí que als llatinoamericans en moments puntuals i crítics que no t’entenen pots passar-te al castellà", admet la mestra. Els alumnes necessiten entre dos i cinc anys per entendre i parlar català, amb més o menys desimboltura, en funció del seu origen i entorn. Però que arribin a tenir un bon nivell i a anar més enllà del context escolar ja dependrà de l’exposició i la socialització fora de l’aula. I aquí hi ha un altre hàndicap, ja que la llengua informal en moltes escoles, parcs, casals i extraescolars de l’àrea metropolitana és o el castellà o un bilingüisme desequilibrat, de manera que es perden palanques d’aprenentatge del català. "Que els dibuixos siguin en castellà i, de més grans, que els youtubers de referència parlin castellà fa que aquesta sigui una llengua molt atractiva per a ells", encara hi afegeix Mireia Galindo.

Repetir el que fan els adults

Els lingüistes estan d’acord que en el canvi de llengua hi actua bàsicament un mecanisme: el mimetisme. "Si el seu entorn es passa al castellà quan es troba una persona castellanoparlant, els nens fan el mateix", afirma Galindo. És una "conducta apresa" que veuen en els pares, professors, monitors i altres referents, i és la que aplicaran automàticament des que tindran prou domini oral. "Els nens fan el que veuen fer", corrobora la professora de lingüística a les universitats de Girona i de Perpinyà Carla Ferrerós. En efecte, el 75% de catalanoparlants adults canvien de llengua quan algú se'ls adreça en castellà.

"Però ja no és només això, a vegades ni esperem que ens parlin en una o en l'altra llengua, sinó que triem el castellà també a l’hora de dirigir-nos a interlocutors desconeguts, perquè el castellà és la llengua no marcada. Sabem que triar el castellà ens donarà menys problemes, assumim que així segur que ens entendran. El que anomenem «norma de convergència» és habitual en llengües que es troben en una situació de subordinació respecte d’una altra llengua dominant", afegeix Ferrerós. Les xifres de nou ho corroboren: només el 23,6% de catalanoparlants inicien les converses sempre en català. "Aquesta situació de desigualtat lingüística segur que els nens la perceben. Parlem en castellà amb desconeguts, no mantenim el català si algú parla castellà. Ells reprodueixen aquestes actituds", conclou la professora. Els pares, doncs, són els primers que haurien de canviar i guiar els hàbits lingüístics dels fills si pretenen sentir més català.

Però que aquesta sigui l'única llengua escolar ja és molt difícil. Els bagatges lingüístics dels alumnes poden ser molt més complexos que el binomi català-castellà. Un de cada 10 alumnes parla una tercera llengua a casa, i és una tendència a l’alça. "Tenir gent que domini altres llengües és un capital lingüístic, cultural, econòmic i social per la riquesa que representa. La diversitat és un recurs important –assegura Isidor Marí–. Una de les grans qüestions pendents és que s’informi millor totes les famílies de com educar els seus fills en diverses llengües. Es pot educar una criatura en 3 o 4 llengües sense cap problema, si es fa bé", conclou.