El Govern demana que tots els ajuntaments tinguin un responsable de llengua

BarcelonaQue cada ajuntament nomeni un responsable per liderar la política lingüística des d'una regidoria o comissionat. Que es desplegui un pla d'impuls del català adaptat a cada poble aquesta legislatura. Que s'incorporin clàusules lingüístiques en la contractació administrativa. Vetllar pel compliment de la normativa lingüística i corregir les transgressions. I que els treballadors de l'Ajuntament i tots els seus serveis respectin els drets lingüístics dels ciutadans i els puguin atendre en català. Aquests són els principals objectius de la moció que el Govern vol que s'aprovi a tots els municipis de tot Catalunya.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han enviat una carta a tots els alcaldes convidant-los que s'adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua. La carta incorpora una proposta de moció perquè es proposi als plens municipals. Diversos ajuntaments catalans ja han tingut la iniciativa de crear una regidoria de llengua per activar mesures concretes, com el cas de Girona, Sant Cugat o Vic, i últimament Barcelona ha incorporat una comissionada de llengua, entre altres. Ara volen que es generalitzi a tot el país. El conseller Vila animava els municipis, en una jornada de llengua impulsada per la conselleria, a pensar iniciatives més enllà de les classes de català.

El Govern creu que els ajuntaments tenen "un paper insubstituïble en la promoció de la llengua" i demana "integrar la mirada lingüística en totes les polítiques públiques locals", en àmbits com l'acollida dels nouvinguts, la cultura, l’esport, els casals de joves i de gent gran, les festes populars i el transport públic. De fet, la moció també proposa crear taules locals per la llengua per coordinar les accions lingüístiques del teixit associatiu, educatiu, cultural, esportiu i econòmic. Per això ofereixen l'assessorament del Consorci per a la Normalització Lingüística.

La moció que proposa el Govern reconeix el català com "la columna vertebral de la nació catalana, una llengua de cohesió i de futur" però també reconeix que, "tot i disposar d’un marc legal sòlid i d’un teixit institucional i social compromès, el català no ha assolit encara una oficialitat plena i efectiva en tots els àmbits de la societat", i en destaca tres reptes: "El domini desigual entre diferents sectors de la població, les dificultats per consolidar-se en alguns espais d’ús i el retrocés en d’altres".