TELEVISIÓ

Ares Teixidó: "Em dol que la gent em jutgi per haver format part de ‘Gran Hermano’"

La presentadora del 'Tot o res' parla de la seva nova etapa a TV3 i del seu pas pel 'reality' de Telecinco

Fa més d’una dècada que treballa a la televisió, però la fama li va arribar fa dos anys quan  va entrar a la casa de Gran Hermano VIP. Després d’ un breu pas per Antena 3, amb El amor está en el aire, Ares Teixidó (Lleida, 1987)  va estrenar el dia 9 Tot o res, el nou concurs dels vespres de TV3.

Com han anat els primers programes? Com t’hi estàs sentint?

M’hi trobo molt còmoda, la veritat. Presentar un concurs era una de les coses que em faltava fer en l’àmbit professional i m’hi estic sentint molt a gust, com a casa.

Què suposa per a tu treballar a TV3?

És un privilegi, el gran pas en la meva carrera. Fa 11 anys que em dedico als mitjans de comunicació, i tot i que vaig estar a 8TV i a Canal Català, TV3 era una assignatura pendent. Quan em van trucar no m’ho podia creure!

Arribes per substituir un programa que feia set anys que funcionava, al qual la gent li tenia un cert carinyo... Això és una pressió afegida?

“Un cert carinyo” no: molt de carinyo!  El gran dictat ha sigut el concurs d’aquesta casa: ha arrossegat molts èxits i tenia al capdavant un gran presentador com és l’Òscar Dalmau. Jo l’admiro, i és tan admirable el recorregut que ha tingut el programa que crec que quedarà en el record dels espectadors per sempre. Espero que la gent ens aculli amb el mateix carinyo, però entenc que és impossible, o improbable. Nosaltres intentem fer una altra cosa, però amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió. De fet, part de l’equip d’ El gran dictat és al Tot o res. Això em fa sentir més segura.

¿T’ho prens com un projecte a llarg termini, de set anys per exemple?

No penso en durada, però m’agradaria poder gaudir molt de temps del Tot o res. El secret d’aquesta professió és formar part de projectes que t’il·lusionin, que et facin créixer en l’aspecte professional i fins i tot personal. I el Tot o res reuneix aquestes característiques. Tant de bo en poguéssim fer moltes, moltes, moltes entregues.

Molta gent et coneix per haver participat a Gran Hermano VIP . ¿Creus que és la millor carta de presentació per arribar a TV3 a conduir un concurs?

Segurament no, però els demano que em donin una oportunitat. El més fàcil és jutjar: “Què hi fot una concursant de Gran Hermano presentant un programa de cultura general?” Sí, jo he estat a Gran Hermano, però fa deu anys vaig formar part d’un programa sobre sexe i abans vaig servir copes a les nits per pagar-me el pis. Jo em sento molt orgullosa del meu creixement personal i em dol una mica que la gent em jutgi precisament per haver format part d’allò. No renegaré mai d’haver estat a Gran Hermano, soc una defensora del format. No m’agrada el que hi ha després, tots els programes que se n’alimenten, però ser allà dins, com a experiència personal, és increïble. Hi ha gent que fa el Camí de Sant Jaume o que se’n va a l’Índia... doncs jo he estat a Gran Hermano i us puc assegurar que a nivell emocional el que passes allà és molt heavy, i jo ho puc explicar i algun dia ho explicaré als meus fills.

¿I des del punt de vista professional, t’ha ajudat?

Semblava que em faria mal, però jo tenia molt clar que un cop sortís no volia veure’m implicada en aquell entorn ni anar a cap plató a matar-me amb ningú. No va ser fàcil, esclar! Em vaig plantejar marxar a fora perquè aquí m’oferien un tipus de tele que no feia per a mi. La qüestió va ser desaparèixer un temps, per més greu que em sabés. Però l’11 de gener va fer dos anys que vaig entrar a Gran Hermano, i el dia 9 vaig estrenar un programa a TV3. Uau! Molt bé! N’estic molt orgullosa. M’he tret l’etiqueta: sembla que qui entra a Gran Hermano ha de seguir aquest camí. No, no! Jo he demostrat que si vols pots sortir-ne.

¿La relació amb Mediaset va acabar malament per culpa d’això?

No, simplement es va acabar. Ells creen personatges, i jo em vaig convertir en un personatge de pes. Quan surts necessiten treure’n partit, i jo ho entenc, cap problema. Simplement vaig dir que no moltes vegades: ells tenien unes idees per a mi i jo m’esperava que em proposessin coses diferents. I va aparèixer Atresmedia amb un projecte molt més interessant, que malgrat que  no va anar bé a mi em va permetre brillar com jo volia.

¿Sabent tot això, tornaries a participar a Gran Hermano ?

No, però no per mi. No hi entraria per la família: l’únic sentiment dolent que et queda és la culpabilitat d’haver fet patir els teus. Jo hi entenc, de tele, però no li expliquis al meu pare com funciona això, ell no es podria imaginar mai els nivells a què es va arribar. Les famílies pateixen moltíssim. De fet, em van proposar Supervivientes després de Gran Hermano, però no. No ho faria més.

Feia vuit anys que treballaves a canals espanyols. Tenies ganes de tornar a Catalunya?

Sempre he volgut tornar a casa: soc una persona molt familiar. Viure aquí em dona una qualitat de vida que no m’ha donat mai Madrid, però per contra li he d’estar agraïda perquè m’ha donat feina quan aquí no en tenia. El 2015  vaig tornar uns mesos a 8TV amb Trencadís i ara arriba el Tot o res, i jo feliç, evidentment. És com tancar el cercle: ahir vaig fer 30 anys, i miro enrere i penso: “Ets just on volies ser”.