DÍGITS I ANDRÒMINES

Facebook vol tornar a ser el que era

La xarxa social més gran del món esquiva el problema de les notícies falses eliminant tot el contingut informatiu de les pàgines principals dels usuaris

Facebook ha començat l’any fent dissabte. Mark Zuckerberg, creador de la xarxa social, va declarar el 5 de gener que el seu objectiu personal per al 2018 -en anys anteriors s’havia proposat córrer 587 quilòmetres, incorporar la intel·ligència artificial a casa seva, aprendre mandarí i visitar tots els estats dels EUA- era “arreglar Facebook”, reconeixent que no funcionava malgrat unes xifres estratosfèriques d’usuaris, facturació i beneficis. Adam Mosseri, vicepresident de l’empresa, ha concretat ara la primera mesura, confirmant les pistes que Zuckerberg havia apuntat el mes de novembre: modificar l’algoritme que determina quin contingut veu cada usuari a la seva cronologia, per prioritzar-hi les publicacions dels amics i familiars per sobre del material públic, procedent de marques i mitjans de comunicació. També afavorirà el contingut que generi molts comentaris, per sobre del que sigui molt popular però no tingui interaccions. Segons Mosseri, es tracta de fomentar la participació i la comunicació entre els usuaris de la xarxa, recuperant fins a cert punt l’esperit original. En aquest aspecte, l’indicador d’èxit serà el temps de permanència: com més durin les sessions, més publicitat veuran els usuaris.

Com és natural, les marques podran continuar contractant anuncis, que són el negoci de Facebook, però ja no es mostraran a la cronologia, l’espai central de la pàgina que veu cada usuari. En canvi, les notícies d’actualitat publicades pels mitjans a les seves pàgines de Facebook ja només es veuran destacades si algú del nostre cercle ens les recomana, a diferència del que passava fins ara, en què l’algoritme decidia forçar-ne l’aparició. Els mitjans de comunicació, per tant, perden un canal de difusió que els permetia adreçar-se a una audiència potencial de més de 2.000 milions d’usuaris actius mensuals (23 milions a Espanya).

Els més malpensats creuen que Facebook abandona així l’intent de tallar la difusió de notícies enganyoses o directament falses mitjançant la seva plataforma, després d’un any rebent crítiques dels usuaris i amenaces d’alguns governs per la seva contribució al fenomen de les fake news. Ni els acords amb organitzacions de verificació ni la contractació de centenars d’empleats per revisar el contingut i etiquetar-lo com a potencialment fals han estat suficients. Fins i tot s’ha produït l’efecte contrari: s’ha notat un increment de clics morbosos a les notícies marcades com a falses, i es van haver de substituir aquestes marques per enllaços cap a informacions solvents sobre el mateix tema. Relegant ara tot el material informatiu a un segon pla, evita complicar-se l’existència havent de destriar el gra de la palla. També queden descartats experiments com la segona pestanya específica per a notícies que la xarxa ha estat provant en sis països que, junts, representen menys de l’1% del trànsit total.

Caldrà veure si els usuaris individuals recuperaran el costum de comunicar-se amb el seu entorn mitjançant Facebook: últimament aquesta funció s’ha desplaçat a les aplicacions de xat per a mòbil. En canvi, és segur que els mitjans de comunicació digitals patiran una davallada de visites, més marcada com més orientats estiguin a la difusió viral. Els mitjans que practiquen el periodisme tradicional es veuran menys afectats. Una gran part dels lectors hi arriben directament o mitjançant algun cercador, i la proporció del seu trànsit procedent de Facebook ja havia anat minvant durant els últims mesos; en la majoria dels casos és ara entre el 10% i el 15% del total. Molts, a més, han anat construint comunitats de lectors en altres plataformes com els canals de Telegram, els ressuscitats butlletins per correu electrònic i les alertes informatives a les aplicacions mòbils pròpies.

En canvi, les webs de nova creació basades en la pesca de clics, amb vídeos i notícies virals redactades especialment per atreure visitants de les xarxes socials, podrien patir efectes devastadors: ' BuzzFeed', que rep de les xarxes socials més del 40% del seu trànsit, ha anunciat aquesta setmana que acomiadarà 45 persones de la seva edició britànica, poc després de desfer-se d’un centenar de treballadors més a la matriu dels EUA. Serà interessant veure l’efecte sobre les nombroses pàgines d’aquí dedicades al material susceptible de ser propagat, i fins i tot sobre la línia editorial de diaris que havien estat respectats en paper però que han caigut en la frivolitat extrema en les seves edicions digitals.

Tot i això, Facebook no deixarà de canalitzar una bona part de la dieta informativa dels ciutadans: les aplicacions de xat per a mòbils han desplaçat Facebook i Twitter com a canals preferents per difondre i rebre en privat o en grup enllaços de notícies, siguin verídiques o no, però la mateixa empresa no només és propietària de les dues més populars -WhatsApp i Facebook Messenger-, sinó que acaba d’activar Instagram Direct, l’equivalent de les anteriors per als usuaris addictes a la xarxa d’intercanvi de fotografies. Tot queda a casa. I si el nou règim acaba no resultant profitós per a Facebook, sempre poden tornar a canviar l’algoritme. Segur que trobaran alguna excusa per fer-ho.

Més continguts de