Poc entusiasme amb el nomenament de Borrell

BarcelonaBorrell va presentar-se com a candidat a eurodiputat. Va argüir que "les circumstàncies actuals" l'obligaven a renunciar al càrrec per poder ser ministre. Com és natural, no va especificar quines eren ni si ja existien quan va decidir optar a l'elecció. Pocs dies després, renuncia a la cartera d'Afers Exteriors –¿no era tan vital exercir de ministre?, ¿què se n'ha fet, de les circumstàncies?– per poder ser cap de la diplomàcia europea. Carrera política de circumstàncies. Això després dels seus números agres (i vergonyosos) davant dels periodistes, d'eleccions d'indumentària paternalistes i extravagants o de declaracions desafortunades, com quan va dir que els EUA "l'únic" que havien fet era "matar quatre indis". Pura diplomàcia, 'tete'.

Però diria que no és per aquest dubtós currículum que, en general, la premsa li dispensa una felicitació glacial. D'una banda, hi ha la caverna, que abans es deixaria arrencar un braç que congratular algú del PSOE. Aquests diaris ho venen com a fracàs de Sánchez: "Merkel sotmet la pinça Macron-Sánchez" ('Abc') o "L'eix franco-alemany copa el govern de la Unió Europea" ('El Mundo', que ni tan sols inclou una foto seva). Però és que fins i tot a 'El País' ho donen discret. El titular és "Dues dones conservadores presidiran la Comissió i el BCE". Borrell s'ha de conformar amb l'últim dels tres subtítols, la qual cosa reforça la teoria de la puntada de peu cap amunt, per part de Sánchez. Així doncs, Borrell només aconsegueix els titulars de portada a 'La Vanguardia', 'El Periódico' i l'ARA. És comprensible, tenint en compte el protagonisme del personatge en l'actualitat recent. Però potser a Catalunya estem donant al càrrec més importància de la que veritablement té: a les portades internacionals, el seu nom brilla per la seva absència. No deuen estar al cas de les famoses circumstàncies.