PAREU MÀQUINES

Politico i Puigdemont: un 'click bait' vestit d'Armani

El mitjà encarrega una anàlisi geoestratègica a algú que ventila les seves fòbies a les xarxes socials

Politico té tot el dret de món a considerar Puigdemont una amenaça capaç “d’arruïnar” el 2017. Com que l’assumpte polaritza a Catalunya i a Espanya, tothom se n’ha fet ressò, alguns posant-se les botes, altres amb un punt més de mesura. Ara bé, la credibilitat del mitjà pateix una sotragada pel fet que el text el signa algú que s’ha posicionat clarament per un dels dos bàndols en aquest conflicte que enfronta partidaris i detractors d’una Catalunya independent. Una repassada al 'timeline' del subjecte deixa clar que ha pres partit. Parla del “vell racisme català”, de si els d’Angry Birds haurien de crear el joc “Angry Catalans” o retuiteja continguts dels mitjans més cavernícoles. Així, el que hauria de ser una anàlisi de factors econòmics i geoestratègics sembla més aviat un arbitrari catàleg de fílies i fòbies no gaire meditat: coses que passen quan només beus de les fonts que ragen rojigualdes. Però el tema, aquí, no és el periodista, sinó el mitjà. Politico falla en assumir com a pròpia el que hauria de ser, com a molt, una opinió individual, convenientment etiquetada com a tal. Falla a l’hora de no encarregar un assumpte així a algú més neutral, perquè el posicionament barroer no juga precisament en favor de l’autoritat. Falla en deixar que es compari el referèndum amb un Barça-Madrid i que ho firmi un individu que té Sergio Ramos com a avatar de Twitter. I falla en no exigir als seus periodistes un comportament a les xarxes socials que no mini la credibilitat dels seus articles.

Ara, a Politico –que la saben ben llarga– l’encerten en una cosa: s’han assegurat l’estona d’atenció que pretenien aconseguir. Han fet 'click-bait'. Vestits d'Armani, però forçant el clic igualment. Jo mateix ara em sento corresponsable d’alimentar una bola que, en el fons, no és de neu sinó de palla.

Més continguts de