Així és la comèdia d'ultradreta

Barcelona"Vamos a volver al 36, la izquierda que gobierna ya se llama Frente Popular". A banda de ser una crida guerracivilista poc dissimulada i una possible denúncia per delicte d'odi, la cançó que Los Meconios van interpretar el cap de setmana passat a Viva22, l'acte polític de Vox, serveix per visibilitzar una comèdia espanyola molt de dretes. Tan de dretes que limita pels marges del que seria ultra. No són gaires, ni tenen gairebé cap representació als mèdia generalistes, però són ocupants habituals de la xarxa de mitjans més conservadors, com esRadio, OK Diario o Libertad Digital, i del seu medi natural, les plataformes de streaming. És l'humor d'extrema dreta, un fenomen que s'ha anat engreixant a mesura que ho feia la sensació d'impunitat, el creixement de Vox a les institucions i l'èxit de l'etiqueta políticament incorrecte.

La majoria dels noms vinculats a la comèdia ultra fa temps que formen part de l'ecosistema de plataformes de podcast, YouTube o Twitch. Tots segueixen un mateix patró: ridiculització del que anomenen correcció política, indignació davant de la coneguda com a cultura de la cancel·lació i befa de col·lectius minoritzats, com el feminisme, la comunitat LGTBI+ o els immigrants. Aquest fenomen és especialment potent als Estats Units, on s'han convertit en un altaveu del missatge radical de l'alt-right.

Entre les moltes hores de contingut conservador que es poden trobar a les plataformes també s'hi ha colat l'humor. Programes a internet, com The daily wire, de Ben Shapiro; InfoWars, d'Alex Jones, o el podcast del còmic Joe Rogan formen part d'aquests espais en què la ultradreta nord-americana i el trumpisme conspiranoic han trobat camp per córrer. Aquí són habituals noms com el còmic de stand-up Owen Benjamin, conegut per les seves proclames antisemites i homòfobes i per ser l'humorista que va dir nigger a Barack Obama, o Alex Stein, molt mediàtic aquests dies per preparar un xou de comèdia amb Gavin McInnes, líder dels Proud Boys –una organització nacionalista blanca i d'extrema dreta–, a la Universitat de Pennsilvània. S'anomenen trols o còmics políticament incorrectes, però han acabat sent la línia dura i extrema d'una tendència seguida per diversos tòtems de la comèdia nord-americana, decidits a allunyar-se dels postulats de l'esquerra postmoderna. És el cas de Dave Chappelle (que sempre té en el punt de mira la comunitat LGTBI+, especialment les persones trans), l'obertament republicà Nick DiPaolo o l'eminentment provocador Bill Burr.

A l'estat espanyol hi ha una majoria d'humoristes que es declaren obertament progressistes, però la història mostra una gran tradició de còmics espanyols conservadors. Josema Yuste, Arturo Fernández –que va arribar a afirmar que Franco quedava a la seva esquerra–, Luis Sánchez Polack, Tip, Quique San Francisco o Arévalo han estat humoristes d'enorme popularitat que, generalment, no han tingut problema en reconèixer la seva afinitat amb la dreta. Tot i que avui les esquerres espanyoles dominin numèricament el sector, la bandera del políticament incorrecte ha servit per amagar actituds, com a mínim dubtoses i que estan a l'ordre del dia. És el cas del monologuista català Toni Moog, que sota l'autodefinició de canalla i suapollista s'ha convertit en un declarat enemic del feminisme, o del podcast Estirando el chicle, que van convidar al programa la comedianta Patricia Sornosa, que té un discurs obertament transfòbic.

El gran exponent de la comèdia conservadora espanyola d'avui dia són el Grupo Risa. Formats per David Miner, Óscar Blanco i Fernando Echeverría, es van fer populars gràcies a José Antonio Abellan, a la Cope, però va ser amb el locutor ultra Federico Jiménez Losantos que es van convertir en els humoristes de capçalera de la dreta. A partir del 2010, i després de la sortida de Jiménez Losantos de la cadena episcopal, el Grupo Risa va passar per diversos mitjans d'extrema dreta com esRadio o 13TV. D'aquí tornarien a la Cope el 2013, on encara participen en diversos programes amb els seus esquetxos d'humor obertament antiprogressista i fent befa dels partits i moviments d'esquerra.

Pel que fa als ara populars Meconios, el que els converteix en humor d'ultradreta no és que actuïn en un xou de Vox, sinó que pràcticament tot el seu contingut segueix l'ideari del partit. Són un duet, Sergio i Mario, que fan cançons i gags semblants als que podrien fer un grup com Venga Monjas, però d'ideologia feixista. El seu canal del YouTube, el medi natural de la seva proposta, suma 159.000 seguidors en els 142 vídeos publicats en els últims 5 anys. El tercer personatge en discòrdia és InfoVlogger, també participant en el xou ultranacionalista i que dobla en seguidors Los Meconios, amb 321.000. Fent una passejada pel seu canal, el seu clip més popular és Nueve reglas para ser un progre en España, en el qual satiritza el votant de partits d'esquerres. El segon amb més acceptació és un vídeo en què apareixen moltes de les estrelles del conservadorisme youtuber espanyol. Hi podem veure cantant i ballant personatges tan polèmics com Un Tio Blanco Hetero, Ivette en el País de la Progresía, Wall Street Wolverine i el col·leccionista de denúncies per propagació de fake news Alvise Pérez, entre d'altres. Entre tots, canten irònicament "Somos la resistencia, somos fachas", la mateixa cançó que va fer fortuna aquest cap de setmana a Madrid en l'acte de Vox.

En el panorama d'influencers d'ultradreta hi ha criptobros, agitadors polítics i cada cop més humoristes. Una nova batalla cultural que anirà posant més peces sobre la taula per guanyar el relat entre l'esquerra transformadora i la dreta més intolerant.