Una nova llei (de mínims) per a la Corporació

Els partits aproven la reforma per unanimitat però deixen fronts oberts

ÀLEX GUTIÉRREZ / ALBERT CASTELLVÍ

Amb la poc habitual estampa del Parlament en ple aplaudint, a una i altra banda del passadís, aquest migdia s'ha aprovat la modificació la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Un total de 127 vots a favor, cap en contra i cap abstenció han consagrat que, a partir que es publiqui al Diari Oficial, l'ens públic passi a estar gestionat per set membres, en comptes dels sis actuals. I, més important, que el seu nomenament s'hagi de fer per una majoria reforçada de dos terços dels parlamentaris, la qual cosa obliga als pactes entre partits (ja que les candidatures han de comptar amb el suport d'un mínim de tres grups).

Tot i que la modificació de la llei dista de ser una remodelació de cap a peus, arribar fins aquí no ha estat fàcil, i d'aquí l'entusiasme –ni que sigui amb reserves– expressat pels diferents grups del Parlament. L'afer s'arrossegava des de feia dues legislatures i havia anat quedant encallat. El desllorigador va ser el retoc de l'article que obliga als consensos i l'augment en una del nombre de cadires, d'acord amb la creixent fragmentació al Parlament. Tot i que la llei determina que els membres han de ser "persones amb mèrits professionals rellevants", a la pràctica cada partit presenta propostes per a un nombre de cadires proporcional a la seva representació. Amb la composició actual de la Cambra, l'escenari més probable és que dos membres els proposi ERC, dos més JxCAT, un Ciutadans, un el PSC i un els comuns.

L'aprovació de la llei obre la porta a renovar un consell de govern que ja només conservava quatre dels seus sis membres i, a més, amb mandats caducats des de fa més d'un any i mig. Ara bé, passar de l'acord pel model a la proposta d'unes persones concretes no serà fàcil. A finals del 2018, JxCat, ERC, Ciutadans i el PSC van elaborar un pacte per renovar la Corporació que incloïa Saül Gordillo, l'actual director de Catalunya Ràdio, com a proposta de president per part d'ERC. La formació republicana també proposava Rosa Romà, actualment degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, com a consellera. En el cas de JxCat, els noms que s'impulsaven van ser els de dos periodistes, Miquel Calçada (que va ser també candidat de Junts pel Sí a les eleccions del 2015) i Sílvia Cóppulo. Per part del PSC es proposava el gestor cultural Xavier Marcé, exvicepresident de Focus i actual regidor del partit a Barcelona, mentre que Ciutadans optava per Eladio Jareño, excap de premsa del PP català i aleshores director de Televisió Espanyola. Les declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la via eslovena, van fer saltar pels aires l'acord aquella mateixa setmana, ja que Ciutadans es va fer enrere. 

Aquell pacte frustrat entre partits ideològicament molt distants ha planat sobre el debat parlamentari d'aquest dimecres. Des del grup de Catalunya en Comú Podem, Marta Ribas ha reclamat que, un cop aprovada la llei, els partits renovin l'òrgan de govern de la Corporació "entenent quin és l'objectiu de fons" de la reforma, i no amb "nous acords Frankenstein de portes tancades que no responguin al que és l'objectiu final d'aquest modificació". En canvi, Josep Riera, de JxCat, ha demanat "que es deixi de parlar de pactes de despatxos o pactes de partits, perquè qualsevol acord que compleixi la llei, no serà ni una cosa ni l’altra", sinó "un acord entre grups
parlamentaris". 

Per la seva banda, el socialista David Pérez s'ha dirigit als diputats de Ciutadans per recordar-los que ara cal "posar noms" a aquesta nova llei, i que per aconseguir-ho caldrà "pactar entre tots". "Hem de pactar amb ells, tranquil·lament, com ho hem fet avui: amb Esquerra, amb Junts per Catalunya, amb la CUP, amb En Comú Podem", ha subratllat, i ha advertit: "Si arribem a aquest acord [l'hem de mantenir] fins a l'últim minut. No ens podem tirar enrere perquè hem arribat a un acord amb gent amb qui no podem arribar a acords".

Acord de mínims

La majoria de formacions han coincidit en el fet que la reforma de la llei aprovada avui és un "acord de mínims". El text que s'ha votat al ple és el resultat del treball d'una ponència que, segons ha exposat Josep Riera, davant la urgència per reformar el sistema d'elecció dels càrrecs directius de la CCMA, va optar per centrar-se exclusivament en aquest punt i "deixar fora de la discussió les esmenes que entraven a reconsiderar el model i el marc tant del Consell de l’Audiovisual com de la Corporació".

"Avui fem un pas que no és definitiu, ni molt menys, però sí un pas endavant", argumentava des de Ciutadans David Mejía, que considera que, a partir d'ara, "s'ha de parlar de quin és el model de televisió pública que volem, quina és la seva estructura, quin és el seu organigrama, quin és el paper que han d’adoptar els treballadors en el marc de la direcció de la Corporació". En la mateixa línia, la diputada del PP Esperanza García ha afirmat que "la reforma no només ha de ser dels òrgans de govern", sinó que "s'ha de fer una reflexió profunda de quin és el model de mitjans de comunicació públics que volem". Per la seva banda, Adriana Delgado, d'ERC, ha reconegut que queden "debats encara per entomar, com la cogestió", i ha demanat seguir treballant "per a un nou model de la Corporació". 

En aquest sentit Marta Ribas ha subratllat que la modificació legal aprovada avui permet "revertir la contrareforma" aprovada l'any 2012 per CiU i el PP (aleshores, el seu soci parlamentari), que va obrir la porta a escollir els membres del consell de govern per majoria absoluta, en comptes de fer-ho amb una majoria reforçada de dos terços. Segons ella, els efectes d'aquell canvi van ser "empetitir la pluralitat en qui governa els nostres mitjans públics" i "tenir-los lligats a negociar el pressupost any a any, perquè no s'aprova un contracte programa plurianual". Segons creu, "TV3 i Catalunya Ràdio han perdut pluralitat i consens de país i han passat a ser uns mitjans amb una direcció sotmesa, també per l’element econòmic, a les voluntats del Govern". 

Cal tenir en compte, en realitat, que la possibilitat de nomenar els consellers per majoria absoluta (en segona votació) no es va arribar a aplicar: el consell de govern actual va ser nomenat el 2012 amb 106 vots a favor (de CiU, PP, PSC i Solidaritat Catalana per la Independència), 21 en contra (ICV i ERC) i 3 abstencions (Cs). Ara bé, el fet que existís aquesta possibilitat limitava la capacitat de maniobra dels partits de l'oposició a l'hora de negociar la composició del consell. 

D'altra banda, Esperanza García i Josep Riera han recordat que qui primer va obrir la porta a fer nomenaments a la Corporació sense el suport de dos terços de la cambra va ser el tripartit que presidia José Montilla, que l'any 2010, davant el bloqueig parlamentari a l'hora de nomenar un nou president entre els 12 membres que tenia aleshores el consell, va aprovar un decret que permetia escollir-lo per majoria absoluta. Dos anys més tard, aquesta opció es va estendre a l'elecció de qualsevol dels membres de l'organisme. 

Queda, en tot cas, un gran meló per obrir: el del sistema per escollir els directors de TV3 i Catalunya Ràdio. En el text aprovat ara es diu que haurà de fer-se per concurs públic, la qual cosa suposa un canvi radical del model vigent, en el qual aquests nomenaments són una discrecionalitat del president de la CCMA que el consell havia d'aprovar. Ara bé, les modificacions només diuen que serà el mateix consell de govern el que haurà de determinar com es reglamenta aquest concurs. Per tant, ni que sigui indirectament, es fia aquest punt a un eventual acord polític entre membres escollits per les diferents sensibilitats parlamentàries.

Les opcions de Gordillo

Un cop els partits s'han posat d'acord amb les regles del joc, ara falta que efectivament siguin capaços de jugar sense aixecar-se de la cadira fins a culminar el nomenament d'un nou consell de govern. La gran incògnita és saber si ERC tornarà a presentar Saül Gordillo com a candidat a presidir la CCMA, tal com va fer desembre. Si l'escenificació parlamentària té algun significat, el periodista va assistir a la sessió –no, en canvi, el seu homòleg a la televisió, Vicent Sanchis– i va ser saludat nominalment des del faristol de l'hemicicle per Adriana Delgado, diputada d'ERC.

L'opció de Gordillo semblava improbable fa uns mesos, però les coses poden haver canviat. El diputat del PSC David Pérez va anunciar en una comissió de control del març que no li donaria suport si tornava a ser candidat a presidir l'ens. Fonts socialistes consultades per l'ARA, però, matisen ara aquesta postura i indiquen que, abans de pronunciar-se sobre els noms, esperaran que hi hagi una proposta "per part dels partits de la majoria". El suport de JxCat també es posava en dubte, tenint en compte que Gordillo va acusar la presidenta en funcions, Núria Llorach –proposada pels exconvergents–, d'haver-li aplicat "pressions insuportables" per emetre l'anunci de l'1-O a Catalunya Ràdio quan, al seu parer, la decisió corresponia al cap de màrqueting. Tant Gordillo com Llorach estan processats per desobediència. Tot i la mala maror generada pel xoc entre línies de defensa en conflicte, fonts de JxCat consultades per aquest diari eviten el veto a noms concrets i expliquen: "Abans que parlar de noms, ens haurem de posar d’acord sobre quants noms proposa cada grup".

Cs es queda sol volent eliminar el CAC

La modificació legislativa també abraçava el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. En aquest cas, s'incorpora també la necessitat del consens de dos terços i tres grups. Però l'ens regulador perd una cadira i passa de sis a cinc membres.

Durant el ple, Ciutadans va defensar la seva esmena segons la qual s'havia de procedir al desmantellament progressiu de l'autoritat audiovisual catalana. El partit taronja, però, es va quedar sol votant-la, ja que la resta de partits la van rebutjar. Ni tan sols el PP va secundar la proposta, i això que la diputada Esperanza García va criticar l'organisme: "Què ha fet el CAC durant aquests últims anys? Ha servit només de censura i de sanció dels mitjans de comunicació que no eren nacionalistes, públics i privats. També ha servit com a ple aval a tota la manipulació i la hispanofòbia nacionalista que caracteritzen les emissions de Catalunya Ràdio i de TV3". A l'hora de justificar la seva postura, però, va admetre que "la funcionalitat és positiva" i que "encara queda marge per a un petit benefici, escàs, del seu funcionament correcte i acurat a la llei".

David Mejía, de Ciutadans, va defensar-ne l'eliminació: "Nosaltres sempre hem estat partidaris de la seva supressió, i no ens n’amaguem, ja que considerem que ha demostrat amb les seves decisions que només serveix per blanquejar els excessos comesos des de les direccions dels mitjans públics".

Més continguts de