Mèdia 05/12/2018

Saül Gordillo presidirà la CCMA després d'un pacte entre JxCat, ERC, Ciutadans i el PSC

Eladio Jareño deixarà TVE per ocupar la cadira corresponent al partit taronja

Albert Castellví
6 min
Saül Gordillo

BarcelonaUn pacte entre JxCat, ERC, Ciutadans i el PSC permetrà desbloquejar, amb més de vuit mesos de retard, la renovació del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Segons l'ACN, l'acord entre les quatre forces situarà al capdavant dels mitjans públics l'actual director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, que serà un dels dos noms proposats pels republicans juntament amb Rosa Romà, que actualment és degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Dues cadires més correspondran a consellers proposats per JxCat, que ha escollit dos noms vinculats des de fa anys amb els mitjans públics catalans: Miquel Calçada i Sílvia Cóppulo. Les altres dues places del consell, que teòricament haurien correspost a Ciutadans (és el partit amb més presència al Parlament), se les repartiran finalment la formació taronja i el PSC, a qui Ciutadans ha acceptat de cedir un dels dos llocs. El nom proposat pels socialistes és el del gestor cultural Xavier Marcé, vicepresident del grup Focus.

Pel que fa a Ciutadans, segons ha avançat 'El Periódico' i ha confirmat l'ARA, el nom que proposarà per entrar al consell de la CCMA és el d'Eladio Jareño, que haurà de dimitir del càrrec de director de Televisió Espanyola, que ocupa actualment. Fonts de la formació asseguren que aquesta elecció respon a una aposta perquè dins del consell "hi hagi professionals del sector que no estiguin controlats per l'independentisme", que puguin fer la seva tasca de fiscalització i control" i que "pugin vetllar per la neutralitat i la pluralitat, tan absents durant tot aquest temps en els mitjans públics catalans".

Jareño, que havia sigut el cap de premsa del PP a Catalunya entre el 2008 i el 2014, sota la presidència d'Alícia Sánchez-Camacho, va ser nomenat director de RTVE Catalunya el 2014, i dos anys més tard es va convertir en director de Televisió Espanyola. Durant la seva etapa a Catalunya va protagonitzar algunes polèmiques, com l'acomiadament de Cristina Puig (que la justícia va considerar improcedent) o la decisió de no emetre algunes informacions sobre el cas de la Camarga que podien perjudicar Camacho (un acte de "censura" pel qual el consell d'informatius va demanar la seva dimissió). Tot i això, i malgrat les crítiques dels treballadors de la cadena, Jareño va ser pràcticament l'únic directiu de Radiotelevisió Espanyola que no va ser cessat aquest estiu, arran del nomenament de Rosa María Mateo com a administradora única de RTVE. Des de la corporació estatal han assegurat a l'ARA que de moment no tenen constància de la possible dimissió de Jareño.

Els grups tenen previst registrar la proposta al Parlament en les pròximes hores per iniciar el tràmit de la renovació, que es podria fer efectiva en l'últim ple abans de Nadal, previst per als dies 19 i 20 de desembre.

El pacte per rellevar la cúpula de la Corporació arriba quan ja fa vuit mesos que els actuals consellers tenen el mandat caducat, i pocs dies després que el Parlament iniciés els tràmits per reformar la llei de la CCMA per incloure-hi, entre altres coses, la necessitat d'escollir el nom dels membres del consell per consens. El text que s'ha de començar a debatre en les pròximes setmanes (impulsat per Catalunya en Comú-Podem i signat per tots els grups, recupera les propostes que s'havien acordat per unanimitat durant la legislatura passada però que no es van arribar a aprovar a causa de la dissolució prematura del Parlament) preveu que els membres del consell hagin de ser proposats, com a mínim, per tres grups parlamentaris, i que hagin de rebre el suport de dos terços dels diputats. El pacte a quatre bandes permetrà que es compleixin amb escreix aquestes dues condicions (els quatre grups que han tancat l'acord sumen 119 dels 135 diputats), malgrat que la llei actual permetria renovar el consell per majoria absoluta en segona votació.

El càrrec de president de la CCMA està vacant, formalment, des de l'11 d'abril del 2016, quan Brauli Duart hi va renunciar (tot i que va mantenir la plaça de conseller) per motius de salut. En aquell moment la vicepresidenta del consell, Núria Llorach, va assumir les funcions de la presidència, que van tornar a passar a Duart el gener d'enguany. Però el 4 de juny Duart va ser nomenat secretari general d'Interior i va abandonar definitivament la CCMA. Durant l'últim mig any, doncs, Llorach ha tornat a actuar de presidenta en funcions d'un organisme amb només cinc de les sis cadires ocupades. Rita Marzoa (que va ser proposada per ERC), Antoni Pemán (Unió), Josep Vilar (PSC) i Armand Querol (PP) són els altres quatre membres del consell. Llorach, igual que Duart, va ser proposada per CDC.

Relleus a TV3 i Catalunya Ràdio

JxCat i ERC havien pactat, després de les eleccions del 21-D, un nou repartiment dels principals càrrecs de la Corporació que va quedar en l'aire arran de les discrepàncies entre els dos socis del Govern però que ara, un cop pactada la renovació del consell de govern amb els dos principals partits de l'oposició, es podrà començar a aplicar. Aquesta distribució dels càrrecs és diametralment oposada a la que els mateixos partits havien pactat al principi del 2016 (després de les anteriors eleccions al Parlament) i que fins ara continuava vigent, la qual cosa comportarà, en principi, el relleu dels principals directius tant de TV3 com de Catalunya Ràdio.

Així, si actualment la presidència de la CCMA quedava sota l'òrbita de JxCat (tot i que, formalment, és un càrrec escollit pel Parlament), en aquesta nova etapa correspon a ERC proposar la persona que l'ha d'ocupar. El mateix passa amb la direcció de TV3: l'actual director, Vicent Sanchis, va ser proposat per JxCat (malgrat que, des del punt de vista formal, és el consell de govern qui el nomena), però ara haurà de ser rellevat per un nom que proposi ERC. En canvi, Catalunya Ràdio farà el recorregut contrari i Saül Gordillo haurà de cedir el seu lloc a un nou director que compti amb l'aval de l'altre soci de govern.

Aquest intercanvi de cromos arriba també fins a les direccions d'informatius de la televisió i la ràdio públiques, uns càrrecs que depenen dels directors dels respectius mitjans però que, a la pràctica, tenen l'aprovació d'un dels dos partits (aquell a qui no correspongui la direcció del mitjà). Segons aquesta lògica, David Bassa, que va ser proposat per ERC per dirigir els informatius de TV3, haurà de cedir el lloc a un professional avalat per JxCat, que al seu torn deixarà de tenir ascendència sobre el màxim responsable dels informatius de Catalunya Ràdio, actualment Francesc Cano, i que ara podrà ser proposat pels republicans.

Malestar als Comuns i a la plantilla

Després que es fes públic l'acord, la portaveu adjunta de Catalunya en Comú-Podem, Marta Ribas, l'ha qualificat de "pacte de despatxos realment Frankenstein" i ha lamentat que les formacions que "diuen defensar els mitjans públics però volen controlar-los ideològicament" es "reparteixin el poder" amb aquells grups que consideren que TV3 i Catalunya Ràdio són uns "xiringuitos" i "els voldrien suprimir".

"Els mitjans haurien de garantir el dret a la informació veraç i plural i no ser objecte del repartiment de poder entre partits un cop més", ha dit Ribas, i ha afegit que els catalans no es mereixen que "es jugui amb els mitjans públics d'aquesta manera". Segons ella, els directors de la televisió i la ràdio pública s'haurien d'escollir en funció de la seva capacitat professional, i no "per fer de comissaris polítics".

Els treballadors de la Corporació també han criticat l'acord. En un comunicat, CCOO critica que, tot i comptar amb el suport d’una “àmplia majoria” parlamentària, els noms pactats “tornen a tenir un marcat perfil de partit”. El sindicat considera que l’acord és “decebedor” i que “no resoldrà els problemes de funcionament que té la Corporació”, i denuncia que els partits “que es reparteixen la CCMA” veuen els mitjans públics com “un instrument de partit o de govern”.

Per la seva banda, el Sindicat de Periodistes de Catalunya qualifica el pacte de “vergonya partitocràtica” i d’“estafa a la ciutadania i als treballadors de la Corporació” que “només busca mantenir el control governamental” dels mitjans públics. Aquest sindicat és especialment crític amb Cs i PSC, que “traeixen els seus compromisos i contribueixen a la consolidació d’una radiotelevisió al servei del Govern”.

stats