Polèmica pel cartell de la sèrie 'Pàtria', que mostra una víctima del terrorisme i un etarra torturat

L'escriptor Fernando Aramburu diu que el troba desencertat i l'atribueix a l'estratègia de màrqueting de la HBO

Les plataformes de  streaming tornen a centrar la polèmica a les xarxes. Després de les acusacions de pedofília a Netflix pel cartell de Cuties, ara és la HBO la que rep les crítiques per l'anunci de l'estrena de la sèrie Pàtria, inspirada en la novel·la de l'escriptor Fernando Aramburu sobre el conflicte basc. A la imatge promocional hi apareixen una dona abraçant un home que acaba de patir un atemptat i un presumpte membre d'ETA encongit al terra d'una comissaria amb tres policies de fons després de ser torturat. Les dues imatges són de la mateixa mida i apareixen contraposades sota un sol missatge: "Tots formem part d'aquest història".

Aramburu considera que el cartell és "un desencert" i l'atribueix a una estratègia de màrqueting. Incompleix la norma a l'hora d'escriure que es va imposar de "no perdre de vista el dolor de les víctimes del terrorisme i tractar-les amb empatia", explica. Tanmateix, l'escriptor defensa el contingut de la sèrie, que s'aproxima a la seva novel·la, on sí que apareix un episodi de tortures policials "amb una clara línia divisòria entre qui pateix i qui fa patir", a més de mostrar explícitament atemptats d'ETA i la ideologia que els va propiciar.

Acusen Netflix de pedofília pel cartell de la pel·lícula 'Cuties'

Les veus crítiques, entre les quals hi ha la ultradreta, consideren que el cartell equipara el dolor de les víctimes d'ETA amb el dels terroristes, i criden a cancel·lar les subscripcions de la HBO. Vox acusa la sèrie de "contribuir a un relat criminal i equidistant escrit per una dreta acomplexada i una esquerra còmplice d'ETA", mentre que Albert Rivera especifica que era l'etarra qui "premia el gallet".

El supervivent de l'atemptat d'Hipercor i assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), Roberto Manrique, ha criticat a SER Catalunya la utilització política del cartell per aconseguir rèdits electorals: "No cal utilitzar políticament el dolor".