PREMSA
Mèdia 15/12/2017

Cinquè relleu generacional al ‘New York Times’

Arthur Gregg Sulzberger serà el nou editor del diari a partir del gener

4 min
Arthur Gregg Sulzberger és considerat un innovador dins la casa.

BarcelonaEl timó del transatlàntic New York Times canvia de mans. I ho fa per sisena vegada seguint la línia dinàstica d’una mateixa família. Arthur Gregg Sulzberger, de 37 anys, comandarà l’emblemàtic diari a partir de l’1 de gener, tal com va anunciar el seu pare, Arthur Ochs Sulzberger Jr. (que mantindrà el càrrec de president). Al nou editor -que tothom anomena per les inicials, A.G.- se’l coneix per haver liderat el document intern Informe d’innovació, en el qual es reflexionava sobre l’orientació que havia de tenir el diari en aquesta era. Però, de moment, no s’esperen grans canvis estructurals a la dama grisa : “Soc un defensor sense complexos d’aquesta institució i de la seva missió periodística. I ho seguiré sent com a editor. No compto que hi hagi d’haver cap canvi sobtat”, explicava en un comunicat.

El seu predecessor -que va assumir el càrrec el 1992- marxa amb diverses fites aconseguides. El diari va ser dels que van apostar més decididament pel model de pagament a internet, quan la majoria de capçaleres regalaven els seus continguts a la xarxa. I l’estratègia ha donat resultats, ja que ara el diari ingressa més diners pel que aporten els lectors que no pas per la publicitat. Però, sobretot, el gran triomf és haver retingut la titularitat de la capçalera en un temps de compres vertiginoses que han dut els diaris a mans de corporacions i milionaris procedents d’altres negocis. També va saber capejar la crisi: el diari ha aprimat la redacció els últims anys, però, amb 1.450 periodistes en plantilla, segueixen sent més dels que eren fa vint-i-cinc anys.

A.G. arriba al càrrec després d’haver superat la competència de dos familiars més, cosins seus. Sam Dolnick, alt càrrec de l’àrea digital, i David Perpich, impulsor del mur de pagament, es disputaven el lloc de màxim comandant del diari. Han sigut anys de deliberacions, no exemptes de tensions internes, ja que alguns dels membres del clan consideraven que els fills de la branca Sulzberger tenien preferència per sobre dels de l’Ochs. En la fase final, es va crear un comitè de set membres que garantís una valoració equitativa als contendents.

Aquests són els predecessors d’A.G., en tot cas, detallats en ordre cronològic invers.

Arthur Ochs Sulzberger Jr. (1992-2017)

Àcid i directe, Arthur Ochs Sulzberger li va dir un dia a George W. Bush que era fascinant com tots dos havien acabat treballant a les oficines dels seus pares. El president nord-americà no va fer cap comentari. Aquest estil irònic i decidit ha sigut fonamental per mantenir el rumb del New York Times en uns temps tempestuosos en què el vell diari ha hagut d’entomar el canvi radical que ha suposat l’auge d’internet en l’últim quart de segle. Quan va assumir el càrrec, el 1992, coneixia bé la casa: havia ingressat al mitjà el 1978 com a corresponsal polític a Washington. Va trepitjar també, fent reporterisme, la secció local del diari, quan el 1981 es va traslladar a Nova York. Ben aviat arribarien els càrrecs de gestió, fins que el van nomenar editor.

Arthur Ochs Sulzberger (1963-1992)

Conegut amb el sobrenom de Punch [cop de puny], el pare d’Arthur Ochs Sulzberger Jr. va assumir el càrrec amb només 37 anys -tal com farà ara el seu net- i de manera improvisada, per la mort sobtada del seu predecessor. Durant el seu mandat, es va produir una gran expansió de la redacció, amb el focus posat en reporters de carrer, que portessin notícies fresques. Una de les fites del diari a la seva època va ser la publicació dels anomenats papers del Pentàgon, en què es demostrava com el president Johnson havia mentit sistemàticament a la ciutadania i al Congrés en relació a la participació dels Estats Units durant la Guerra del Vietnam. Va ser un desafiament no pas fàcil de fer, però l’editor va preferir “els riscos de la publicació, més que no pas els del silenci”, segons el seu advocat, Floyd Abrams.

Orvil E. Dryfoos (1961-1963)

El sistema de successió del New York Times recorda la llei sàlica, ja que les dones han quedat relegades en dues ocasions en favor d’homes que no eren família sanguínia sinó política. És el cas d’Orvil E. Dryfoos, marit de Marian Sulzberger, una de les filles d’Arthur Hays Sulzberger. El seu mandat va ser fugaç però intens, una vaga de periodistes l’any 1962 va saldar-se amb una reducció dràstica de la redacció, que va passar de 5.000 efectius a només 900. Les aturades van durar 114 dies i es dona per fet que això va passar factura a Dryfoos, que moriria poc després, d’un atac de cor.

Arthur Hays Sulzberger (1935-1961)

Nou salt polític: Arthur Hays Sulzberger era gendre del seu predecessor i marit de l’única filla del patriarca, Iphigene. Seus van ser els anys daurats del New York Times, en els quals el diari va arribar a distribuir vora un milió i mig d’exemplars els diumenges. El mitjà es modernitza i eixampla els registres: introdueix la crònica, els reportatges, els tractaments fotogràfics i fins i tot munta una emissora de ràdio, la WQXR.

Adolph S. Ochs (1896-1935)

El New York Times es va fundar el 1851, però la família Ochs-Sulzberger no entra en joc fins que Adolph S. Ochs el compra i el treu de la fallida. Jueu fill d’immigrants alemanys, durant la infantesa a Tennessee compleix el tòpic i repartia diaris per les cases. Als 11 va entrar al diari Knoxville Chronicle i ja als 19 anys es va convertir en accionista majoritari del Chattanooga Times, gràcies a un préstec de 250 dòlars dels pares. En uns temps en què el periodisme era de partit, ell va apostar pel model informatiu-objectiu. S’enriqueix i, als 38 anys, adquireix el New York Times. Neix una nissaga d’editors.

stats